19/10/2016 (Actualitzat el 13/05/2025)

#TuNoEtsDeSolsona si no saps de quin any és l’antic rentador de Solsona

Escolta el conte “L’ABRIL I EL ROGER, AMB LA LLUNYANA REBESÀVIA RAMONA, CONVERSEN UNA ESTONA” de Montserrat Riu Mas que passa als safareig del Vall Fred

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

El Rentador de Solsona (1779)
Safareigs de Solsona. Al Cap del Vall Fred (mapa)

Sortint pel portal del Castell, a mà dreta cap al Vall Fred, es conserven els antics safareigs, una bassa extramurs. L’any 1779 es va restaurar i se li va donar forma de rentador. La reconstrucció actual es va inaugurar el 7 de setembre de 1993, tal com ho recorda la llinda de la font on hi ha escrit l’any 1993.

Antoni Llorens i Solé, en el seu llibre Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya, explica que ja existia d’antic al Vall Fred i que es va reconstruir l’any 1779.

El Rentador

Ja existia des d’antic al cap del Vall Fred. L’any 1779 es reconstrueix, cedint l’aigua per regar els horts de la confluència de les riberes de Lladurs i de l’Olmeda.

L’arxiu Montserrat Riu Mas ens proporciona les següents referències dels safareigs del Vall Fred de Solsona:

SAFAREIGS -Vall Fred-

Pel volts de l’any 1900, el Dr. Josep Falp i Plana escrigué:

“SAFAREIGS: El més important és de construcció moderna i posseeix una gran coberta. Té una capacitat de 30 metres cúbics i un doll del diàmetre del canell, que raja sempre i en renova el contingut. Al costat del molí hi ha també un safareig públic, però més petit, essent moltes les dones que van a rentar a la ribera. Sols en circumstàncies extraordinàries, que tal volta d’ara endavant ja no es presentin, han hagut de traslladar-se a les ribes del Cardener per rentar la roba.”


En actes de l’Ajuntament de Solsona de l’any 1918, entre d’altres, hi ha aquestes referències:
 
“(…) dicho Sr. Bajona (…) que cuide igualmente de que no escaseen las aguas en el lavadero público y haya más limpieza en el mismo”.
 
“(…) que hay muchas reclamaciones contra la escasez de agua en los lavaderos públicos: y el Ayuntamiento acuerda por unanimidad ordenar a los Alguaciles que aforen con exactitud las aguas de los abonados.”


Al programa de la Festa Major de l’any 1970, hi ha aquesta referència:
 
“Anem seguint i ens trobem davant del Toll, que antigament en deien l’abeurador. Aquí venien a rentar la roba les dones del poble i a abeurar-hi els animals els traginers amb l’aigua que ja des de molt antic arribava de Ladurç i que l’Ajuntament havia canalitzat envers aquest toll i envers les tres fonts de la ciutat; la del Castell, avui de St. Isidre; la font Major, avui de Sant Joan; i la de l’Església, davant la catedral.”
 
 
Montserrat Riu Mas
Maig 2025

😉

Escolta el conte:

L’ABRIL I EL ROGER, AMB LA LLUNYANA REBESÀVIA RAMONA, CONVERSEN UNA ESTONA

Montserrat Riu Mas

😉

Deixa un comentari