29/08/2017
#TuNoEtsDeLlobera, o sí, i saps on és aquesta torre de “moros”
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Moro (mitologia dels Pirineus)
«Del temps dels moros»
Es fa servir popularment per a expressar una gran antiguitat, una època primitiva
El terme moro designa, entre altres accepcions, un personatge present en l’imaginari popular de nombroses zones de la península Ibèrica, especialment als Pirineus (Catalunya, Andorra, Aragó, País Basc) però també a Castella, Galícia i Portugal.
Sovint referits en plural, els moros es presenten dins la mitologia dels Pirineus com una mena de gegants o éssers fabulosos i forçuts, d’origen reculat en el temps i anteriors, en tot cas, a la invasió musulmana de la península.
La frase «això és del temps dels moros» es fa servir popularment per a expressar una gran antiguitat, una època primitiva.
La toponímia catalana conserva restes d’aquestes antigues creences, amb nombrosos accidents geogràfics anomenats en honor dels moros. Topònims com ara Coll, Mola, Puig, Serra, Tossal o Tuc del Moro (o dels Moros) abunden al llarg del territori. Coves, balmes, fossars, penyes, roques, feixes i cadires dels moros completen la llarga llista. Així mateix, molts monuments megalítics, abrics amb pintures rupestres i jaciments arqueològics neolítics, ibèrics o, fins i tot, romans, són anomenats d’idèntica manera: Cabana del Moro, Caixa del Moro, Torre dels Moros, etc. L’exemple més paradigmàtic n’és la Roca dels Moros del Cogul, a les Garrigues, on hi ha un dels conjunts d’art rupestre més importants de Catalunya.
😉
Torre de Peracamps o
Castell de Peracamp
Peracamps, poble del municipi Llobera (mapa)
La torre es troba al nucli de Peracamps, al nord-oest del terme municipal, sobre un pujol, dominant una gran extensió de camps de conreu amb moltes masies i controlant la vall que baixa, per la Rasa dels Quadros, cap a la Torre de Vallferosa.
El conjunt el formen la torre i estructures annexes dins un clos emmurallat. Es conserva bé només la part de ponent. És de planta rectangular. Els murs són molt gruixuts, entre 2,10 m i 2,30 m a la part baixa.
La primera notícia és de l’any 1042. Bonfill, senyor de Peracamps deixava el castell a la seva muller Amaltruda. El 1067 Amaltruda el donava al seu fill Arnau. L’any 1084 Arnau cedí la meitat del castell i de l’església de Peracamps a la Canònica de Sta. Maria de la Seu d’Urgell.
El 1122 n’eren senyors els germans Umbert i Ramon Currià. Durant uns anys depengué, doncs, dels canonges d’Urgell, fins que el 1447, el castell i la baronia de Peracamps foren comprats per la Confraria laical de la Mare de Déu dels Colls de la vila de Sant Llorenç de Morunys a Ramon Altarriba, senyor d’Oliana. Aquesta senyoria s’acabà cap al 1837.
Aquest castell fou mig enrunat per encàrrec reial després de la guerra de Successió (1716). Quan s’ensorrà hi hagué aprofitaments posteriors: un cobert
😉
Perecamps
Poble del municipi de Llobera (Solsonès).
Peracamps és una de les tres entitats de població del municipi de Llobera (Solsonès). No té cap nucli de poblament agrupat.
😉