Aguaitant Solsona i la fotografia més antiga

El 30 de juliol del 2019 es va celebrar el 425 aniversari de la concessió del títol de ciutat a Solsona. Aquests mateix dia de l’any 1594, el rei Felip II va signà al monestir de San Lorenzo del Escorial el títol de la nova ciutat en una cèdula escrita en llatí.

El divendres 26 de juliol de 2019 Solsona va commemorar aquest aniversari amb diferents actes, entre els quals destaquem la mostra al carrer «Arqueologia del punt de vista«, dedicat a la fotografia, organitzada pel Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, una petita mostra de l’exposició temporal «Aguaitant Solsona. Memòria gràfica de la ciutat fins al 1927» que es va poder visitar des del 5 de setembre de 2019 fins al 29 de febrer del 2020.

Aguaitant Solsona. Memòria gràfica de la ciutat fins al 1927

Una exposició que mitjançant la difusió fa un exercici de conservació de la memòria gràfica col·lectiva de la ciutat, i que es presenta d’aquesta manera:

La mostra recull la gran tasca feta durant anys, de forma minuciosa i exhaustiva, per l’historiador i investigador solsoní Jaume Tarrés i Pujol, comissari de l’exposició. La seva recerca té per objectiu llegar a les generacions futures l’herència d’aquells artistes que van voler transmetre els seus cops d’ull amb les captures de les seves càmeres fotogràfiques. Artistes, per altra banda, als quals fa un reconeixement aquesta exposició aportant noves i inèdites dades.

Des del segle XVII coneixem publicacions de dibuixos de vistes, però no és fins a la segona meitat del segle XIX que un grup de joves artistes barcelonins vénen fins a Solsona per fer-hi les primeres fotografies. En aquest punt comença aquesta exposició i fa un viatge en el temps amb parada en tots aquells artistes significatius que, en un moment o altre, van copsar amb els seus objectius la Solsona del moment. A l’exposició descobrireu: fotògrafs vinculats al món de l’excursionisme que perseguien copsar Catalunya i els seus pobles pintorescs, famosos dibuixants que a partir de fotografies van il·lustrar llibres d’abast nacional, virtuosos de la fotografia amb renom que es van establir a Solsona, artistes que moguts per la bellesa de la marededeu del Claustre van venir per fotografiar la imatge o bé les primeres fotos difoses a la premsa per commemorar la recuperació de Solsona com a seu episcopal. Amb les imatges de tots aquests artistes, Jaume Tarrés ha aconseguit recrear la Solsona de la segona meitat del segle XIX i ha permès que el visitant faci una immersió total en el temps.

L’assoliment d’una major perfecció en el camp de la fotografia, ja al segle XX, ens porta a un augment molt considerable de les imatges publicades de la ciutat en premsa, llibres o targetes postals. Professionals o aficionats que venen a Solsona per copsar la seva essència amb els seus objectius, artistes que fan reportatges de les efemèrides de la ciutat, fotògrafs que faran diverses sèries de postals de tots els racons o bé les primeres fotografies estereoscòpiques en color, configuren un segon bloc dedicat a la fotografia del primer quart del segle XX.

Us convidem a venir al Museu i a aguaitar part de la història recent de Solsona, exercici que ens ajudarà a traspassar la memòria gràfica de la ciutat a les generacions futures.

La fotografia més antiga de Solsona

En aquesta exposició es parlava de la primera fotografia que es conserva de Solsona i s’explicava en detall de com i qui l’havia fet, i de com s’ha conservat fins a l’actualitat.

Si no vàreu anar a l’exposició, o si us falla la memòria, ho podeu consultar al llibre del Jaume Tarrés Pujol, comissari de l’exposició, titulat “AGUAITANT SOLSONA. MEMÒRIA GRÀFICA DE LA CIUTAT FINS AL 1927″ (ISBN: 978-84-09-18263-3) i que podreu trobar en el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

El Jaume ens explica que la fotografia més antiga de Solsona que és conserva la va fer el mes d’octubre de 1864 en Francesc de Paula Arenas Marsans (1838-1896).

Va arribar a Solsona allargant una excursió a les salines i al museu de Sal de Cardona. L’excursió fotogràfica a Cardona la van fer set artistes, dels quals quatre van tornar a Barcelona i tres van continuar cap a Solsona.

Van recórrer a cavall, durant unes cinc hores, el camí de ferradura que hi havia per anar de Cardona a Solsona, havent de transportar el pesat equipatge fotogràfic a cavall de les bèsties.

Els tres artistes fotògrafs que van arribar a Solsona van ser Francesc de Paula Arenas Marsans (Stef), Rosend Nobas Ballbé i Joan Artau, on van fer una estada de 20 dies. Segons una carta que van escriure, el mal temps els va acompanyar des de l’estada a Cardona, i van tenir pocs dies amb suficient llum del sol per positivar les fotografies que havien fet.

De totes les imatges que van poder captat a Solsona, només n’ha perdurat una, la que es considera la primera fotografia coneguda de la ciutat, i es titula “Torreones de la Catedral de Solsona“.

En Jaume Tarrés Pujol, ens descriu la primera fotografia de Solsona d’aquesta manera:

La novetat d’aquesta vista es troba en el fet que per primer cop es retrata un fragment de la muralla: els absis, que formaven part de la defensa de la ciutat. Aquest espai era el lloc on hi havia abans l’antic cementiri; amb el seu trasllat, inicial l’any 1859, el terreny es va rebaixar considerablement, de manera que els absis quedaren molt més alts, la qual cosa en reforça la imatge bèl·lica. A la fotografia podem apreciar-hi com l’autor buscava ressaltar aquesta alçària dels “torreones” posant en un primer terme persones al peu de la fotografia, i deixant fora de l’enquadrament el campanar. Amb el precedent de les imatges estampades anteriorment, en un clima postbèl·lic i amb la reforma esmentada, no és estrany que els autors de l’Álbum fotográfico triessin per títol de la làmina Torreones de la Catedral de Solsona, ja que així feien ben palesa, mitjançant aquest retrat d’un fragment de la ciutat, la imatge tòpica del passat i proppassat bèl·lic solsoní.

Aquesta és la fotografia més antiga que es conserva de Solsona. El que no sabrem mai és quantes fotografies van fer els tres fotògrafs durant aquesta estada de 20 dies, el que sabem és que aquesta és l’única fotografia que es conserva de les que es van fer.

Arqueologia del punt de vista

Mentre va durar aquesta mostra, es van instal·lar dotze punts informatius, repartits per la ciutat, en els que es podia veure una fotografia antiga amb una petita explicació. A l’altre costat del panell s’hi veia una ampliació d’una part de la fotografia.

Els punts on es van instal·lar era el lloc on s’havia fet la fotografia, per poder comparar, en alguns casos amb més de cent anys de diferència, l’abans i l’ara d’aquets espais singulars:

L’objectiu de la càmera fotogràfica del Pep, rendint tot un homenatge als que van fer les primeres fotografies de Solsona, es va dirigit a aquests panells, tal com podeu veure tot seguit.