03/10/2014 (Actualitzat el 03/10/2025)
#TuNoEtsDeSolsona si no saps què hi pot ser llegit de “Lo geni català” al Carreró d’Isanta
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Carreró d’Isanta
(mapa)
Aquest túnel urbà comunica la plaça de Sant Joan amb la plaça del Ruc, situada al carrer del Castell, just en el punt on hi ha la Torre de les Hores.
És el lloc indicat per llegir un fragment de Lo geni català, de Josep Falp i Plana, que ens descriu l’orografia i els detalls de la vida que s’hi feia a finals del segle XIX.
Hi pot ser llegit “Verdeja l’herba” d’en Josep Falp i Planes.
Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans
😉
Verdeja l’herba que en la plaça es cria…
Verdeja l’herba que en la plaça es cria,
negreja dels teulats la cresteria
i s’alça sobre un túnel d’Isanta el campanar,
que sembla vigilar a la placeta
de la presó la travessia estreta
i apar talment un somni de poeta
quan bo i tocant les hores la lluna el ve a besar.
Veí d’un gran casal nobiliari
allà al cantó hi ha ca l’apotecari
que encara té requesta i hi mostra encès lo llum;
plovinya alguna gota escadussera
i arreu del pagesiu creix la fal·lera,
llestos plegant de terra llur muntera
los qui a la plaça venen blat, trumfes i llegum.
- Autor: Falp i Planas, Josep
- Obra: Lo Geni Català. Poema en onze cants (p. 197)
- Indret: Carreró d’Isanta
- Municipi: Solsona
Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans
😉
Apotecari Corominas
Plaça Sant Joan 19 (Cal Muixí)
Al poema “Verdeja l’herba que en la plaça es cria” de Josep Falp i Plana s’hi poden llegir aquets versos:
| Veí d’un gran casal nobiliari allà al cantó hi ha ca l’apotecari que encara té requesta i hi mostra encès lo llum; |
Gràcies a na Montserrat Riu Mas, al seu arxiu i a la seva gran perícia a l’hora d’establir connexions, podem concloure que l’apotecari al que es fa referència en aquest poema és en Josep Corominas Font (Berga 1852, Solsona 1922).
Al Celsona 1155, del 31-10-2019, es va publicar el reportatge de Montserrat Riu Mas titulat “JOSEP COROMINAS FONT, FARMACÈUTIC DE LA CIUTAT DE SOLSONA (S. XIX – XX)” on es parla d’aquet prestigiós apotecari, fent moltes referencies al que va escriure el doctor Josep Falp i Plana sobre la Solsona de l’època. Un article de lectura recomanada que podeu llegir tot seguit:
😉