Catedral de Solsona, Sants i capelles

24/09/2025

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps d’on és originària i patrona la Mare de Déu de la Mercè

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

24 de setembre, festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona i titular de la Parròquia de Solsona

😉

Mare de Déu de la Mercè
La festivitat és el 24 de setembre.

La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l’orde de la Mercè el 1218. La imatge actual es venera a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè i és una talla de fusta d’estil gòtic del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues. El nen Jesús que té a la falda és d’un o dos segles després.

Des del 1687 és patrona de la ciutat de Barcelona, per un vot que va fer el Consell de Cent si alliberava la ciutat d’una plaga de llagostes. També ho és de l’arxidiòcesi de Barcelona (des del 1868) i de la província eclesiàstica de Barcelona (que inclou les diòcesis de Sant Feliu i Terrassa) des del 2006. Durant l’Exposició Universal de Barcelona (1888) fou coronada canònicament.

Tradicionalment, la festa major de la ciutat de Barcelona se celebra en honor seu pels volts del 24 de setembre. Va ser el 1871 quan se celebra la primera festivitat de la Mercè amb aspiracions a festa major de la ciutat

La llegenda

Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué simultàniament, una nit d’agost de 1218, a sant Pere Nolasc, sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume el Conqueridor per instar-los a la fundació d’un orde per a la redempció de captius cristians en mans de musulmans, i que va ser l’Orde de la Mercè, els membres de la qual s’anomenen popularment mercedaris.

Hi ha constància de l’advocació el 1230 i el primer temple que li fou dedicat ja existia entre 1249 i 1267. Els Goigs més populars que se li canten comencen així: «Dels captius Mare i Patrona…»

El culte es va difondre durant l’edat mitjana pel Mediterrani i, durant els segles XVI a XVIII, arran de la tasca d’evangelització que van dur a terme els frares mercedaris en terres hispàniques i americanes, es van crear nombrosos convents de l’orde que van convertir la Mare de Déu de la Mercè en una advocació popular.

😉

Retaule barroc de la Mercè
Catedral de Solsona (mapa)

Carles Morató i Brugaroles (Vic, 1721 – Solsona, 1780) és probablement autor del retaule de la Mercè de la catedral de Solsona, encarregat pel bisbe Mezquía, i estrenat l’any 1754, que encara es conserva, mutilat i sense les escultures i imatges exemptes, cremades durant la guerra civil del 1936. Es va salvar una imatge d’aquest retaule atribuïda a Carles Morató corresponent a la figura d’un àngel conservada actualment al Museu Diocesà i Comarcal.

El retaule va ser policromat per Antoni Bordons (1710?-1779), pintor solsoní que entre d’altres obres també va daurar i policromar el retaule del Miracle, treballant colze a colze amb Carles Morató.

Al web de “Festa Catalunya” hi trobem una detallada descripció d’aquest retaule.

Altar barroc de la Mercè de la Catedral de Solsona

A l’esquerra del transsepte es troba la capella de la parròquia, amb un altar barroc dedicat a la Mare de Deu de la Mercè.

Al primer pis es situa el Sagrari. Al segon pis, al carrer central, hi ha una imatge dempeus de la Mare de Déu de la Mercè, amb el Nen al braç esquerre. Ambdós porten dos escapularis, un amb l’escut dels mercedaris i l’altre amb la imatge de la Mercè; els escapularis són senyals d’afiliació a un ordre religiós o una forma d’assegurar la protecció, en aquest cas, de la Mare de Déu i de no morir en pecat mortal i anar al paradís.

De la vestimenta de la Mare, bellament policromada, destaca al pit, l’escut de l’ordre mercedària, amb la corona reial a la part superior, concessió del rei Jaume I, una creu de plata sobre fons de gules (vermell en heràldica) que és l’emblema de Jesús i or amb quatre pals de gules, escut de la Corona d’Aragó. L’escut de la Mercè es col·loca sobre el pit dels que s’han obligat a exercir Caritat en grau gairebé d’heroïcitat, segons un mandat diví.

La imatge de la Mere de Déu està flanquejada dins del cambril, per un religiós vestint l’hàbit blanc dels mercedaris amb l’escut de la Mercè també al pit, acompanyat de la palma del martiri i una roda dentada; a l’altra banda apareix una altra imatge de difícil determinació.

A la dreta de la Mare de Déu apareix Sant Ramon Nonat amb la palma del martiri tot esgrimint una custodia, amb roquet i la manteleta de color púrpura de cardenal i, a l’esquerra, el missioner jesuïta, Sant Francesc Xavier, en aquest cas amb sotana i hàbit de la congregació i portant una creu amb la ma dreta i una vieira a l’esquerra.

El retaule està culminat per un colom, símbol de l’Esperit Sant, sota dos cors; el primer representa el Sagrat Cor de Jesús i apareix acompanyat d’una corona d’espines i una creu al damunt tot simbolitzant l’amor i el dolor de Jesús pels homes; i el segon amb cor travessat un punyalet que simbolitza el dolor de la Mare de Déu per la mort del seu Fil. Al capdamunt altra vegada l’escut de l’Ordre de la Mercè.

Conta la tradició que la nit de l’1 al 2 d’agost de 1218 al mercader Pere Nolasc se li va aparèixer la Verge demanant-li que fundés una orde que es dediqués a la redempció dels captius. Juntament amb Ramon de Penyafort, creà l’Orde de Nostra Senyora de la Mercè el 10 d’agost de 1218, amb el consentiment de Jaume I d’Aragó.

Els mercedaris pronuncien quatre vots: pobresa, castedat, obediència i estar disposats a lliurar-se com ostatges si no obtenien els diners necessaris per al rescat d’un captiu.

Als laterals destaquen dos confessionaris absolutament excepcionals. En el primer apareixen les cites de la Biblia: “Pater, peccavi in caelum, et coram te” (Pare he pecat en contra del cel i en presència teva ) i “Surgam, et ibo ad Patrem meum” (M’aixecaré i aniré cap al meu Pare ).
 
En el segon, sota la denominació de Penitencier: “Tibi soli peccavi, et malum coram te feci” (T’he pecat sol i he fet mal en presència teva ) i “Convertisti plandum meum in gaudium” (Has convertit el meu plany en la meva alegria ). Aquest segon espai estava destinat canonge penitencier que s’ocupava d’administrar el Sagrament de la Penitència per alguns pecats, l’absolució dels quals li estava reservada.

😉

Deixa un comentari