Malgrat que Solsona no té una tradició industrial, trobem moltes fotos del Pep dedicades a naus i patrimoni industrial fotografiable, perquè el fet que no tinguem gaire arquitectura industrial catalogable ni, possiblement, gran cosa que pugui passar a la història, sí que és important poder conservar imatges per al nostre record.
Es pot definir patrimoni industrial com les restes de la cultura industrial que posseeixen un valor històric, tecnològic, social, arquitectònic o científic. Aquestes restes poden ser edificis, maquinària, tallers, molins, fàbriques, mines, magatzems i dipòsits, llocs on es genera, es transmet i s’usa energia, mitjans de transport i tota la seva infraestructura, així com els llocs on es desenvolupen les activitats socials relacionades amb la indústria.
La part més visible, i fàcilment fotografiable, d’aquest patrimoni són les naus i l’arquitectura industrial, que tenen com a característica que com més antigues són, més a prop estan del centre de la ciutat.
Amb l’arribada de la revolució industrial, molt tardana i minsa a Solsona, trobem les primeres construccions a pocs metres fora muralla. Són d’inicis del segle XX i estan representades per la Farinera del Moles i la farinera del Reig. D’aquesta darrera només queda el que havia sigut l’edifici de pisos reconvertit, no fa gaire, en les oficines de l’Electra del Cardener Energia SAU, empresa de la família Reig.
Altres construccions antigues que es conserven del primer terç del segle passat, son l’Escorxador Municipal de Solsona, al carrer de l’Esdevenidor, al barri del Carme, i la xemeneia de la Teuleria de la Font del Corb, una bòbila que es diu que havia funcionat abans de la guerra.
Entre el 1940 i el 1970, l’industria solsonina s’allunya uns centenars de metres del nucli antic, però sempre a una distància que s’hi pot arribar a peu per anar-hi a treballar. Molts d’aquets espais ja han desaparegut i han quedat totalment integrats dins de estructura urbana de Solsona.
D’aquesta època recordem:
- Bòbila de cal Musiquet, també anomenada el forn de la Guingueta o la bòbila del Villaró.
- Bòbila de cal Sotaterra, la del “Serra Totxos”.
- Bòbila de La Canal, al municipi d’Olius però a tocar de la TRADEMA.
- Bòbila del Caldés, la de la xemeneia de la Font del Corb
- Bòbila del Rampillaire, encara hi ha el forn a la Carretera de Sanaüja, cruïlla amb carrer de la Forja.
- Estació de Serveis Setelsis, la gasolinera de la carretera de Manresa.
- Fàbrica de teixits cal Terricabres, primer entre la ribera i la carretera de Sant Llorenç i després a l’avinguda de Sant Jordi.
- Ganivets de cal Pallarès, a la Carretera de Torà.
- Garatge ca l’Esquitx, taller de reparació de vehicles i camions, a la cruïlla de la carretera de Torà-
- Garatge Muntaner, taller de reparació de vehicles i camions, a l’altre costat del pont
- Lleteria de Cal Llangonissaire, abans havien fet embotits. Era al pont, on ara hi ha un edifici de pisos conegut per aquest mateix nom i oficialment anomenat “Apolo”.
- Mecànica Cal Moreno, al Camp del Molí, metal·lúrgica i caldereria industrial, que també havia tingut una “virutera”.
- Mecànica Pons Herrajes y Construcciones, cal Pipes, de construccions i estructures metàl·liques, al carrer de Sant Agustí.
- Pinsos IATSA, Industrias Agropecuarias Tarrés Sangrá SA, al Vall Fred.
- Portes Pensí, a la carretera de Manresa.
- Serradora de cal Celdoni, a la corba de cal Sala, on ara hi ha un edifici de pisos nou.
- Serradora de cal Perejan, cal Casserres, al costat del Molí dels Capellans.
- Serradora de Cal Reig, al costat de la farinera de cal Reig.
- Serradora de Cal Sarri, Fustes Jané, darrere de l’escorxador.
- Serradora VIMEL (Viladrich i Melet), al carrer d’en Joan Salvat Papasseit i edificis confrontants.
A partir dels anys seixanta del segle passat, comença una nova etapa en la industrialització de Solsona, en la que es trenca el monopoli d’empresaris locals i comencen a arribar factories d’empreses de fora, algunes d’elles traslladades des de l’àrea de Barcelona.
Entre els anys 1968 i 1980 recordem les següents empreses:
- Ferros Vall Sistach, delegació del magatzem de ferros de Bartomomé Valls Sistach, empresa de Barcelona fundada l’any 1891, i situada al pont, al costat de la Ribera de Solsona, portada pel Sorribes, i que desprès va passar a dir-se Ferros Solsona.
