Cels i meteorologia, El Carme i la cabana del Màrtir, Naus i patrimoni industrial

04/05/2018

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps de quan és aquest edifici i per què servia

Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.

😉

L’ Escorxador Municipal de Solsona (1928)
Carrer de l’Esdevenidor, 2-4 (mapa)

Una de les mesures higienistes més importants, promoguda per l’Ajuntament i projectat l’any 1928, va ser treure de l’interior de les muralles l’escorxador municipal. Aquest es trobava entre el convent dels dominics i la muralla, al final del carrer de la Regata, on temps ençà hi havia un dels portals d’entrada a la ciutat.

Falp i Plana es lamentava l’any 1901 de l’estat en que es trobava l’escorxador. Les aigües per realitzar la neteja dels animals s’aprofitaven de la Regata que baixava de la font Major. En el mateix text parla ja de realitzar un nou escorxador en una zona on l’arribada d’aigües netes fos més accessible.

No tot es feia solament per mesures de salubritat. El 6 de juliol de 1902, es demana la reparació immediata o la construcció d’un nou edifici per satisfer les necessitats de la ciutat; de fet, un mes abans, el 29 de Juny, ja s’havia demanat insistentment de reformar l’escorxador municipal.

Van haver de passar gairebé trenta anys per tal que el nou escorxador es fes realitat. El projecta es realitza el febrer de 1928 per part d’Ignasi Villalonga Casañes, arquitecte provincial de Lleida.

L’Ajuntament tenia pensat comprar uns terrenys en direcció a la carretera de Torà, però en veure la quantitat de deute que hi havia sobre aquelles finques va decidir posposar el projecte per tal de trobar un nou emplaçament.

Finalment es decideix construir-lo a la carretera que porta al cementiri, a l’altra banda de pont.

Un equipament com aquest podria haver influït molt en el desenvolupament urbanístic de la ciutat i el lloc triat va ser més adient que el primer sobre el qual es treballava.

Les obres es realitzaven l’agost de 1929, en aquells moments, Villalonga treballava en el mateix temps a l’escorxador i les escoles.

L’edifici de planta baixa amb cos rectangular té annexat a la part posterior un ampli pati. Aquest s’uneix amb l’edifici amb un porxo que cobria les càrregues i descàrregues en dies de pluja. L’edifici segueix el model típic de les edificacions d’aquest període, parets paredades i arrebossada amb remats constructius de maó, com els encontres de façanes, pilars o finestres d’arc esglaonat.


L’Escorxador vell s’havia construir l’any 1673, al final del carrer de la Regata.

Quan va entrar en funcionament el nou escorxador va ser enderrocat el vell, juntament amb la muralla i el portal cegat que hi havia en aquell indret, conegut popularment com el portal d’Aníbal, obrin el carrer de la Regata fins a la carretera, tal com està ara.

Amb aquesta acció urbanística també s’enderrocà la capella de Sant Tomàs que s’havia construït, l’any 1770, al costat de l’església dels Dominics.

El mes de març del 2010 es va tancar l’escorxador municipal, i aquell any aquest edifici és va declarar com un bé patrimonial de l’Ajuntament.

😉

Patrimoni industrial fotografiable

😉

Deixa un comentari