19/07/2017
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquesta font amb un cap de lleó
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Font del Bisbe
Palau Episcopal (mapa)
Antoni Llorens i Solé, en el seu llibre Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya, explica que quan es va construir el Palau Episcopal acabava d’arribar a Solsona l’aigua que venia de Lladurs, i que a les tres fonts que ja hi havia, la Major, la del Castell i la de l’Església, se n’hi va afegir una quarta, la del Bisbe, fent un nou dipòsit adossat a la muralla que tocava al palau episcopal. Aquesta darrera era un font privada, accessible només des de dins del palau.
| La Plaça del Palau Episcopal Resulta molt difícil, per no dir impossible, formar-nos una idea exacta de l’estructura urbana de la zona ocupada avui pel palau episcopal i la seva plaça. La documentació hi registra horts, corrals, cases i dos carrers: un anomenat “de la pilota”, que anava des de la Font de l’Església, tot seguint el carreró d’entre la catedral i les cases del carrer de Sant Miquel, fins a la plaça Major; i un altre, de difícil situació, pel que s’anava al monestir. El cert és que no fou difícil, en l’ambient d’entusiasme popular que va provocar la construcció del palau, obra del gran bisbe Rafael Lasala, enderrocar tot el que impedia la visió de la imponent i artística façana que mira a la ciutat, i així quedà la plaça en el estat que té avui. És un exponent d’aquest entusiasme el fet de voler treballar tothom en l’excavació del conducte que havia de portar al dipòsit del palau, des del que s’havia de construir en un indret de la plaça Major, l’aigua que l’Ajuntament acabava de portar de Lladurs. Hi treballaren cent cinquanta homes gratuïtament i en un gest espontani i entusiasta. Més encara haurien estat, diuen els regidors, d’haver tingut un lloc on s’hi haguessin pogut moure amb el pic i la pala. Durant la darrera guerra civil s’obrí el pas que comunica aquesta plaça amb el Vall, enderrocant la muralla i la galeria que el bisbe, Dr. Benlloch, havia construït damunt seu, adossada en el seu extrem oriental al dipòsit d’aigua del qual acabem de parlar. Les façanes del Palau i de la Catedral, l’enllosat amb pedres cincavades i el parterre de gespa al seu mig, voltant la bella font de pedra que fou concebuda com un pedestal del canelobre de ferro forjat amb cinc fanals, obra realitzada pels ajuntaments de la postguerra, confereixen a aquesta plaça una noblesa, dignitat i bellesa que honoren la ciutat. |
😉