Cels i meteorologia, Pinós (municipi), Retrats

09/07/2017

Imatge | Posted on by Pep

#TuNoEtsDePinós, o sí, i saps on és aquest mirador
des d’on mira el Paco de l’Sport

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Santuari de Pinós
Serra de Pinós, al municipi de Pinós (el Solsonès) (mapa)

Santa Maria de Pinós o Santuari de Pinós o Mare de Déu de Pinós és una església del municipi de Pinós al Solsonès.

Es troba a la carena de la serra de Pinós, molt a prop del seu punt culminant, considerat el Centre geogràfic de Catalunya.

Centre de devoció comarcal s’alça a més de 904 metres d’altitud, dominant una magnífica panoràmica.

El Santuari fou edificat l’any 1312 pels hospitalers. L´any 1505 en Bernat Casas, veí i pagès de Matamargó, quant feia camí cap a Biosca va parar a resar i en aquell moment se li va aparèixer la Verge i li va preguntar com anava la pesta que hi havia per tota la comarca des de feia temps i finalment li va dir que feia anys que s´havia perdut la devoció a la Verge i li manà que fes construir una Església per lloar Déu i la seva mare.

Confirmat el fet de l´aparició pel Tribunal eclesiàstic s´hi va construir una nova església que no es correspon amb l’actual, que és posterior. El santuari surt esmentat en testaments del segle XIV i al XVI la devoció popular va prendre tanta volada que l’administrador Mn. Arcís Garriga sol·licità a Elisabet de Josa, senyora de la baronia, ajudes per la construcció de l’hostal i la casa.

El comanador de Cervera, l’Ametlla i Puig-reig nomenava sempre el prior d’aquest santuari. És un dels molts llocs de Catalunya on la Verge recull l’advocació de Verge trobada.

Viquipèdia – Pinós

😉

Paco de l’Sport
Francesc Casafont Fornell ( Solsona 7/12/1919 – 29/01/2020)

Francesc Casafont Fornell, conegut popularment a Solsona com a «Paco de l’Sport» pel bar que va regentar a la ciutat durant molts anys en tres ubicacions diferents, va morir el dimarts 29 de gener del 2020, poques setmanes després d’arribar als 100 anys.

Francesc Casafont era un apassionat de la història local de Solsona i de transmetre-la a les noves generacions. Entre altres reconeixements, el 2013 va rebre el Premi Signum per la seva contribució al recull de la memòria oral de la ciutat.

En el seu recordatori va voler que hi hagués una fotografia de la «5a Bateria antiaèria de la D.E.C.A. al turó de la Rovira (Barcelona) 1938-39» de la que en va ser membre durant la guerra, amb el següent text: «Fidel defensor, junt amb els meus companys, de la dissortada població civil barcelonesa soferta pels atacs de l’aviació militar italiana, al servei dels sollevats que operava des de Mallorca«.

😉

Enllaços d’interès:

Ajuntament de Solsona:

Institut Francesc Ribalta – Vivències de Paco Casafont sobre la Guerra Civil i el Franquisme

Banc de la Memòria Democràtica

També trobareu més explicacions sobre com es va viure la II República i la Guerra Civil a Solsona al Banc de memòria oral del Centre d’Estudis Lacetans:

.

.

.

😉

Deixa un comentari