#TuNoHasEstatAMallorca si no saps qui va renovar la capella del Santíssim
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Capella del Santíssim de la Seu de Mallorca
Renovada per Miquel Barceló des del 2001 fins el 2006 (mapa)
La capella de Sant Pere (dita també del Santíssim) fou renovada per Miquel Barceló Artigues (Felanitx, 8 de gener de 1957) durant cinc anys (2001-2006) i ha esdevingut un nou atractiu turístic de la Seu de Mallorca.
L’obra de Barceló representa l’eucaristia a través la multiplicació dels pans i els peixos, la qual li permet mostrar la fauna marina, i les noces de Canà al voltant de Crist ressuscitat.
El cobriment de les parets de la part inferior de la capella fet de ceràmica pintada té una superfície de 300 metres quadrats i s’elaborà al taller del ceramista Vincenzo Santoriello, a Vietri sul Mare, prop de Nàpols.
Barceló també és l’autor del mobiliari litúrgic: l’altar, l’ambó, la cadira presidencial i dos pedrissos.
Tant la destrucció de la capella anterior com el nou disseny, sobretot la representació de Crist, fou motiu d’una forta polèmica. També foren objecte de discussió la foscor dels vitralls, de 12 metres d’alçada, pintats amb grisalla per recrear la llum submarina, i els honoraris de l’artista. Els principals defensors de la nova capella foren el bisbe Teodor Úbeda i Gramage i el canonge liturgista Pere Llabrés i Martorell i la reforma fou duta a terme per la Fundació Art a la Seu, amb el finançament de diverses institucions públiques i entitats privades.
😉
😉
Catedral de Mallorca
Seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, Ciutat de Palma (mapa)
La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.
És d’estil gòtic català, fou construïda entre els segles XIII i XVI i és famosa per la seva rosassa i pel gran espai interior comparat amb la mola exterior.
El seu tret principal, però, és la seva situació, a l’acròpoli de la ciutat romana de Palma, davant la mar, amb la muralla als peus i entre el castell de l’Almudaina i el palau episcopal. L’any 1931 la seu fou declarada monument historicoartístic.
En la localització dalt d’un cingle, en els contraforts paral·lelepipèdics amb boterells i en la proporció entre l’alçada de la nau principal i les laterals s’hi assembla la seu de Manresa. La grandària de l’espai interior és semblant a la de Santa Maria del Mar.
El conjunt fa 120 m de llargària, 40 m d’amplària i 43,95 m d’alçària, i té una superfície de 6.600 m².
La rosassa de damunt l’absis principal es troba a 30 m d’alçària, fou construïda el 1370 i tancada amb vitralls el 1599. Té un diàmetre de 13,3 m, per la qual cosa és gairebé tan ampla com la nau central i arriba fins a la volta, i amb 97,5 m² és la rosassa gòtica més grossa del món (juntament amb la de la catedral d’Estrasburg, que té un diàmetre de més de 15 metres).
😉