02/11/2014
#TuNoEtsDeSolsona si no saps a quin és aquest carrer i d’on ve el seu nom
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Carrer de les Llices
El seu nom, d’origen medieval, ha perdurat fins avui (Mapa)
El doctor Antoni Llorens escriu en el seu llibre “Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya” sobre el carrer de les Llices el següent:
| EL CARRER DE LES LLICES El nom d’aquest carrer, que sortosament ha perdurat fins avui, mereix un estudi a part. Llices és la forma plural de “lliça”, que significa el lloc o camp clos en el que s’hi celebraven les justes i els torneigs. Aquell lloc, cal situar-lo entre les cases que donaven al carrer dels Jueus o de Sant Pau per un cantó, i per l’altre, amb la muralla, l’ample pas de la qual existent a l’alçaria dels merlets, oferia una excel·lent tribuna als espectadors dels jocs. L’extrem de la lliça pel cantó de llevant cal situar-lo a la que se’n deia la Plaça de la Camorra (1774), existent en l’actual plaça de Sant Roc i en la línia, més o menys, del carrer de Sant Miquel Xic. Al manual del notari Guillem Martí, hi trobem la notícia d’un contracte, estipulat pels cònsols, pel termini de dos anys, amb Jaume Borrech, músic, veí de Solsona, i Pere Macià, fill de Lleida, per tocar “xalamia i cornamussa en totes les festes anyals i en tots els dies festius assenyalats, i també en temps de noces, de fires, hosts i cavalcades”, rebent en paga, cada any, set canes de pany de llana de “color suficient”. Els músics es reservaven el dret de poder marxar on els lloguin per tocar, a excepció dels dies que han de fer-ho a Solsona. Aquest contracte, signat el 28 de febrer de 1376, fou cancel·lat, sense que se’ns diguin els motius. Més l’any següent, el 14 de desembre, se n’estipula un altre amb Ramon Mathey, trompeter, sabater d’ofici, per part dels cònsols de les dues jurisdiccions i per cinc anys, per tocar en les mateixes ocasions de noces, fires, hosts i cavalcades, afegint-hi “com és costum en la vila”. Han de donar-li dos florins d’Aragó i, per Sant Joan i Nadal, els vestits complerts d’acord amb el costum establert en aquesta vila per als trompeters. Aquesta vegada el contracte fou acomplert. Els “temps d’hosts i cavalcades” en els que havien de tocar els músics o el trompeter, equivalen, en aquest cas, als temps de justes i de torneigs. Els vescomtes de Cardona, que havien instaurat en la vil·la del seu castell el joc de “córrer de bou”, que encara perdura, preferien el de les justes i torneigs per a Solsona. La jurisdicció del Monestir va contribuir a la instauració d’aquests jocs prestant el camp on se celebraven, que era de la seva jurisdicció. Els dos carrers, de Sant Pau i de les Llices, donaven a la plaça de la Camorra, i acaben el primer, al carrer Nou, i el segon, al portal d’En Cavarroques o del Travesset. |
😉