18/08/2014

Festes de barri, Plaça Major, Sants i capelles

18/08/2014

Imatge | Posted on agost 18, 2014 by Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps quin barri celebra la seva festa el 18 de d’agost

Tant si ho saps com si no ho saps, clica aquí.

😉

Festa del Barri de Sant Serapi
18 d’agost

Al barri de Sant Serapi hi trobem dues de les principals places de la vella Solsona, la plaça Major i la del Palau Episcopal. També inclou el primer tram del carrer Llobera, que l’any 1743 es deia carrer de Sant Serapi. El sant del carrer se celebra el dia 18 d’agost, festivitat de Sant Serapi.

😉

Maria Mas Ramonet (Solsona, 12 d’octubre de 1918 – 16 de novembre de 2021), que va néixer i viure durant molts anys a cal Vilà de la plaça Major, quan arribava la festa del barri de Sant Serapi, el Sant de la Plaça per a ella, any rere any solia fer aquest comentari respecte al dia de la setmana en que s’escau el 18 d’agost i que es pot comprovar que és ben cert:

“El dia de la setmana de la celebració de la festivitat del sant del barri de Sant Serapi i el de Santa Susanna s’escau amb el del primer dia de la Festa Major de Solsona. És a dir, s’escauen sempre tots tres el mateix dia de la setmana. El primer és el de Santa Susanna, el dia 11 d’agost, el segon Sant Serapi, el 18 d’agost, i el tercer el primer dia de la Festa Major, el dia 8 de Setembre”.

Sant Serapi, el Sant de la Plaça – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)

😉

Imatge de Sant Serapi amb la relíquia de Sant Serapi i Santa Coloma a la festa del barri de Sant Serapi del 18/08/1973. Fotografia de Joan Riu Baraldés. Arxiu Montserrat Riu Mas.

Maria Mas Ramonet (1918-1921) solia contar que durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) fou destruïda la imatge de Sant Serapi (frare mercedari (s. XII-XIII)) patró del barri de Sant Serapi (Plaça Major, Plaça del Palau Episcopal i primer tram del carrer de Llobera).

Deia també que, en acabar l’enfrontament bèl·lic, se’n feu una de nova i li semblava recordar que la pagà el Sr. Josep Grau Llanes, comerciant de Barcelona descendent de Solsona que en aquells anys estiuejava a la seva casa del carrer de Llobera, al present cal Rovira.

D’aquest sant hi havia una relíquia guardada en un reliquiari que també contenia la relíquia de Santa Coloma.

Cada any, el dia de la celebració del barri de Sant Serapi, els macips corresponents posaven la imatge de Sant Serapi i el reliquiari a l’indret del barri on li havien habilitat un petit altar.

En aquells anys reculats, la imatge del sant es guardava al Palau Episcopal i el reliquiari en una casa particular del barri.

Ara, i des de fa temps, el dia del sant del barri, sols s’hi posa la imatge del sant.

Montserrat Riu Mas, 27/02/2024

La imatge de Sant Serapi i la reliquia de Sant Serapi i Santa Coloma- Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)

😉

La festa del barri de Sant Serapi abans de la Guerra Civil
Arxiu Montserrat Riu Mas

RECORDS DE LA CELEBRACIÓ DE LA FESTA DEL BARRI DE SANT SERAPI D’ABANS DE LA PASSADA GUERRA CIVIL (1936-1939)
(Maria Mas Ramonet 1918- 2021)

Abans de la passada Guerra Civil, el veïns del barri de Sant Serapi celebràvem amb molt de goig la nostra festa, dia 18 d’agost.

Llavors sí que la celebràvem el dia de la festa litúrgica del sant que fou el primer màrtir mercedari. Ara, però, no ho fan pas així, puix l’església l’ha traslladada al dia 14 de novembre.

De fet, quan arribava el gran dia, es podria dir que ja feia vuit dies que el festejàvem anant cada vespre a la gran entrada de cal Boix a confeccionar les banderetes que adornarien el barri.

Allà, L’Elena, filla del pintor i propietari de la casa -Tomàs Boix-, damunt una gran taula tenia ja a punt la farina de blat, l’aigua, i el paper fi de diferents colors que necessitàvem per preparar la pasta amb la qual enganxaríem el paper fi una vegada blegat i tallat convenientment per a ser una bandereta.

Ah!, i els anys que la moda exigia arrissar les tires de paper retallat, també les arrissàvem abans de penjar-les a l’entrada per tal que s’assequessin i així poder-les cargolar en els cartrons de peces de roba que havíem anat a buscar a les botigues anomenades de roba.
I, el vespre de la vigília, els homes pujaven al capdamunt de les escales que portaven per penjar al barri les banderetes que les dones els anàvem donant.

L’endemà, en companyia dels animals que arrossegaven els carros, de bon matí anàvem al bosc a buscar barballó per tal que després, el trepig humà pel barri o per l’entrada del Palau Episcopal i de l’Ajuntament, n’escampés la suau fragància.

Els macips d’aquell any es cuidaven d’anar a buscar la imatge del sant al Palau Episcopal, de portar-la a la missa que se li oferia, de posar-la al lloc del carrer on havien fet l’altar i, una vegada acabada la festa, de tornar-la al Palau, on romandria esperant l’any següent.

La part més lúdica de la festa era el berenar sopar que es feia a la Font dels Frares, al qual es convidava els familiars que vivien en altres barris, que ajudaven a portar el cove gran de rentar roba ben ple amb els plats, gots, tovallons, coberts, l’amanida, les truites, el bacallà amb tomàquet, el pa, i les tovalles de quadros que ho tapaven.

Per tal que hi poguessin assistir tots els veïns, es tancaven les botigues. El meu pare que era barber també tancava la barberia, excepte els anys que s’esqueia en dissabte, i així tots els de casa podíem unir-nos a la celebració de l’animada festa.

En acabar el berenar sopar, encara que l’anada i tornada a la Font dels Frares l’havíem feta a peu; no deixàvem pas d’assistir al ball que al vespre se celebrava al bell mig de la nostra plaça Major, amenitzat per uns quants músics d’alguna de les orquestres locals.

A casa nostra, com altres propietaris de comerços, hi portàvem cadires de la barberia per tal que, qui ho volgués, hi pogués seure.

La festa era pagada per tots els veïns, per la qual cosa uns dies abans els macips corresponents passaven a recaptar per totes les cases.

Els canonges que hi vivien, però, sols donaven diners per a la celebració de la missa i la confecció de les banderetes, però no per a celebrar el ball. Amb tot, gràcies al fet de viure-n’hi bastants, era un dels barris que celebrava la missa més solemne, puix era cantada, amb tres o quatre oficiants, i els escolanets corresponents.

Maria Mas Ramonet també recordava la celebració especial que durant dos anys se celebrà al barri de Sant Serapi el dia 18 d’agost gràcies a La il·lusió i organització de la veïna del barri Elena Boix Sàbat.