24/09/2016
#TuNoEtsDeSolsona si no saps qui va ser el darrer gran tractant de mules de Solsona
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Cal Minga
Carretera de Torà 24 (mapa)
A Solsona hi havia hagut importants tractants de bestiar, sobre tot de Mules. El darrer va ser el Minga, de cognom Bonvehí i situat al número 24 de la carretera de Torà, on encara podem trobar menjadores i anelles per lligar-les d’aquell temps.
Entre els tractants de mules de Solsona cal destacar l’Argelagoses, que va ser coetani al Minga i situat al número 12 del carrer de Sant Agustí. El nom li venia perquè era originari d’aquesta casa homònima de Bassella.
Amb tot, el tractant de mules més fort del Solsonès va ser el Pujolà, originari de la casa amb aquest nom de Clarà i que desprès de la guerra va haver de deixar Solsona.
Sobre els negociants de bestiar de Solsona, el Gerard Roca en el seu treball de recerca “La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s XX” diu el següent”:
ELS NEGOCIANTS DE BESTIAR Les cases que explotaven una mica més a l’engròs, tenien tres o quatre truges que feien criar, i portaven els garrins petits (en deien mamellons) a les fires. Allà els negociants que els els compraven. A les fires també predominaven molt les mules. Hi havia tres o quatre negociants forts que compraven i venien mules per treballar la terra. Aquí a Solsona, el més fort de tots era un que li deien “el Pujolà” (es deia Argerich). N’hi havia un altre que li deien “el Minga” (es deia Bonvehí) i també era valent. A Navès hi havia “el Fortich” (es deia Bernadich) i també era potent. Els pagesos que no podien comprar cap animal s’ho havien de fer amb una mula prestada per ensenyar i alimentar. Molt als inicis del s. XX, alguns pagesos del Vinyet també feien negoci amb animals de treball, anaven caminant cap a Vic a comprar animals de treball. Eren vint hores de caminada seguida. Quan encara no es parlava de la pesseta, els compraven amb unces (una unça eren 16 duros, 80 pessetes), i una mula o un mul (un “matxo”) podien costar deu unces. Quan les unces van desaparèixer, i va sortir la pesseta, llavors es compraven amb bitllets, una mula valia deu bitllets, vint bitllets (volia dir deu mil pessetes, vint mil pessetes), etc. Compraven, per exemple una mula jove per vint bitllets, i quan la tenien grassa i ensenyada la venien per trenta; a les masies que tenien finques grans els feien falta més animals per treballar. En un sol viatge en podien comprar quatre, cinc o sis, i quan se les havien venut, tornaven a Vic, a comprar-ne. També hi anaven a Graus, a Salàs (més amunt de Tremp), feien més de cent quilòmetres, també a peu, o a Organyà, que també s’hi feien unes fires molt importants; Organyà era més a prop, baixaven caminant, i hi estaven un parell o tres de dies. No comptava això. S’ajuntaven tota una colla de gent, xerraven, etc., i era com anar a Festa Major. A tot arreu hi havia hostals. |
- ELS NEGOCIANTS DE BESTIAR – Gerard Roca – TR – annex – La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s XX (pdf)
- Tractants solsonins com el Minga, el Pujolar o el Fortic – Festa des Traginers de Balsareny – Programa 2005 (pdf)
😉
Anelles de ferro pel bestiar gros
😉