17/03/2017
#TuNoEtsDeSolsona si no saps que les flors de l’ametller són hermafrodites
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
Ametller
Habitual als marges de les feixes de Solsona
Ametller (Amygdalus communis L., Prunus dulcis). Arbre de fulla caduca de port i dimensions variables, segons varietats i tècniques de cultiu. Tronc rarament recte i branques velles que són de tonalitat fosca amb l’escorça rugosa, mentre que els brots joves són llisos de color que va del verd clar al marró rogenc. Les fulles, estretes i allargades en les varietats mediterrànies, apareixen després de les flors.
Les flors són hermafrodites, però té una espècie autoestèril, que requereix el pol·len d’una altra varietat perquè es produeixi una bona fecundació.
Condicions ambientals: pot vegetar en gairebé tot tipus de clima, però només fructifica i madura a les comarques de clima sec, càlides o temperades. No suporta les gelades quan s’acosta el moment de florir, i en els indrets on hi ha glaçades freqüents tardanes a la primavera cal orientar els arbres de cara a nord, per tal que la floració tingui lloc de manera retardada. Necessita emplaçaments airejats, cal descartar els fondals humits o boirosos. Prefereix els sòls calcaris, lleugers, profunds i secs, i s’adapta també als pedregosos, silicis o granítics. A les terres argiloses i humides, de subsol impermeable, es cria amb dificultat.
Multiplicació: per llavor o per empelt. Per plantar de llavor en el lloc triat, cal plantar dues o tres ametlles a la primavera i aclarir les plantes quan han nascut, deixant només la més viable. En general, l’ametller plantat de llavor no conserva gairebé cap de les característiques de l’arbre originari, i es fa servir de patró per empeltar la varietat.
Poda i formes: les formes que més convenen a l’ametller són a tot vent en el camp (1,50-1,80 metres de tronc), i a mig vent a les hortes i a les vores de les vinyes (1,20-1,30 metres). La poda de formació segueix la forma ja natural de l’arbre, ja de per si bastant simètrica i equilibrada. Durant la poda de manteniment cal despuntar i aclarir les branques llenyoses a 25-30 cm de llargada i deixar les laterals que surten de les branques a uns 30 cm de separació. Les branques joves es despunten a partir del segon o tercer any per sobre d’un grup de dues o tres gemmes de les quals almenys una ha de ser de fusta. És preferible la poda en verd per evitar el mal de la goma.
😉
Flora a les fotos del Pep
😉