Bancs i seients, Parcs, jardins i espais infantils, Plaça de Josefina Ribera

19/09/2014

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps quina casa hi havia en aquesta plaça

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Ca la Caputxina
Carrer de Llobera 20 (mapa)

La denominació de la casa prové dels Caputxins Vells, a la costa del Castellvell, d’on era originària la mestressa. A Solsona, ella i el marit feien de ramassadors.

Quan la casa es va  ensorrar, de vella, ja no es va reconstruir, perquè els nous amos, els de ca la Llucianeta, s’estimaven més tenir un espai lliure, la futura plaça de Josefina Ribera, que permetés guanyar perspectiva a la seva.

Al CELSONA número 678 del 2-7-2010, hi trobem un article de Montserrat Riu Mas de dedicat a «la Caputxina«:

RECULL DE RECORDS DE L’ANY 1959 (VI)
 
“Al carrer i Plaça Major
noies i flors al balcó.
Gran traüt; tot gent que passa,
prop dels pòrtics, ja se sap,
des de qui hi ven o arramassa,
 a qui si més no hi fa plaça,
és tothom que hi treu el cap.”
 
Benvolguts lectors del CELSONA, el poeta solsoní Ramon Valls i Pujol s’inspirà en la plaça Major de  Solsona per escriure el poema “El Carrer i Plaça Major”, publicat l’any 1958.

Poema, del qual he transcrit els versos que evoquen la cèntrica i acollidora plaça de la ciutat que, l’any de la dècada dels anys cinquanta del segle passat que avui recordarem -1959-, els dies de mercat s’omplia de colors, sabors, remors, venedors, compradors, pagesos i ramaders que hi feien plaça …

 I, a l’empara dels porxos de més amplada, hi solia haver l’arramassadora Conxita Pujol Fàbrega -coneguda amb el sobrenom de “la Caputxina”- que els mercats del divendres s’afegia al gran traüt de la plaça, negociant-hi amb decisió i mestria la compra de conills, aviram, ous…

La Conxita Pujol Fàbrega era una persona ben coneguda a Solsona i comarca, per la qual cosa avui en parlarem una miqueta.

(…)

Bé, acabat, per avui, el  recorregut de curta durada per fets i records d’aquella Solsona de l’any 1959, tot seguit començo la  breu ressenya de dues dones d’empenta que hi feren vida, conegudes pel sobrenom de “la Caputxina” -la Conxita Pujol Fàbrega, i la seva mare Dolors Fàbrega Costa (Solsona, 1888 – 1964)- :

Es comenta que el sobrenom “Caputxina” es posà a la Dolors Fàbrega Costa pel fet que els seus pares tenien cura de la porteria de l’edifici dels Caputxins Vells. Sobrenom que després passà a la seva filla Conxita, que de la mare també heretà el negoci d’arramassar.

La Dolors Fàbrega fou una dona molt emprenedora, durant anys visqué al carrer  Llobera núm. 29 -casa situada on ara hi ha la placeta Ribera-, i s’hi dedicà al comerç de la venda de peix i d’altres coses. Hi ha qui encara recorda el pregoner de la ciutat anunciant amb veu ben alta que a ca la Caputxina hi havia sardina fresca, de la qual portava mostra en una plata i pregonava el preu.

Esforçant-se de debò treballant la Dolors potser no guanyà diners a cabassos, però sí els suficients per invertir-los en la construcció d’un seguit d’habitatges -sense gaires pretensions i barats- als afores de la ciutat, prop del l’antic camp de futbol -“Campo de Deportes Montserrat”-.

Habitatges que arribaren a formar el barri de Sant Jaume, conegut popularment com el barri de la Caputxina. Al qual anaren a viure poques famílies de Solsona, moltes de les que arribaven d’Andalusia, i algunes vingudes d’altres indrets.

Sembla ser que, la Dolors , el dia de St. Jaume -nom del seu marit- posava molt d’interès en organitzar la festa del barri i la celebració d’haver-s’hi construït un bon nombre de cases sense que ningú hi hagués pres mal. Per a la qual cosa llogava una orquestra que interpretés la música del ball d’envelat i la d’acompanyar els gegants que feia sortir a càrrec seu.

La seva filla Conxita Pujol Fàbrega fou qui la succeí en el negoci d’arramassar a Solsona i en alguns llogarrets veïns. Els divendres, doncs, la podíem trobar a la plaça Major de Solsona -amb ulleres fosques i un davantal amb dues butxaques grans- comprant i venent envoltada d’ous, conills, pollastres, gallines, i grans gàbies de fusta que una vegada plenes es carregarien en un camió.

Els dijous al matí, en canvi, l’hauríem vist a Su, després al Miracle i, a partir de la una del migdia, a Peracamps (Llobera), davant de l’hostal anomenat Hostal Nou. Allí, s’hi celebrava un bon mercat setmanal, al qual  la gent de la zona portava a vendre conills, aviram, ous… que tenia a casa.

La Conxita, però, no hi feia sols d’arramassadora, no. Aprofitava l’avinentesa per oferir a les mestresses que s’hi apropaven: bacallà, llaunes, etc., que li podien comprar a preu de mercat. Mestresses coratjoses que feien tant el camí d’anada al petit nucli de Peracamps -com el de tornada al mas- a les hores que més picava el sol, segurament sense exclamar-se, i potser cantant a mitja veu alguna de les cançons de la cantant de moda a les acaballes dels anys 50 -Gloria Lasso-, que entonava com ningú la lletra de la cançó “Luna de miel”  que ben romànticament deia “Nunca sabré como tu alma ha encendido mi noche, nunca sabré el milagro de amor que ha nacido por tí. Nunca sabré porque siento tu pulso en mis venas, nunca sabré en que viento llegó este querer, mi vida llama a tu vida, y busca tus ojos, beso tu suelo, rezo en tu cielo, late mi sien… Ya siempre unidos ya siempre(…)”.

Fins a una altra. Adéu siau!
 
Montserrat Riu Mas (CELSONA 678 2-7-2010)

VellaSolsona.cat

😉

Deixa un comentari