Entre les fotografies del Pep fetes pels carrers de Solsona en hi ha unes quantes en les que s’hi poden veure bars i restaurants. Però us heu preguntat mai, què és un bar? Què és una cafeteria? Quin va ser el primer cafè de Solsona? Quants bars hi ha a Solsona? En hi ha molts o pocs? Quants establiments que tinguin barra recordes? A continuació donarem resposta a aquestes preguntes.
Què és un bar?
Un bar és un establiment comercial on se serveixen begudes i aperitius en un servei de barra. La paraula bar es va incorporar al català a finals del segle XIX fent servir la manera que tenien els anglesos per anomenar aquest tipus d’establiments.
Etimològicament la paraula “bar” prové de la veu llatina “barra”, usada al segle XIII a Itàlia per indicar la barrera separadora a les corts de justícia. Pronunciada a la francesa com a “barre” va entrar amb els normands a Anglaterra i va quedar incorporada l’idioma anglès en la forma de “bar”.
Una paraula d’origen llatí, que a través de l’anglès va arribar a les llengües romàniques a finals del segle XIX per a fer referència a un nou concepte d’oci que abans de la revolució industrial no existia com establiment públic.
Abans de que es consolidés l’establiment generalitzat d’horaris, on es definia de manera força estructurada el temps que es dedicava a treballar i el que es disposava per a oci, els bars tat com els coneixem en l’actualitat no tenien massa sentit.
Antigament el que hi havia eren hostals i fondes, que eren els establiment on els viatgers podien adquirir menjar, beguda i allotjament, i tavernes, que eren els establiments o botigues on es venien vi i altres begudes al detall i en les que si podien servir menjars. La seva funció com a negoci era oferir serveis a les persones que s’havien de desplaçar fer feina o per anar a fires i mercats.
Les tavernes eren, normalment, botigues i magatzems que també oferien begudes espirituoses al detall, en lloc de barra hi havia un taulell, i en certa manera van ser les precursores dels actuals bars.
Què és una cafeteria?
Segons el diccionari, una cafeteria és un establiment per al servei ràpid de cafè i d’altres begudes, així com de menges senzilles.
Però si ho consultem a la Viquipèdia, veurem que tradicionalment, en la nostra cultura, les cafeteries es caracteritzen per ser llocs de trobada per a fer-hi relacions socials on, amb l’excusa del cafè, s’hi va a passar l’estona. Als cafès s’hi poden fer reunions, tertúlies, discussions o, simplement, a passar-hi el temps per a llegir el diari o per a jugar a cartes o al dominó.
La història diu que les primeres cafeteries es van començar a obrir a Istanbul a la dècada del 1550, i el seu nombre va créixer ràpidament. Aquests establiments eren punts de trobada per als turcs que es reunien a discutir temes d’homes i d’aquesta manera poder escapar de la vida quotidiana.
Aviat el costum de les cafeteries exclusiu pels turcs es va estendre pels territoris dels Balcans ocupats per ells, i través del Regne d’Hongria el concepte va entrar a l’Europa cristiana. Una de les primeres cafeteries europees establertes d’acord amb les turques va ser el 1624, a Venècia, coneguda com La Bottega del Caffé.
Posteriorment el concepte es va estendre àmpliament per Europa i el 1652 va ser instal·lada a París la primera de les posteriorment famoses cafeteries parisenques amb el nom de Café Procope, freqüentada per homes il·lustres com Voltaire, Diderot, Rousseau i Benjamin Franklin entre altres. El 1692 es va obrir la primera cafeteria a la ciutat de Londres. Després passaria el mateix a Berlín, a Viena i a Budapest. Les cafeteries es van convertir en llocs de reunió de filòsofs i intel·lectuals, on es discutia i s’intercanviaven idees.
El caràcter de les cafeteries com a lloc de contacte humà i de conversa es manté fins als nostres dies. A Espanya, a finals del segle XIX, també els intel·lectuals van començar a reunir-se en cafeteries, algunes de les quals avui dia són autèntiques institucions: Cafè Zurich (Barcelona, 1862), Cafè Gijón (Madrid, 1888), Cafè Iruña (Pamplona, 1888, i Bilbao, 1903), o el Cafè de Fornos (Madrid, 1907) entre altres.
Aquesta funció de la cafeteria, amb format similar i sovint substituint el nom, es popularitza en el nostre país gràcies a la industrialització, dins de les societats o centres de caràcter cultural i lúdic on els socis o els clients es reuneixen per a conversar, llegir o jugar mentre consumeixen alguna beguda o es pren alguna menja, i que coneixem amb els noms d’ateneus, casinos culturals o casals.
