Grafits i pintades a Solsona

Solsona sempre s’ha reivindicat com a ciutat, demostrant de manera persistent que es mereix el títol que se li va donar fa més de quatre-cents anys. Malgrat que el títol li vingui per honors reconeguts en el passat i no pel seu nombre d’habitants, Solsona intenta estar al nivell, en prestacions, hàbits i costums, de les ciutats que ho són pel nombre d’habitants que hi viuen. Fins hi tot en coses que, potser, no hi hauria cap necessitat de tenir-ho, com són els grafits i les pintades.

Llei municipal vigent a Catalunya, publicada al Diari Oficial de la Generalitat el 20 de maig del 2003, diu el següent: Article 34. Nom del municipi. 34.1 Els municipis poden anteposar al seu nom el títol de vila si tenen més de cinc mil habitants i el de ciutat si en tenen més de vint mil. L’adopció o la modificació del tractament ha d’ésser acordada per l’ajuntament, que n’ha de donar compte al Departament de Governació i Relacions Institucionals. 34.2 No obstant el que disposa l’apartat 1, els municipis mantenen els títols i els honors que els hagin estat reconeguts.

#TuNoEtsDeSolsona si no saps de qui és aquest gragit #Krozne

Clica aquí, si no ho saps i vols saber on és.

#TuNoEtsDeSolsona si no coneixes la cançó “Dol i fa sol“

Clica aquí, per conèixer o per recordar la cançó.

Per tant, la ciutat de Solsona manté el títol que se li va donar l’any 1594, i en la mesura que pot intenta comportar-se com una ciutat de més de vint mil habitants. Històricament ha mantingut de manera més o menys estable un orfeó, grups de teatre, orquestres i orquestrines o clubs de futbol. No conformant-se amb això, sempre ha procurat estar al dia pel que fa a associacions i activitats. Es posa de moda el tenis, a Solsona hi ha un club e tenis, i això passa amb el bàsquet, l’esquí, el golf, el patinatge, el pàdel, el ballet, … fins hi tot hi havia hagut un club nàutic, per a poder practicar esquí aquàtic a l’embasament de Sant Ponç.

Pel que fa als grafits i pintades, des de fa uns anys, la seva activitat es pot considerar que és a nivell de ciutat densament poblada. A la càmera del Pep no li passen desapercebudes i de tant en tant en fotografia alguna.

Segons la Viquipèdia, Un grafit, (de l’italià graffiti, sent la paraula singular graffito utilitzada només en el camp de l’arqueologia) és una forma d’art de carrer, sovint art urbà. És un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d’ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible pels vianants, com ara panys de paret, tanques, portes, persianes, monuments, edificis mig enrunats, etc.

Els grafits van des de simples paraules escrites fins a pintures murals elaborades i han existit des de temps remots, amb exemples que es remunten a l’antic Egipte, a l’antiga Grècia i a l’Imperi Romà. Pot tenir una motivació de protesta política o social, especialment quan l’utilitzen moviments de joves. També n’hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement d’afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de manera repetida.

El costum de pintar o escriure a les parets és tan antic com la invenció de l’escriptura, i n’hi ha nombroses proves, especialment a Pompeia i Herculà, on es van conservar gràcies a la cendra volcànica.

El grafit en l’art modern és un moviment que va sorgir en la dècada del 1970 a Nova York. Algú va començar a escriure «TAKI» en el metro. Les seves signatures en el metro (que després i fins avui es coneixerien com a «tags«) es van anar propagant i posant de moda fins que uns anys després ja hi havia un munt de gent pintant al metro novaiorquès.

Cada vegada hi havia més competició per veure qui pintava més i més gran, fins que a algú se li va ocórrer fer les seves signatures fora del metro. Va ser aleshores quan va començar el veritable boom del grafit.

A poc a poc, les signatures es van anar convertint en peces més grans amb farcit, traç, ombres, etc. El moviment s’estengué per tots els Estats Units. Quan les autoritats es van cansar i van començar a posar vigilància, la cosa va sortir del metro i ja no sols s’atacava això, sinó parets, cartells, etc. Qualsevol superfície era vàlida.

El grafit cada vegada va evolucionar més i més, creant un veritable moviment underground estès per tot el món. El grafit, actualment, abasta des de grans murals de molts colors, que són veritables obres d’art, a pintades en qualsevol lloc d’una ciutat.

