22/05/2017
#TuNoEtsDeCardona, o sí, i saps quan comença, i on acaba, el llinatge dels Cardona
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Castell de Cardona
Castell d’estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (mapa)
El castell de Cardona és considerat com una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya. Està situat dalt d’un turó que domina la vall salina i la del Cardener. Dins del conjunt destaquen la torre de la Minyona (del segle XI) i l’església romànica de Sant Vicenç.
El llinatge dels Cardona
L’any 986, una carta de poblament del comte Borrell concedida al vescomte Ermenir, sembla confirmar el domini ja existent dels vescomtes d’Osona que, des de finals del segle X, fixaren residència al castell de Cardona.
El canvi del nom del vescomtat, d’Osona a Cardona, es realitzà progressivament. Per tant, el domini eminent del castell corresponia als comtes de Barcelona i el domini feudal als vescomtes d’Osona-Cardona fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
Fou Folc I (1040) qui prengué el nom de Folc de Cardona, originant-ne així la baronia.
Durant el segle XI, es documenten empenyoraments, vendes, testaments, etc. Per exemple, el testament sacramental jurat l’any 1076 del comte Ramon Berenguer I que deixa ben explícitament el castell de Cardona als seus fills.
Ramon Folc I de Cardona, ajudà Ramon Berenguer II en la seva lluita contra Berenguer Ramon II el Fratricida, morint l’any 1086 en una ràtzia sarraïna al castell de Maldà.
Ramon Folc II es casà amb Isabel, filla del comte Ermengol VI d’Urgell, intervenint en les lluites internes d’aquest comtat fins que morí (1175) assassinat pel cèlebre trobador Guillem de Berguedà.
La filla de Folc II, Anglesa de Cardona, estava casada amb Ramon VI, comte de Pallars Jussà (en les segones núpcies d’ell), per la qual cosa el nom de Cardona perdé protagonisme durant un temps, en ser dominat pel de Pallars.
Guillem I de Cardona (1209) lluità, junt amb el rei Pere el Catòlic, contra els francesos a Muret.
En temps de Joan Ramon Folc III de Cardona (1225-33) i Ramon Folc IV (1233-76) els Cardona participaren en les lluites internes nobiliàries contra el rei Jaume I.
L’any 1280, el rei Pere II reconegué als Cardona les jurisdiccions civil i criminal, després de la revolta protagonitzada pel vescomte i altres nobles catalans.
Ramon Folc V participà en la defensa de Girona contra les tropes franceses (1285).
El segle XIV el castell de Cardona passà a ser el centre d’un conjunt de castells vinculats a l’hereu de la família.
Hug Folc II (1334-1400), participà amb el rei Pere el Cerimoniós en l’expedició a Sardenya (1354) i lluità contra Bernat de Cabrera, aconseguint així del rei la creació del títol de comte de Cardona l’any 1375. En el document de creació d’aquest nou comtat es relacionen el gran nombre de llocs i castells que el formaven dels quals l’hi foren concedits al comte el mer i mixt imperi i l’alta jurisdicció, tot en alou lliure i franc. És a dir, el comte de Cardona tenia la propietat lliure de domini superior i podia administrar justícia tant en delictes greus, de sang, com en delictes civils, comuns.
La participació dels Cardona en els afers reials, col·laborant-hi o enfrontant-s’hi continuarà.
Joan Ramon Folc I (1400- 1442) fou conseller del rei Martí i a la mort d’aquest rei, prengué partit a favor de la candidatura de Jaume d’Urgell fins que la sentència de Casp introduí els Trastàmara castellans a la corona d’Aragó.
Joan Ramon Folc III (1471- 1486), senyor de Cardona i de Prades, ajudà Joan II a defensar la seva corona en greus lluites internes, així com Ferran el Catòlic contra la rebel·lió del comte de Pallars.
L’any 1491, Cardona fou enlairada a Ducat de Cardona. Els comtes anaren incorporant nous territoris al patrimoni i nous títols nobiliaris.
Durant el segle XV, els Ducs de Cardona van ser la nissaga més important de la Corona d’Aragó tot just darrere de la Casa Reial. Per això se’ls anomenava reis sense corona, car disposaven d’extensos dominis territorials al Principat, Aragó i València, i vincles dinàstics amb els casals reials de Castella, Portugal, Sicília i Nàpols.
En morir el 1575 el successor, Francesc d’Aragó i Cardona, sense descendència successòria, l’enorme herència Cardona passà a mans de la seva germana Joana II casada amb Diego Fernàndez de Còrdova, marquès de Comares.
La dinastia continuà amb Enric (1596- 1640), que fou virrei de Catalunya (1632- 1636), i Lluís Ramon (1640-1670).
Des d’aleshores seguí un procés de divisió de les possessions fins a arribar a dissoldre totalment l’herència Cardona en el segle XVIII, quan el seu ducat passà al poder nobiliari del ducs de Medinaceli (de la Cerda), que encara el mantenen avui en dia.
😉