Actualment, una cafeteria o, simplement un cafè, és un establiment de cafè i altres begudes, on a vegades se serveixen aperitius i menjars, que tenen tantes característiques en comú amb els bars i altres establiments, com els restaurants, que es confonen i moltes vegades son sinònims.
Un mateix establiment, segons l’hora en que s’hi vagi, pot funcionar com un bar, com un restaurant o com un cafè. Segons el que predomini o amb la intenció en que es va obrir, fem servir un o altre d’aquests noms.
Quin va ser el primer cafè de Solsona?
Segons la tradició, explicada en diferents mitjans impresos per Pere Espinal, el primer cafè de Solsona és el Cafè del Bon Josep, que es va establir a principis del segle XX al primer pis del número 11 de la Plaça Sant Salvador, a la casa que actualment es coneix com ca la Francisqueta.
Durant el segle XIX, el número 11 de la plaça de Sant Salvador va ser la casa pairal de la família Muixí, regentada per un conegut advocat que el seu hereu va ser metge. A començaments del segle XX, el metge Muixí es traslladà a la casa del carrer Llobera, número 19, que encara ara és coneguda com a cal Muixí i molt visitada pels seus caps de biga.
Va ser al començar la passada centúria quan en Josep Muntada va llogar el primer pis d’aquesta casa de la plaça de Sant Salvador per a establir-hi el que es considera el primer cafè de Solsona, conegut amb el nom del Cafè del Bon Josep.
L’any 1911, el metge Muixí, que volia recuperar el pis, va parlar amb l’Isidre Guitart, el Galtanegra, perquè convencés al Bon Josep perquè traslladés el cafè a prop del portal del Pont, perquè “li seria un gran bé per a ell i les persones que arribaven en les tartanes de Manresa”, i el Bon Josep es decidí a fer el trasllat. Així, el senyor Muixí va poder llogar el pis al traginer Pere Espinal i Bauló, conegut com el Nasratat i avi del Pere Espinal que ho explica.
El fill del Bon Josep feia de sabater a Cal Sabater de l’Ós, a la casa on hi ha la font de la plaça de la Catedral. Al morir el Sabater, el Bon Josep hi traslladà el cafè. Per aquelles dates, a la plaça de la Catedral s’hi va construir la fonda Vilanova i hi havia la parada dels cotxes de línia del Galtanegra.
El fill del Bon Josep no va continuar amb el negoci familiar, i es va establir com a sabater al número 9 del carrer de Sant Llorenç, casa que encara es coneix com a cal Bon Josep.
El cafè del Bon Josep tenia dos cambrers, el Josep Sala i el Jaume Casafont. Quan es va retirar el Bon Josep, l’any 1929, el cafè se’l va quedar el Jaume Casafont, que tenint com a soci en Celdoni Pla, li van donar el nom de “Gran Cafè de la Torre” i on compartien espai amb el Centre Carlí.
Quan en Celdoni Pla va deixar de ser soci del cafè el Jaume Casafont li va canviar el nom per anomenar-lo Bar Sport, per ser un nom que estava de moda en aquell temps. Aviat el cafè es va fer petit i com que haver de pujar escales era tot un inconvenient, l’any 1933 es va traslladar als baixos de número 6 del carrer de Sant Llorenç, a la casa coneguda com a Cal Mosella.
El negoci del bar el continuà el seu fill, en Francesc Casafont, conegut com el Paco de l’Sport. L’any 1962 traslladà el bar als baixos de la fonda Vilanova, a la plaça de la catedral. A finals dels anys seixanta es va traslladar als baixos de la fonda Pilar, al costat del portal del pont, fins l’any 1977 que es va tancar el bar. El seu lloc el va ocupar una entitat bancaria i actualment hi ha l’Estanc de Baix.
L’Isidre Guitart, el Galtanegra, va traslladar la parada dels cotxes de línia a la plaça de Sant Roc on l’any 1915 va començar la construcció de l’hotel Sant Roc. La construcció de l’hotel va estar molt temps aturada per problemes diversos i no es va acabar fins l’any 1928. Durant aquest temps, l’Isidre Guitart va obrir un cafè al número 5 de la plaça de Sant Roc, a cal Cirera.
El Galtanegra va oferir al Josep Sala, el cambrer del Cafè Bon Josep, que fes de cafeter al cafè de cal Cirera mentre l’hotel s’estava construir i que desprès es traslladaria a l’Hotel Sant Roc.
