25/03/2016
#TuNoEtsDeSolsona si no saps el nom d’abans d’aquest carrer
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Carrer de Sant Miquel
L’any 1444 es deia, carrer de la Font (Mapa)
És el carrer que dona nom al barri de Sant Miquel, i que uneix la Plaça major amb el portal del Pont, passant per la plaça de la Catedral, uns dels indrets més emblemàtics de la vella Solsona. El sant del carrer se celebra el dia 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel.
El doctor Antoni Llorens escriu en el seu llibre “Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya” sobre el carrer de Sant Miquel el següent:
| Carrer de Sant Miquel. – 1444, Carrer de la Font; 1550, carrer que devalla de la plaça de la Vila a la de la Església. |
El doctor Antoni Llorens escriu en el seu llibre “Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya“, en el apartat dels noms dels carrers i places, de la imposició dels noms dels sants.
| Els noms dels carrers i places La imposició dels noms dels sants En l’ambient d’eufòria i entusiasme provocat per l’elecció de Solsona com a capital del nou bisbat que portava el seu nom, per la promoció de la seva església a la categoria de catedral i de la vila a la de ciutat, sorgí la idea d’imposar als seus carrers i places noms de sants, la festa dels quals se celebrés a l’estiu. Fou l’any 1604. Per què sant d’estiu precisament? perquè així els veïns dels carrers podrien celebrar la seva festa amb més intensitat i comoditat: proveir-se de barballó, sajulida, timons i altres herbes aromàtiques del bosc per encatifar llurs respectius carrers, sense descurar – detall significatiu – posar-ne també a l’entrada del palau episcopal; i després d’haver rendit culte al sant, en la missa celebrada en honor seu al matí, les famílies poguessin trobar-se, a la tarda, a berenar a la Mare de la Font, en un acte de germanor. Els macips És molt probable que dati d’aleshores la institució dels macips, que, del mot llatí mancipatus, significa, encarregat, responsable, vinculat. Els macips, que van succeint-se cada any per l’ordre de les cases, són, efectivament, aquells que queden encarregats de l’organització de la festa: Barballó, banderetes, enramar el sant, fer celebrar la missa i, de vegades, realitzar algun acte extraordinari, que fàcilment suscita l’emulació dels altres carrers. L’encert i l’eficàcia d’aquesta institució, que comporta el sentit d’una pastoral tant ben adaptada a l’època, queda rellevat per la seva perduració. Han passar 275 anys i les festes dels carrers, organitzades pels seus macips, encara avui es manifesten plenes de vida, després d’haver superat anys de silenci absolut, imposat per l’esperit persecutori de la religió. |
😉