23/06/2017
#TuNoEtsDeSolsona si no saps l’origen de la Flama del Canigó
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
😉
La Fama del Canigó
Vigília de Sant Joan
La Flama del Canigó és una tradició catalana vinculada al solstici d’estiu que té lloc en diversos indrets dels Països Catalans cada any, entre el 22 i el 23 de juny.
S’inicia amb la renovació del foc al cim del Canigó i culmina amb l’encesa de les fogueres de la nit de Sant Joan després que la flama, portada per voluntaris, es reparteixi per tot el país.
Està emparentada amb altres festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, com les falles d’Isil, Alins, Durro, Vilaller, Barruera, Pont de Suert i Andorra o la crema d’eth Haro de la Val d’Aran, on el foc que baixa de la muntanya també és el protagonista de la nit.
Però més enllà d’aquesta festa, la Flama del Canigó té una simbologia vinculada amb la persistència i la vitalitat de la cultura catalana.
Origen
L’any 1955, Francesc Pujada, vilatà d’Arles (Vallespir, Catalunya Nord), portat pel seu entusiasme pel massís del Canigó i inspirat pel poema èpic de Jacint Verdaguer (Canigó, 1886) va tenir la iniciativa, juntament amb Esteve Albert i Josep Deloncle, d’encendre els focs de la Nit de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya.
El 1963, Pujada i Joan Iglesias, impulsor de les fogueres de Sant Joan a la Catalunya del Nord, van iniciar el costum de baixar el foc del cim i encendre les fogueres de la Catalunya del Nord.
Amb el temps, la flama es va repartir per totes les contrades dels Països Catalans.
S’iniciava així la tradició de la Flama del Canigó, que entroncava amb la celebració mil·lenària del solstici d’estiu vinculada al foc i al seu significat col·lectiu.
😉
😉