Durant un temps, en el Josep Sala va regentar el Bar de cal Cirera, però al encallar-se la construcció del hotel va pensar que seria com l’obra del Miracle i es va comprar un solar a la cabana del Moriscò per fer-s’hi la casa i un cafè.
El Cafè del Sala estava situat a la carretera de Manresa, exactament a primera corba desprès del pont, la que encara ara es coneix com la corba de cal Sala. Al primer pis hi havia el cafè, i als baixos un petit saló per fer-hi ball i cine, on es visionaven pel·lícules mudes d’aquella època.
El cafè del Sala va funcionar fins l’arribada de la república, moment en el que algú va considerar que aquell lloc era l’apropiat per posar-hi una “casa de barrets perquè a Solsona hi feia falta”. El Josep Sala va demanar un bon lloguer, que va ser acceptat, i va llogar la casa.
Al final de la guerra, l’exercit republicà va fer servir el local de cal Sala per a tenir-hi la intendència i en retirar-se, el mes de gener de 1939, la van cremar. Posteriorment ho va vendre al Jaume Xic, que hi va construir una nova casa, aprofitant part de la façana, per fer-hi una petita serradora. Actualment la casa està enderrocada i nomes hi ha el solar.
Una part molt important de tota aquesta informació l’ha deixar escrita, en diferents mitjans impresos, en Pere Espinal, també conegut com el Nasratat. Si teniu temps, recomanem la lectura de la “Historieta de la cançó del porró i de l’última persona que el ballava aquí a Solsona”.
Quants bars hi ha a Solsona?
Prenent com a referència un mapa elaborat a partir de les dades de l’Anuari Socioeconòmic de la Caixa de l’any 2012, que mostra la densitat de bars arreu de l’estat espanyol, es pot afirmar que Solsona està ben assortida de bars i establiments de restauració, situant la capital del Solsonès dins els municipis de més de mil habitants amb major presència de bars.
Segons aquest estudi, l’any 2012, a Solsona hi havia un bar per cada 161 habitants o, mesurant-ho d’un altra manera, tenia 6,2 bars per cada 1000 habitants.
Per poder valorar millor aquests números, a continuació hi ha una petita taula on es poden fer algunes comparacions per a tenir més clares aquestes referencies.
Galeria de fotos del Pep
Des de les Fotos del Pep es vol ajudar a conservar i mantenir el record dels bars, cafès i restaurants de Solsona dedicant-los-hi algunes de les seves fotografies, que si cliqueu aquí les podreu veure totes.
😉
Noms de bars, cafès i restaurants recordats
Com que considerem que és millor conservar el record que tenim d’aquest espais de interacció i relació social que no pas saber el número exacte de bars i locals de restauració que hi ha en un moment donat a Solsona, que ja ho fa prou be l’Ajuntament i hisenda, aquí mantindrem una relació, més o menys completa, de noms de bars, cafès i restaurant recordats.
Noms de bars, cafès i restaurants recordats 20241004 (pdf)
Hi continuem treballant amb les aportacions de tothom …
Noms de bars, cafès i restaurants recordats 20241004 (.xlsx)
😉
#TuNoEtsDeSolsona si no saps per què es diu CANTÀBRIC el BAR CANTÀBRIC
Si no ho saps, o si en saber més, clica aquí.
😉
El bar més antic de Solsona que encara continua funcionant és el Cantàbric, i una de les imatges més emblemàtiques que es conserven es aquesta fotografia de l’any 1931 amb el President Francesc Macià al Balcó.
Inicialment la cafeteria i fonda del Cantàbric estava situada al primer pis, als baixos hi havien botigues. El Cafè del Bon Josep, el Gran Cafè de la Torre i el Cafè del Sala, els primers cafès de Solsona, també van començar en un primer pis.
😉
Malgrat no ser el seu nom oficial, el nom popular de El Forat del Cul per anomenar a aquest bar situat al número 6 de la plaça de Sant Joan, quedant immortalitzat per la posterioritat gracies a aquest article que Joan de Segarra publicar a La Vanguardia que parla d’aquest establiment mencionant-lo pel seu nom popular.
La Vanguardia 13-9-2009 – Solsona – Joan de Sagarra – El Forat del Cul (pdf)
😉
Cartell publicat i compartit al grup de facebook «Fotos antigues de Solsona» pel Josep Lluís de Cal Pau.
😉
En aquest enllaç hi ha la relació de bars, botigues, serveis i establiments comercials de Solsona de l’any 2021:
😉