Altres llocs, Castells, Viatges

22/10/2023

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoHasEstatAPerpinyà si no has visitat el Palau dels Reis de Mallorca

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

😉

Castell Reial o Palau dels Reis de Mallorca
Perpinyà, capital del Rosselló (mapa)

El Palau dels Reis de Mallorca o Castell Reial de Mallorca o Castell Major és un dels monuments més importants de la ciutat de Perpinyà, de la comarca del Rosselló i de la Catalunya Nord.

Va ser a partir del 21 d’agost del 1262 quan Jaume I el Conqueridor llegà al seu segon fill Jaume el reialme de Mallorca, que comprenia les illes Balears, el comtat de Cerdanya, el comtat de Rosselló i també la senyoria de Montpeller. Jaume II feu edificar el seu palau el 1276, consolidant així la posició de Perpinyà com a capital del seu reialme, sobre un turó del sud de la vila. Al voltant del palau es van construir jardins i unes capelles la construcció definitiva de les quals s’acabà el 1309 amb llur consagració.

El Castell Reial s’alça a la Ciutadella de Perpinyà, que se situa a migdia de la Vila Vella, dominant-la. Fou iniciat, probablement, al voltant del 1270. El mestre Ramon Pou, de Perpinyà, n’era el mestre d’obres el 1274. Des del 1283 la família reial hi residia, però se sap que el castell no era encara acabat el 1285.

La torrassa rectangular que abrigava dues capelles superposades s’havia acabat abans del 1300 i el conjunt del castell es degué acabar sota Jaume II (†1311). Des d’aquell moment, l’aigua del rec dels canals que venia de Corbera i Tuïr arribava al castell gràcies a una remarcable sèrie d’aqüeductes i canals subterranis, fins a una sínia situada sobre el terreny del Figueral, entre el portal de Bages i la torre del Bosch.

Arran de la mort de Jaume III de Mallorca el 25 d’octubre del 1349, les seues possessions catalanes es van reintegrar a la corona d’Aragó i s’esdevingué la fi del Regne de Mallorca; alhora la corona francesa adquiria la senyoria de Montpeller. En conseqüència, el Palau dels Reis de Mallorca va perdre la seua preponderància i esdevingué una residència secundària que només albergava els sobirans catalanoaragonesos quan venien a Perpinyà.

El 1462, en virtut del tractat de Baiona entre Joan II i el rei de França Lluís XI, una guarnició francesa ocupà el castell i el 1473 fou assetjada durant sis mesos pels perpinyanesos revoltats. En aquesta ocasió l’artilleria feu malbé la part superior de l’ala nord del castell, que fou reconstruïda en el darrer quart del segle XV.

Entre el 1538 i el 1587, els sobirans espanyols Carles V i Felip II feren construir un recinte impressionant emmurallat amb cairons.

Després de l’annexió francesa el 1659 arran del Tractat dels Pirineus, l’enginyer francès Sébastien Le Prestre, marquès de Vauban, reforçà el sistema defensiu afegint fortificacions a l’exterior i a l’interior del recinte de Felip II.

Esdevingut caserna a la fi del segle XVII, desafectat el 1948, fou adquirit en gran part pel Consell General del Departament el mateix any i, des d’aquell moment, fou objecte de restauracions, malauradament massa sovint interrompudes.

Després d’un període d’ocupació militar llarg de cinc segles, el palau es va obrir per als visitants després de la Segona Guerra Mundial.

En 1958 el ministeri de Defensa el va vendre al Consell Departamental dels Pirineus Orientals i es va declarar d’utilitat pública.

Fou restaurat entre 2007 i 2013, incloent la millora de l’accés per a persones de mobilitat reduïda i la renovació de l’esplanada.

Encara avui, l’exèrcit és propietari del vall oriental del castell i de l’emplaçament del “verdeguer de la reina”, entre la façana meridional i la muralla medieval de la vila. Ara que la guarnició ha de ser molt reduïda, o suprimida, seria el moment de recuperar aquesta última porció del palau.

Arquitectònicament és un edifici de transició del romànic al gòtic, que presenta elements d’influència hispano-moresca. Consta d’un vast quadrilàter, flanquejat originàriament per vuit torres quadrades (en queden sis), entre les quals hi ha la potent torre de l’homenatge, a ponent on era la porta d’entrada, i la torrassa de llevant, ocupada per dues capelles, la de Santa Magdalena al pis de baix i la Santa Creu al pis de dalt. La torrassa separa el pati del rei, al nord, del pati de la reina, al migdia, on s’obrien els apartaments de l’un i l’altre.

Destaca del castell la gran sala de Mallorca, situada a l’ala sud de l’edifici, que equivaldria al Tinell del Palau Reial de Barcelona.

😉

Deixa un comentari