18/12/2015
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquest finestral romànic del segle XII.
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Finestral romànic del campanar de la catedral de Santa Maria de Solsona
Visible des del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona
La catedral de Solsona és un complex conjunt arquitectònic iniciat al segle XII, que comprèn un gran nombre d’estils arquitectònics que han transformat el seu aspecte original al llarg del temps.
Els seus orígens es poden situar en una primitiva església romànica, consagrada el 1163, de la qual es veuen encara algunes parts: principalment els absis, part del claustre i el campanar.
D’aquest període destaca la seva producció artística, identificada amb diversos tallers, entre els quals hi ha l’escola de Lleida i el cercle de l’anomenat Gilabert de Toulouse, a qui s’atribueix la imatge de la Mare de Déu del Claustre, que es venera en una capella lateral. Així ho va documentar Antoni Llorens Solé, l’any 2006, en el seu llibre La Mare de Déu del Claustre.
El campanar es troba a l’extrem sud del monument, avui envoltat de diverses construccions posteriors. Fins a la creació de les muralles actuals, l’any 1303, el campanar formava part del burg que envoltava la canònica de Santa Maria.
A partir del segle XVI, es recreix el campanar, ja que amb la finalització de la nau gòtica quedava en un nivell inferior. És en aquest moment que, per donar estabilitat a la construcció, van decidir tapiar el conjunt de finestrals, i deixar oberts només els corresponents a la sala de campanes, a l’últim pis.
De l’etapa més primerenca de la canònica romànica de Santa Maria es conserva aquest finestral del campanar, profusament decorat amb una composició gairebé única, de la qual no es coneixen paral·lels.
Està format per dues finestres de mig punt emmarcades per una arcada. Els arcs reposen sobre impostes escacades, que, al seu torn, s’aixequen sobre capitells decorats amb motius florals. Els seus trets diferencials es basen, especialment, en la pilastra central que parteix en dues parts la composició, que separa les dues finestres i en la qual es recolza una doble arcada amb dovelles escacades que s’aixeca com una palma. En el carcanyol d’aquesta arcada, s’hi troben carreus amb decoracions de creuetes.
A partir de 1993, comencen els treballs de restauració del conjunt catedralici. Ja en els anys vuitanta, s’havien iniciat les obres del nou Museu Diocesà, situat entre el Palau Episcopal i el sobreclaustre de la catedral. Amb la restauració del campanar (1994), el finestral romànic va quedar fora de la intervenció, i no va ser fins a la fase de cobertes (1998-2003) que es va reformar l’espai per dignificar el conjunt. Des de 2015, el finestral és visitable des del mateix museu, i forma part del discurs narratiu d’època romànica. Es recupera així una de les peces més emblemàtiques de l’antiga canònica de Santa Maria.
.
Text extret de l’article d’Aleix Barberà i Silvia Marín, conservadors–restauradors de béns culturals, i Carles Freixes, enginyer en edificació, publicat a la revista Rescat, número 31 de l’any 2017.
😉