20/06/2016
#TuNoEtsDeSolsona si no saps què és l’arbre amb fruits
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Fotografia d’un Nesprer del Japó amb nespres.
A la plaça de Palau Episcopal hi predominen dos tipus d’arbusts, la Fotínia i el Nesprer del Japó.
😉
Nesprer del Japó
Plaça del Palau Episcopal (mapa)
El nesprer japonès (Eriobotrya japonica) és un arbre arbre generalment ornamental i per a collir-ne els fruits, les nespres. Les nespres són una fruita molt fràgil que suporta malament la refrigeració i el transport, cosa que en limita la difusió a països freds.
😉
Fotínia
Plaça del Palau Episcopal (mapa)
Fotínia (Photinia) és un gènere originari de l’est i del sud de l’Àsia, pertany a la família de les rosàcies i està format per unes quaranta espècies d’arbustos i petits arbres.
Per als nostres jardins s’acostumen a veure els arbustos d’aquest gènere i són normals les espècies Photinia davidiana o Photinia serrulata o l’híbrid Photinia x fraseri “Red Robin”.
És aquest darrer, per les seves possibilitats ornamentals, el més utilitzat. És de creixement ràpid i pot arribar als 3 metres d’altura i als 2 metres d’amplada, amb forma de bola. En les varietats més utilitzades és un arbust perenne amb fulles allargades alternes, senceres o finament dentades i d’un verd fosc.
Té la particularitat que els brots nous són de color vermellós brillant, i canvien a un to més fosc a l’estiu.
Les flors són hermafrodites, petites, d’entre 5 i 10 mm de diàmetre i posseeixen cinc pètals de color blanc rosat. Els seus fruits són de color vermell brillant i persisteixen durant l’hivern.
😉
Flora a les fotos del Pep
😉
Plaça del Palau Episcopal
Abans hi havia el carrer de la Pilota (mapa)
Antoni Llorens i Solé, en el seu llibre Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya, explica que on actualment hi ha la plaça del Palau Episcopal abans hi havia un carrer anomenat “de la Pilota” i un carreró sense nom que l’identifiqui que anava al monestir.
| La Plaça del Palau Episcopal Resulta molt difícil, per no dir impossible, formar-nos una idea exacta de l’estructura urbana de la zona ocupada avui pel palau episcopal i la seva plaça. La documentació hi registra horts, corrals, cases i dos carrers: un anomenat “de la pilota”, que anava des de la Font de l’Església, tot seguint el carreró d’entre la catedral i les cases del carrer de Sant Miquel, fins a la plaça Major; i un altre, de difícil situació, pel que s’anava al monestir. El cert és que no fou difícil, en l’ambient d’entusiasme popular que va provocar la construcció del palau, obra del gran bisbe Rafael Lasala, enderrocar tot el que impedia la visió de la imponent i artística façana que mira a la ciutat, i així quedà la plaça en el estat que té avui. És un exponent d’aquest entusiasme el fet de voler treballar tothom en l’excavació del conducte que havia de portar al dipòsit del palau, des del que s’havia de construir en un indret de la plaça Major, l’aigua que l’Ajuntament acabava de portar de Lladurs. Hi treballaren cent cinquanta homes gratuïtament i en un gest espontani i entusiasta. Més encara haurien estat, diuen els regidors, d’haver tingut un lloc on s’hi haguessin pogut moure amb el pic i la pala. Durant la darrera guerra civil s’obrí el pas que comunica aquesta plaça amb el Vall, enderrocant la muralla i la galeria que el bisbe, Dr. Benlloch, havia construït damunt seu, adossada en el seu extrem oriental al dipòsit d’aigua del qual acabem de parlar. Les façanes del Palau i de la Catedral, l’enllosat amb pedres cincavades i el parterre de gespa al seu mig, voltant la bella font de pedra que fou concebuda com un pedestal del canelobre de ferro forjat amb cinc fanals, obra realitzada pels ajuntaments de la postguerra, confereixen a aquesta plaça una noblesa, dignitat i bellesa que honoren la ciutat. |
😉