28/02/2016
#TuNoEtsDeBarcelona, o sí, i saps que Barcelona va néixer sense port
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Port de Barcelona
Fotografia feta al Port Olímpic de Barcelona (mapa)
Barcelona Sense Port
Barcelona neix en una suau pendent cap al mar, que li permet créixer sense límits geogràfics. A més, Llobregat i Besòs l’abasteixen d’aigua, la combinació de les serralades litorals i la mar Mediterrània donen un meravellós clima.
Però la ciutat a nivell marítim no comptava amb tants avantatges, ja que li mancaven resguards naturals, com els que existien a Porto Vecchio (Gènova) o Vieux Port (Marsella). A més, la dinàmica del litoral provocava l’entrada constant de sorra.
En definitiva, per a l’entrada de vaixells i de mercaderies, al nostre litoral li calia seguretat i calat.
Vi, peix i pedres de barcino
Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino és el primer nom que va rebre Barcelona, per part de l’emperador August.
A través del llavors conegut com Mare Nostrum, el port de Barcino, situat sota Montjuïc, possibilitava exportacions a la capital de l’Imperi, Roma.
Els productes catalans més sol·licitats pels romans eren pedres per a les seves grans construccions, pasta de peix i vi per a les seves animades festes.
Edat Mitjana, les drassanes
Durant el regnat de Pere III sorgeix el projecte d’engegar una drassana reial i s’inicien les obres per dur-la a terme. Aquestes foren interrompudes pels temporals i el 1378 se’n varen reprendre, gràcies a l’intensa lluita de la ciutat comtal per obtenir-ne el vistiplau del llavors rei, Pere IV.
Aquestes són les populars Drassanes (avui seu del Museu Marítim), resultat dels esforços dels barcelonins per desenvolupar el comerç marítim que la ciutat exigia.
La seguretat com a prioritat
L’any 1439, Alfons el Magnànim va atorgar als Consellers de Barcelona la potestat per construir un port on i com ells decidissin, motivat per la necessitat de crear un port segur.
Però fins al 1477 no s’iniciaren les obres del moll de la Santa Creu, després conegut com a moll Vell i actualment desaparegut; i la construcció d’un dic de l’Est, ampliat en diverses fases els anys 1590, 1679 i 1720.
Totes dues construccions es desenvoluparen al que seria el futur barri mariner de la Barceloneta, ja històricament habitat per pescadors i ‘gent de la mar’. Aquests foren els inicis del port artificial, construït amb terrenys guanyats al mar.
La vida canvia i el port amb ella
En 1743 la sorra seguia essent un problema pel Port: va envair la zona entre l’extrem del Dic de l’Est i la Torre de les Puces (enclavament actual del monument a Colom). Per a solucionar-ho es va fer la prolongació de l’escollera, iniciada en 1816 i que en 1882 ja arribava fins a on se situa avui el Dic Flotant.
En 1772, quan el Dic de l’Est ja s’allargava fins l’actual moll de Pescadors, es va construir la Torre de la Llanterna, avui coneguda com a Torre del Rellotge i considerada un dels símbols més emblemàtics de la ciutat.
L’arribada de la revolució industrial
Costà tot el segle que la majoria de naus de vela es substituïssin per les de vapor.
El canvi suposà una extraordinària millora de la velocitat (s’arribaren als 5 i 6 nusos), de la grandària (es transportaven fins a 10.000 tones) i també de l’especialització.
L’11 de desembre de 1868, el Ministeri de Foment aprovà la Junta d’Obres del Port, formada per comerciants, armadors, naviliers i marins. Durant la seva primera reunió, la Junta d’Obres va aprovar la construcció del primer moll transversal (on hi ha avui el moll de Barcelona), que es va executar entre 1877 i 1882.
A més, elements com el telègraf o l’obertura del canal de Suez el 1869 van comportar alguns canvis substancials del Port: es millora l’efectivitat i s’aconsegueix que els ports mediterranis, en general, siguin escala per les naus procedents de l’Extrem Orient, i es guanya terreny als ports de la façana atlàntica.
Barcelona ciutat portuària
A partir del 1980 es potencia la relació entre el Port i la ciutat quan el Consell d’Administració decideix obrir el moll de Bosch i Alsina (popularment conegut com a moll de la Fusta) a l’ús públic.
És l’inici d’un ambiciós projecte que va tenir el moment de major impuls el 1986, quan Barcelona fou nominada com a seu olímpica per als Jocs del 1992.
És aleshores quan s’engeguen nous equipaments, entre els quals destaquen el centre comercial Maremagnum, els cinemes Imax i Cinesa, Palau de Mar, l’Aquàrium…, i uns pocs anys després, l’edifici World Trade Center (WTC) i la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL).
😉
Port Olímpic de Barcelona
El Port Olímpic de Barcelona és un port esportiu que està situat davant de la Vila Olímpica del Poblenou, entre les platges de la Barceloneta i Nova Icària del districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona.
Va ser construït sota disseny dels arquitectes Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènech i la direcció de l’enginyer Joan Ramon de Clascà l’any 1991 per tal de dotar a la ciutat d’un port esportiu a la seva altura, seguint la normativa de la Generalitat de Catalunya de reconvertir la costa nord de la ciutat en una zona residencial i d’oci.
El 1992 va ser la seu de les competicions de vela esportiva als Jocs Olímpics d’Estiu de 1992 realitzats a la ciutat de Barcelona.
Actualment, a part de ser un reputat port esportiu de la costa mediterrània, s’ha convertit en un centre turístic i d’oci de la capital catalana.
😉