La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on hi un arbre de l’amor, també conegut com arbre de Judes

Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.

😉

Fotografia de l’L’arbre de l’amor, arbre de Judea o arbre de Judes (Cercis siliquastrum) del jardí de cal Solanelles, al número 7 de la Plaça del Camp.

😉

L’arbre de l’amor,
arbre de Judea o
arbre de Judes
Cercis siliquastrum

L’arbre de l’amor, arbre de Judea o arbre de Judes (Cercis siliquastrum) és l’espècie de l’Europa oriental del gènere Cercis.

És originari de les regions de l’est de la mediterrània. És molt utilitzat en jardineria per les seves flors. Té les fulles en forma de cor, d’on obté un dels seus noms comuns, arbre de l’amor.

Addicionalment pot rebre els noms de arbre d’amor, garrofer bord i garrover bord.

També és conegut com a “arbre de Judes“, nom que podria provenir d’un antic mite que indica que aquest és l’arbre d’on es va penjar Judes Iscariot després de trair Jesucrist. Tot i això, probablement és una corrupció del nom francès Arbre de Judeé que significa “arbre de Judea“, referit a la regió on es dona.

Etimologia:

• Cercis: nom genèric que deriva del grec antic kerkis, que designava l’arbre de l’amor.
• Siliquastrum: epítet que pot tenir dues accepcions, bé per fer referència al tipus de fruit que té, o bé està format per la veu llatina silique, ‘garrofer’ i el sufix astrum, ‘semblant’, és a dir, ‘semblant al garrofer’.

Descripció detallada:

• Arbre: caducifoli i hermafrodita amb una alçada de 4–6 metres.

• Tronc: quelcom retorçat i amb l’escorça de color bru negrenc.

• Fulles: dimensions 4–12 cm; simples, palmatinèrvies, alternes. Limbe de les fulles: orbicular o gairebé, de vegades una mica escotades a l’àpex, més o menys cordades a la base, senceres i glabres; Anvers: de color verd clar; Revers: més pàl·lides o glauques. Pecíol: mida de 2–3,5 cm; sovint vermellós i engrossit en la inserció amb el limbe.

• Flors: dimensions 1,5-2 cm; zigomorfes i papillonades; pètals lliures, de color rosa viu o rosa purpuri; apareixen abans que les fulles en grups nombrosos, a les branques velles i al tronc; el càlid amb 5 sèpals i la corol·la amb 3 pètals de menor grandària que els altres dos i 10 estams. Floreix des del març al maig.

• Fruit: el fruit és sec, en un llegum de 6–10 cm de llarg, oblonga i comprimida, marcada per les improntes de les llavors, de color bru vermellós en madurar.

És nadiu de la zona nord i est del Mediterrani, des de França fins a Orient Pròxim. Introduït a Europa central, península Ibèrica, Àfrica tropical i Nord-amèrica.

A Catalunya i la península ibèrica, és una espècie exòtica introduïda, que es comporta com una espècie invasora, expandint-se per la difusió de les seves llavors, i competint per l’hàbitat amb les espècies autòctones.

Es troba normalment en pendents àrids al llarg de les riberes dels rius, preferentment en terrenys calcaris, però pot tolerar-ne els moderadament àcids. Resisteix el fred, fins a -10 °C, però no les gelades perllongades. És resistent a la sequera i no tolera l’entollament del sòl.

• Viquipèdia – Arbre de l’amor

😉

Flora a les fotos del Pep

😉