28/04/2014
#TuNoEtsDeSolsona si no saps el nom d’aquest carrer,
també conegut com el carrer dels Estudiants
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
Carrer d’en Pere Màrtir Colomés
Carrer que va de la Plaça d’Antoni Guitart al Institut Francesc Ribalta (mapa)
També es coneix com el carrer dels Estudiants, perquè es va obrir poc desprès de que s’inaugurés l’Institut Francesc Ribalta per facilitar l’accés als estudiants i als professors a aquest centre d’ensenyament. Quan es va construir l’institut, l’únic accés per poder-hi anar sense embrutant-se de fang quan plovia era per la pujada del seminari.
Sobre Pere Màrtir Colomés, en Enric Bartrina i Corominas, al seu article Els quatre hospitals de Solsona ens explica el següent:
| HOSPITAL PEREMÀRTIR COLOMÉS El fundador Peremàrtir Colomés era un dels rics mercaders, fill de Solsona, de finals del segle XVI, que deixà els seus béns per la fundació d’un hospital, que portarà el seu nom. Tot i essent un hospital nou, serà la continuació de l’antic Hospital dels Pobres de la plaça de Sant Pere, totalment independent i deslligat de l’Hospital de Llobera, que per la seva mala administració no havia arrelat a la ciutat. El mercader Peremàtir Colomés era fill de Joan Colomés i de Joana Puigdepons, estava casat amb Joana Corc. Vivien en la casa heretada dels seus pares, que era l’actual “Casa de la ciutat”, que després es va vendre pel preu de dues-centes quaranta quatre lliures i deu sous, per fer un fons per construir l’Hospital. Fins ara tothom escrivia que no havia tingut fills, però per unes investigació recents, s’ha trobat que havia tingut dues filles. Una que es deia Francesca, casada amb dos homes importants: en primeres núpcies amb Joan Cortic, home de lleis, senyor de la Morana (Segarra) i en segones núpcies amb amb un tal Joan de Xavarria, que era comptador major i secretari del duc de Cardona. Aquesta Francesca Cortic va ser padrina, junt amb el canonge Creixans, del famós pintor solsoní Francesc de Ribalta. L’altra filla es deia Elisabet, casada amb Joan Thomàs, un ric senyor de Tàrrega. Peremàrtir Colomés, poc abans de morir el 18 de febrer del 1588, fa testament davant de mossèn Simeó Boixader, rector de Torredenagó, a favor de la creació d’un hospital que portés el seu nom, en el qual institueix usufructuària la seva dona i nomena administradors els cònsols de la vila i de l’església que acabin aquell any el seu mandat i el seu cosí germà, Pere Colomés, els quals anomenaran un “Hospitaler”, que tindrà cura de les rendes, donacions i almoines destinades al servei de l’hospital. Tot això es farà d’acord amb el P. Guardià dels Caputxins i l’abat del monestir de Solsona. Aquest testament es signat pel notari de Solsona, Bernabé Pena. Quatre dies després, signava un codicil, que hauria de portar molts malsdecaps, en el qual modificava una clàusula del testament, de tal manera que ningú podés fer res en la construcció de l’Hospital sense comptar amb la voluntat del mercader amic seu, Cristòfol Puigredon. Els procuradors no es van entendre mai amb Puigdepons i l’hospital va retrassar la seva construcció uns cinquanta anys. L’onze de març de 1638 es signa el contracte entre els administradors de l’Hospital amb l’honorable Claudi Casals, mestre de cases, ciutadà de Barcelona.1 Segons la “trassa”, el projecte que Claudi Casals havia presentat, tenia un preu estipulat de 4.180 lliures barceloneses, amb un termini de sis anys. No és fins l’any 1690, que s’inaugura i es beneeix l’església de l’Hospital, on la Pia Unió de Preveres, vulgarment dita dels “Xorigers”, hi feien les seves funcions religioses. És llavors que els cònsols de la ciutat es venen, l’any 1692, la casa de l’Hospital Vell de la plaça de Sant Pere. |
😉