- La Tradema, a la carretera de Torà, durant molts anys l’empresa més important del Solsonès dedicada a l’elaboració de panells d’aglomerat de fusta.
- La Grelot, empresa de confecció de punt, a la carretera de Bassella.
- Naus als Corrals de la Coloma, que inclou un projecte fallit de sala de festes reconvertida en magatzem.
- Pinsos del “Grupo Sindical de Colonización Agrícola de Solsona”, a la partida de Sant Bernat.
- Prefabricats de formigó el Clop, al Tossal.
- Prefabricats de formigó SADHOR, «Sociedad Anónima de Derivados de Hormigón», al costat del Pi de Sant Just.
- Taurus, una factoria dels coneguts electrodomèstics d’Oliana, que comença al pont i acaba a les naus del costat del cementiri.
- Textil Olius, al costat del Pi de Sant Just.
Aquestes empreses es situen a les afores de Solsona, però la majoria d’elles es mantenen a una distància en la que encara s’hi pot anar a treballar caminant, amb tot, anar-hi en cotxe ja comença a ser habitual.
També s’hi estableixen considerables tallers mecànics i garatges per a camions i camioners, sobre tot a la cabana del Gelí i a la carretera de Manresa, on es habitual veure cases d’habitatges amb una planta baixa molt alta per poder-hi posar un petit taller o camions.
Durant aquest període, comença a Solsona i comarca la proliferació de granges de pocs, pollastres i vedells, que ja es poden començar a considerar com a “industrials”, però aquest és un altre tema a tractar en un altra ocasió.
Malgrat que l’any 1974 ja es va inaugurar la primera fase del polígon industrial PRONISA a la carretera de Manresa, podem considerar que és a partir de la dècada de 1980 quan les naus i l’arquitectura industrials es desplacen de les àrees urbanitzades cap als polígons industrials.
Des d’aquella data fins l’actualitat la major part de l’activitat industrial del Solsonès es concentra en els diversos polígons industrials que hi ha als costats de la carretera de Manresa entre Solsona i el Pi de Sant Just, repartits entre els municipis de Solsona i Olius. Fins hi tot hi funciona una línia d’autobús urbà que connecta aquests dos nuclis urbans passant pels seus polígons.
Aquests son els polígons industrials que ens consten com a catalogats:
- Polígon PRONISA (1974), a la Carretera de Manresa.
- Polígon els Ametllers (1993), a la Carretera de Manresa.
- Polígon de la Barceloneta (2008), a la carretera de Torà, al costat del pont de la Canal. No està operatiu.
- Polígon de La Tradema (1981), una part ocupada per la empresa ALVIC i la resta en venda.
- Polígon de can Xuxa (1983), ocupat pel Jordi Vilar i la Constructora de Solsona.
- Polígon de la carretera de Berga (1985), a la cruïlla amb la carretera de Manresa.
- Polígon de la Vinya del Teuler (1995), on hi ha la Deixalleria de Solsona, construir on hi havia l’antic abocador d’escombraries de Solsona.
- Polígon de Movigroup (2008), a la carretera de Bassella, on hi ha l’empresa d’aquest nom.
- Polígon de Santa Llúcia (2008), ampliació prevista a la Carretera de Manresa des de Solsona fins al municipi d’Olius.
A aquesta llista també se li ha d’afegir el Polígon industrial d’Olius, a tocar del Pi de Sant Just i que limita amb el terme municipal de Solsona.
En aquesta relació, també s’hi ha d’afegir un altre patrimoni industrial arribat durant la segona dècada del segle XXI a Solsona, que cal tenir molt present perquè manifesta clarament la consolidació de la capitalitat de la ciutat que supera clarament la de la seva comarca històrica. És la construcció de grans superfícies comercials en edificis independents i amb les infraestructures pròpies pel seu òptim funcionament, com son els aparcaments per als clients i els molls de descàrrega per als camions que les proveeixen. A destacar:
- Lidl, a la Creu de Sant Joan.
- Mercadona, a la Carrera, on hi havia la Cabana del Vilamorós.
Galeria fotografia
Si voleu veure totes les fotografies del Pep catalogades com «Naus i patrimoni industrial», cliqueu aquí.
A continuació una petita selecció d’aquestes fotografies, per poder-les gaudir d’una altra manera.
… imatges de patrimoni vell i de més nou …
😉
Trobat a internet …
😉
Una solsonina, Alba Pijoan guanya el treball de recerca de batxillerat
10 de juliol de 2010
El treball de l’Alba Pijoan, estudiant de l’IES Francesc Ribalta: «La fi de l’auge econòmic. La crisi a Solsona» va guanyar, dins de la categoria d’Economia i empresa el premi de recerca a la FUB. El Telecentre va participar en la investigació, junt amb altres entitats relacionades amb l’economia del Solsonès.
😉