16/05/2016
#TuNoEtsDeCardona, o sí, i saps de quin any és la fàbrica tèxtil La Plantada
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Fotografia feta des del Collet de les Moixetes. Si hi voleu anar, us recomanem que ho feu amb aquesta ruta del Centre Excursionista de Cardona publicada al Wikiloc:
😉
La Plantada
Polígon La Plantada, Cardona (mapa)
La Plantada era una fàbrica tèxtil de Cardona construïda l’any 1878 i explotada per la família Gallifa de Manresa.
Les fàbriques i les colònies del Cardener a partir de 1870
A partir de 1860, amb l’opció de l’energia hidràulica ben establerta i amb un districte industrial potent, els fabricants i propietaris es van llençar a l’aprofitament dels rius, primer a prop dels nuclis habitats on era possible trobar mà d’obra, després en aquelles zones deshabitades on era del tot necessari construir també la residència i altres serveis per als obrers. La capacitat energètica menor del riu Cardener també va condicionar la mida de les fàbriques i, en conseqüència, de les colònies industrials.
Fou a partir de 1870 quan va començar a aparèixer un renovat interès per l’aprofitament hidràulic del riu Cardener. Arran de la inexistència de tradició industrial a la zona, excepte en el cas de Cardona, la colonització del riu la van dur a terme o fabricants de Manresa i Sallent o els propietaris rurals que construïen fàbriques per obtenir renda, o bé nous fabricants que s’arriscaven a engegar una fàbrica petita.
La cronologia de les noves fàbriques construïdes al Cardener fou la següent:
- Fàbrica Canals de Sant Joan de Vilatorrada 1871
- Fàbrica Jover de Súria 1875
- El Fusteret de Súria 1875
- Colònia Antius (Callús) 1875
- Fàbrica el Guix (Callús) 1877
- Colònia Palá (Súria) 1877
- Fàbrica la Plantada (Cardona) 1878
- Fàbrica els Polvorers (Manresa) 187?
- Fàbrica el Paperer (Cardona) 1884
- Colònia Cortés (Callús) 1884
- Cal Cavallé (Callús) 1884
En la dècada dels anys setanta, fou quan va haver-hi més interès a construir fàbriques al riu Cardener. Van aparèixer tres models: el primer tenia a veure amb la iniciativa d’industrials de Manresa i d’Igualada per posar en marxa noves fàbriques (la Plantada a Cardona, impulsada pels Gallifa de Manresa; la colònia Palà, amb Esteve Valls; la colònia Antius, pels Torrents i Fuster, i la fàbrica Jover de Súria, per un industrial d’Igualada).
El segon venia de l’interès dels propietaris rurals que tenien molins o terres a tocar el riu per construir fàbriques per arrendar-les als industrials, en general de Manresa (fàbrica Canals, cal Cortès, cal Cavallè, la fàbrica del Guix…), tot i que també es podia donar el cas que el propietari entrés com a soci a la societat, com en el cas de la colònia Palà o la fàbrica Vella de Súria. El tercer model es refereix a les petites fàbriques que van sorgir cap a finals del segle XIX, ja fossin noves o antics molins transformats, en què se solien instal·lar alguns telers i algunes de les quals van acabar convertides en molins paperers o guixers a causa de la seva escassa potència. Amb aquestes es tancava el cicle de l’aprofitament del riu.
Cardona. La fàbrica de la Plantada
El 26 de març de 1872, Sebastià Sanmartí Sala, pagès, hereu del mas Plantada de Cardona, va establir a Josep Argemir Galí, fuster de Manresa, una peça de terra. L’entrada era un parell de pollastres i el cens d’1,5 pessetes al dia, que es podien redimir capitalitzant-lo al 6% (és a dir, 9.125 pessetes). L’establiment seria efectiu si el Govern Civil concedia el dret a utilitzar l’aigua del riu Cardener.
El fuster no havia actuat en el seu nom, sinó en el de Francesc Gallifa Perera, fabricant de Manresa, que va començar a construir la fàbrica. El 7 de gener de 1878, va morir Francesc Gallifa i va esdevenir usufructuaris la seva dona Francesca Gallifa Serena i l’hereu Magí Gallifa Gomis. Quan Francesca va quedar vídua la fàbrica encara no funcionava i la maquinària s’havia comprat gràcies als préstecs de Francesc Vila Perera, Llorenç Balari Coll i Llorenç Balari Juvany. Els Balari eren socis dels Gallifa a Manresa.
Encara que els Gallifa participaven en una societat que feia funcionar les fàbriques de Manresa, tot sembla indicar que la construcció de la fàbrica de Cardona fou una iniciativa personal de Francesc Gallifa. Una vegada fou mort, la vídua no es va veure amb cor d’engegar-la tot i que havia demanat diners per finançar la maquinària. Per poder iniciar les activitats es va fundar la societat Balari primos, Vila y Cía. amb un capital de 55.000 pessetes. Els socis eren Francesc Vila Perera (25.000 pessetes), Llorenç Balari Coll (15.000 pessetes), Llorenç Balari Juvany (10.000 pessetes) i la vídua Gallifa (5.000 pessetes). Era una composició diferent de les fàbriques de Manresa. A finals de segle, la fàbrica de Cardona era una més de les que feia funcionar la família Gallifa a Manresa i Sant Joan de Vilatorrada.
😉