La pedra seca, paret seca o pedra en sec, és una tècnica de construcció tradicional i popular que es fa a partir de pedres encaixades sense l’ús de cap tipus d’argamassa per unir-les, només sorra seca per acabar d’omplir els buits que hi puguin quedar.

És una tècnica que es dona a arreu del món on hi ha abundància de pedra, des dels primers vestigis històrics fins a l’actualitat, que encara es continua fent tant de manera artesana com fent servir excavadores.

**_{Barraca de pedra seca del camí d’Antigues (Navès)}**

La presència de la pedra seca al Solsonès és molt baixa si la comparem amb la que hi ha a les comarques limítrofes del sud i més enllà. Aquesta situació queda clarament en evidència si es mira el mapa de Catalunya de la Wikipedra, l’espai web 2.0 sobre construccions de pedra seca de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

_{Barraca de vinya de pedra seca a la partida de Sant Bernat de Solsona.}

Malgrat no ser tant abundants com a la Segarra o al Bages, al Solsonès també hi podem trobar marges, barraques de vinya, balmes murades, cabanes de teulada, basses i paravents de pedra seca. La càmera del Pep de tant en tant en fotografia alguna, i des d’aquí en podem fer el seguiment.

_{Cal Musset de Dalt a la partida de Sant Pere Màrtir de Solsona.}

També cal destacar que en els darrers anys, i gràcies a les excavadores, s’estan construint multituds d’esculleres i murs de pedra seca de grans dimensions que es van integrant en el paisatge urbà i rural de la comarca.

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és la barraca de vinya de cal Ponet

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Pedra seca a Solsona

Gràcies a la col·laboració de l’Enric Bertran, podem compartir aquesta imatge del “FULL INFORMATIU DE LA REVISTA PEDRA SECA” on s’anuncia “LA TROBALLA DE L’ANY (2005)” sobre les cabanes que hi havia identificades l’any 1772 a Solsona.

Si llegiu la noticia, dins del context de la revista, sembla que dona per fet que per aquelles dates hi havia 80 cabanes de pedra seca pels voltants de Solsona.

LA TROBALLA DE L’ANY (2005)

Consultant uns mapes antics a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el senyor Jaume Plans i Maestra, va trobar una joia històrica que tot seguit ens va comunicar.

Es tracta d’un mapa dels voltants de Solsona de l’any 1772, en els marges laterals de qual hi apareix una relació de més de ¡¡¡80 cabanes!!!

Ara es tractaria, ens comenta en Jaume Plans, que partint d’aquesta base es fes un treball de camp per localitzar-les i així verificar quantes d’elles han resistit el pas de tants anys.

Hem buscat una versió d’aquest mapa de Solsona en la que es pogués llegir la informació a la que es fa referència en aquest article.

Hem tingut la sort de trobar-lo en el projecte de final de grau del Carles Freixes i Codina titulat “Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936)“. El trobem a les pàgines 12 i 13:

El plànol i tota la informació és molt interesant, i al costat es poden llegir el nom de les 80 cabanes.

Cal dir que amb el nom de cabana, referit al Vinyet de Solsona, es fa referència a les cases de pagès que hi ha a les petites finques o vinyes d’aquest indret. Com que son de dimensió reduïda, s’anomenen cabanes per diferenciar-les de les cases de pagès, masos o masies característiques de la comarca, de més grans dimensions, que estan disseminades i allunyades de nuclis urbans.

Això vol dir que la “troballa de l’any” no ens serveix per identificar cabanes de pedra seca al voltant de Solsona. Però tampoc no vol pas dir que no hi hagués construccions en pedra seca.

Hi havien hagut moltes barraques de pedra seca, o d’obra, al voltant de Solsona, però la majoria s’han perdut perquè amb un cop de tractor han fet més gran un camp de conreu o perquè s’han transformat en cabanes de nova construcció, que de ben segur seria més adient anomenar-les “xalet”.

Amb tot, aquest plànol és molt interessant d’estudiar-lo en detall. Us convidem a que li feu un cop d’ull i que gaudiu trobant curiositats. Clicant a sobre el podreu veure més gran.

Hi ha molts noms de les cabanes en els que pot identificar el nom de nissagues solsonines o de la seva comarca.

També és molt interesant de veure per on passaven els antics camins i com s’identificaven pel nom cap a on es dirigien.

També demostra que pel pont de Solsona hi passa “la Riera de Solsona“, donant la raó als que defensen que el nom de Riu Negre, per identificar aquest corrent d’aigua, comença després de passar per Solsona i abans d’arribar a Riner.

😉