Els homes i les dones del cap dret de Solsona que miren els caps de biga de la vella Solsona, no solen ser conscients de la gran quantitat de tapes, registres i portes per accedir a les diferents xarxes que soterrades donen serveis a la ciutat.

Les xarxes més antigues son les del clavegueram i la de l’aigua, i en les darreres dècades s’hi han afegit les de les telecomunicacions i la del gas.

Hi ha carrers a Solsona, com el de la Regata, amb una densitat tant alta de tapes que pràcticament és impossible passar-hi sense xafar-ne al menys una a cada pas que es fa.

Amb tot, la diversitat de xarxes urbanes a la ciutat de Solsona és molt petita si la comparem a les grans ciutats.

Ramon Queralt Torrell fa la següent introducció quan parla de “Tapes, registres i portes en les xarxes urbanes d’aigua”:

En passar pels carrers de les nostres poblacions, poden veure moltíssim registres que donen accés als serveis urbans enterrats, com són les xarxes d’aigua potable, residuals, pluvials, electricitat, semàfors, enllumenat, gas, comunicacions diverses (amb fils de metalls o fibra òptica). Molt més minoritàriament hi ha xarxes per aigua regenerada als territoris de clima sec i càlid, en canvi a les poblacions més fredes poden incloure les conduccions de la calefacció amb aigua calenta, a la vegada es poden observar boques i models diversos d’hidrants per als bombers. També hi ha connexions d’emergència i/o ventilació per als sistemes de transport públic subterrani. i en cassos molt especials sistemes de transport pneumàtic per als residus sòlids urbans. Al paviment dels vials és on estan radicades la majoria del registres dels serveis, la seva superfície ha de presentar relleus a fi de facilitar l’adherència de les persones i vehicles que hi transiten. Normalment les de la calçada són de ferro concretament de fundició dúctil, si bé les situades a les voreres poden ampliar-se a d’altres materials com formigó armat, PE, etc. Finalment les portes dels armaris encastats a les parets de les tanques o edificacions poden ser de materials mecànicament més fràgils com l’alumini o plàstic (PE, PEFV). La xarxa de clavegueram és la que presenta major significació als vials de la població per tenir grans tapes de registre per on han d’accedir les persones responsables del seu manteniment. A la vegada aquestes tapes han de tenir un gruix important, atès que han de ser aptes per resistir el pas de vehicles pesants. Inicialment aquestes tapes eren quadrades o rodones, si bé amb el temps s’han imposat les rodones. Aquesta evolució és conseqüència del fet de que una tapa rodona és impossible que caigui dins del propi forat qualsevulla que sigui la seva posició, en canvi una tapa quadrada hi pot caure quan es posada de través o sigui per la diagonal del forat. Resumint, les tapes rodones són antivandàliques. Malgrat aquest domini de les tapes rodones a la part del vial, les tapes petites situades a les voreres acostumen a ser quadrades o rectangulars perquè tapen un forat que té molt poca fondària, són de més fàcil implantació i presenten una millor estètica, tenint en compte que normalment el paviment del seu entorn està fet amb rajoles quadrades del tipus panot. Escultura al·legòrica relacionada amb una llegenda urbana molt popular a Nova York sobre l’existència de cocodrils a les seves clavegueres.

SOLSONA 1928

Considerables tapes del clavegueram solsoní porten la inscripció «SOLSONA 1928«, el motiu és que aquest any una empresa de Badalona fa fer les noves clavegueres de la ciutat. Aquest mateix any, el 28 d’octubre de 1928, va néixer oficialment el Club de Futbol Solsona.

Aquest fet no és casual, el lligam ve per en Pepito de les Cloaques, un personatge important a Solsona perquè gràcies a l’impuls de Guillem Ros, aquest és el seu veritable nom, es va fundar oficialment el Club de Futbol Solsona mentre treballava com a encarregat de les obres del nou clavegueram de la ciutat.

Les obres de reurbanització del carrer de Sant Miquel de Solsona han tret a la llum un fragment de la muralla primigènia, del segle XIV, inclosos els fonaments del portal medieval.

Però també han posat al descobert el clavegueram modern de Solsona, el que es va fer pels volts del 1928, i és per aquest motiu que s’ha de fer un homenatge al Pepito de les Cloaques.

El Pepito de les Cloaques

😉

Tapes, registres i portes en les xarxes urbanes de Solsona

Les fotos del Pep, de tant en tant, enfoquen el seu objectiu a les tapes, els registres i les portes de les xarxes urbanes de Solsona, tant per poder deixar el seu testimoni per al futur com per fixar-se en detalls i curiositats dignes de ser enregistrats.

Una curiositat és que a Solsona hi ha dues tapes que són de la Paeria de Lleida. No sabem com han arribat fins aquí, però hi són.

Aquí podeu veure les fotos del Pep sobre aquest tema.

😉