25/05/2017
#TuNoEtsDeSolsona si no saps de quina església són aquests mènsules romàniques
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Mènsules de Santa Maria de Solsona
Catedral de Solsona (mapa)
Ton Padullés en el seu treball de recerca “La Catedral de Solsona i l’ornamentació romànica”, fa un estudi en detall de la façana nord de la catedral:
| A la façana nord de la Catedral hi trobem 21 mènsules, la major part d’elles, com es pot veure en les fotografies adjuntes, es troben en un bon estat de conservació. La majoria d’elles estan esculpides en pedra arenisca, totes menys aquelles que han estat restaurades amb morter. Començo la descripció i interpretació de totes i cadascuna de les mènsules d’aquesta façana, numerant-les d’esquerra a dreta. |
En el treball hi ha alguns errors, en realitat hi han 23 mènsules a la façana nord de la catedral i en la numeració alteracions en el ordre com estan situades.
De les mènsules de la fotografia només en descriu la primera i ho fa d’aquesta manera:
| MÈNSULA 17 Descripció bàsica: curiosament, aquesta mènsula és molt semblant a la núm. 8, però amb la cama dreta agenollada i sense faldilles, i a més, orientada cap a l’altre costat. Podem dir que és una figura humana tocant un instrument, probablement un corn o tipus de trompeta de l’època. És una figura, però, menys treballada que la núm. 8. Tampoc porta les sabates tant ben reballades com les la figura núm. 8. Tot això ens porta a pensar que es tracta del mateix motiu però amb diferent autor. Interpretació personal: igual que en la mènsula núm. 8, direm que representa a una persona de l’àmbit religiós que anuncia alguna nova o, per altra banda, que avisa d’algun perill proper per a l’església. |
😉
Santa Maria de Solsona
Catedral de Solsona (mapa)
Mènsules romàniques del que queda de l’antiga església del monestir canonical de Santa Maria de Solsona, que fou consagrada el 1163 i que havia estat precedida per dos temples anteriors, un esmentat al segle x i l’altre consagrat el 1070.
L’actual catedral es va començar a construir vers el 1280 pel paborde Ponç de Vilaró. Iniciada per ponent, el 1330 s’enderrocà el mur de tancament de la basílica romànica per a prosseguir la construcció de la nau, però l’obra quedà inacabada.
El 1593 el papa Climent VIII creà un nou bisbat i el 1623 es reprengueren les obres de l’església iel 1627 es consagrava l’altar major. L’església fou ampliada posteriorment. El claustre romànic, que fou bastit a instàncies del prepòsit Bernat de Palma pel mestre tolosà Gilabert, fou totalment alterat al segle XVIII.
Al web de monestirs.cat trobem la següent informació de la primitiva església romànica de Solsona.
Canònica de Santa Maria de Solsona
| La primera notícia que hom té de l’església de Santa Maria de Solsona és a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, de data incerta. Villanueva esmenta una venda a favor de Sancta Maria de Stelisona, de l’any 928 on rep el qualificatiu de domum el que podria indicar l’existència d’una comunitat de clergues. La primera consagració coneguda de l’església porta la data de 977. Al segle XI hom té constància d’una època de prosperitat. Al 1084 els canonges ja seguien la regla de sant Agustí i tot fa pensar que anteriorment havia estat una canònica aquisgranesa. El 1070 es va consagrar un nou temple, en aquesta època hi depenien una dotzena d’esglésies, nombre que es va incrementar considerablement més endavant. El 1097 Urbà II va confirmar els privilegis dels que la canònica era beneficiària. El 1163 va tenir lloc la tercera consagració de l’església, bastida amb la intervenció d’Ermengol VII d’Urgell, aquesta casa comtal protegia la canònica, alhora que rebia també el favor dels papes, unes butlles d’Alexandre III i Climent III confirmen les possessions de Solsona. Els segles XIII i XIV foren de continuïtat, la comunitat era nombrosa i els seus béns considerables i estesos arreu. El 1299 van començar les obres encaminades a transformar l’església romànica en gòtica. Aquest període de la seva història es va allargar fins el 1592, quan la canònica fou suprimida i es va secularitzar seguint la onada reformadora que va portar a la supressió de les canòniques seculars. L’any següent es crearia el nou bisbat de Solsona (a compte dels bisbats d’Urgell i Vic) incloent les rendes de la canònica de Santa Maria de Solsona, a més d’altres, i ocupant l’església canonical que passaria a catedral, on s’hi mantindria una col·legiata de tipus catedralici. Amb la nova situació es van anar efectuant diferents actuacions constructores que van afectar el temple romànic fins convertir-lo en el complex actual amb múltiples dependències a tocar de la catedral per acollir les dependències episcopals. Les restes romàniques que encara es conserven corresponen a l’edifici consagrat el 1163. Aquest edifici ha sofert profundes transformacions en èpoques posteriors: la nau gòtica de començament del segle XIV i el presbiteri dels segles XVII i XVIII. Un element important entre les construccions és la capella del Claustre, on es venera la imatge de la Mare de Déu. Aquesta capella ha estat feta i refeta diverses vegades tot situant-la en indrets diferents, pel que ha anat afectant tant l’església com les dependències canonicals. Al segle XVIII es va desmuntar la portada romànica decorada amb relleus. Ara, al seu lloc hi ha la que es va fer el 1780, amb l’èxtasi de sant Agustí. L’edifici fou incendiat el 1810 amb la Guerra del Francès, bona part de les voltes de l’església van caure i el mobiliari es va perdre, entre altres el retaule de la Mare de Déu del Claustre, obra de Jacint i Carles Moretó. La canònica estava dotada d’un claustre d’època romànica, que es va refer gairebé completament al segle XVIII. D’aquella primera construcció en resten alguns elements que es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Aquell claustre es trobava a un nivell més elevat en relació amb l’església i en aquell moment es va aprofitar per refer-lo en una posició inferior. És per això que el bell portal d’escola lleidatana que comunicava amb el claustre ara es troba enlairat a manera de gran finestral. |
😉