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on són aquests dibuixos de Paula Bonet

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

Paula Bonet Herrero (Vila-real, Plana Baixa, 1980) és una escriptora, il·lustradora i pintora valenciana establerta a Barcelona. Llicenciada en belles arts a la Universitat Politècnica de València (1998-2003), també va estudiar a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile i a la Universitat de Nova York, on va perfeccionar la tècnica de pintura a l’oli i els gravats.

Grafits històrics de Solsona

Abans de que el Pep comences a fer fotografies a grafits i a pintades, a Solsona ja hi havien hagut grafits, alguns s’han conservat i altres no.

A continuació hi ha alguns grafits antics que tots els solsonins haurien de conèixer.

Grafits del segle XVII a les golfes de cal metge Solé

Es tracta d’una sèrie de grafits i incisions que van aparèixer a les golfes de Cal Metge Solé durant la restauració del la futura Illa Cultural de Solsona que integrarà un conjunt patrimonial insòlit del segle XVII.

Tot i que per a la interpretació del seu significat caldria l’informe d’una persona experta, algunes de les inscripcions s’associen a mesures pròpies de collites.

L’obra restaurada es troba en una paret de 18 metres quadrats de superfície. La integren incisions sobre guix de gruixos d’entre un mil·límetre i un centímetre de profunditat. Hi abunden inscripcions de dates que discorren entre el 1635 i el 1690 i grups de línies paral·leles, molts dels quals s’acompanyen d’una creu que delimita les desenes. També n’hi ha amb lletra gòtica, moltes de les quals són noms propis, creus, fletxes i altres dibuixos. Algunes dates i paraules semblen fetes amb certa habilitat executiva, mentre que d’altres podrien ser intents de còpia de persones que potser no sabien escriure, segons explica la restauradora de béns culturals que ha executat la consolidació i restauració del conjunt, Violant Bonet. També s’hi han identificat paraules soltes escrites amb carbonet o guix.

Solsona restaura uns grafits i incisions del segle XVII apareguts a les golfes de cal metge Solé (pdf)

Les misterioses lletres al pilar de l’Embut

És al número 4 del carrer Castell, a la part interior de la columna on hi ha l’Embut, entre Cal Molins i cal Castell, a més de dos metres d’alçada hi ha aquest grafit amb unes misterioses lletres d’un traçat que no és actual.

No sabem que hi posa, però sembla que les lletres “A”, “M” i “S” hi són. Tal com està escrita la lletra “A” es podria interpretat com un “CAL” compactat, i si ho llegim amb un sentit circular, hi podria dir “CAL MAS”. Aquesta interpretació es pura especulació, de fet no en sabem res de l’origen d’aquest grafit ni del significat d’aquestes misterioses lletres.

Pintada franquista a la plaça de Sant Joan

En aquesta fotografia es pot veure una pintada feixista a la capella de Sant Joan, que ha de ser posterior a l’any 1939, i que per fortuna fa molts anys que no hi és.

En aquest lloc ara s’hi pot llegir el poema Record de Solsona del poeta Josep M. de Sagarra.

Grafit republicà al Castell de Lladurs

En la porta orientada al sud del castell de Lladurs, la que dona accés a les excel·lents vistes del baix Solsonès, hi ha un interessant grafit fet el 14 de gener de 1939 que s’hauria de conservar. Les vistes que hi ha des d’aquest lloc fa que la gent que hi passa no es fixi en aquest detall, i segurament aquesta és la causa que fa que encara es conservi.

El grafit diu el següent:

Gabriel Robledo y Adolfo Egea
enamorados ante la belleza de esta tierra
Visca Catalunya, Viva España!
En Campaña 14-1-MCMXXXIX

Amb el que hi posa queda clar que eren dos soldats, estaven en campanya, que es deien Gabriel Robledo i Adolfo Egea, i que el dia 14 de gener de 1939 estaven en un lloc amb unes vistes que fan que t’enamoris d’aquesta terra.

El 24 de gener de 1939, entrava a Solsona el coronel Milans del Bosch amb les seves tropes i tres mesos més tard, oficialment, es donava per acabada la guerra provocada per un cop d’estat feixista que va acabar guanyant.

La conclusió de que són uns soldats republicans, ho certifiquen tant les dates com que hi posi «Visca Catalunya Viva España!». Els feixistes feien servir l'»Arriba España» que van pintar a la plaça de Sant Joan desprès d’ocupar Solsona.

Espero que els responsables de restaurar el castell de Lladurs es fixin en aquest grafit republicà perquè l’indultin i el conservin.