31/10/2017 (Actualitzat el 02/10/2022)
#TuNoEtsDeSolsona si no saps quin rei representa aquest cap de biga
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Rei Pere III
Carrer de Llobera 55 i 57 (mapa)
Aquest cap de biga de ca l’Albets, al costat del portal de Llobera, representa el rei Pere III (Balaguer, 1336 – Barcelona, 1387). El va fer en Ramon Planes Torregassa, també conegut com el Sastre Planes.
Montserrat Riu Mas va escriure el conte “El servent fidel” inspirat en aquest cap de biga, emès per l’emissora de ràdio Solsona FM el dia 18 d octubre de 2022, i que podeu escoltar aquí:
.
| EL SERVENT FIDEL (L’Abril, el Roger i el rei Pere tercer) Vet aquí que a la Biblioteca Carles Morató, el Roger i l’Abril en escoltar dir, al seu bon amic Servent Fidel, que tot seguit sortirien del bonic edifici on es trobaven per anar al portal de Llobera, quedaren ben estranyats. Puix, amb ell hi havien anat ja un altre dia i aquell recorregut era d’allò més curt! R) Misteriós amic Servent Fidel, potser t’aniria bé menjar cues de pansa si has oblidat que al Portal de Llobera ja ens hi vas portar i enrere en el temps hi vam viatjar. S) Res d’això, vailet! Tal cosa no m’ha fugit pas del cap, a mi. Qui hi coneixereu avui, no té res a veure amb cap cosa de les que vau conèixer aquell dia. Au, agafem el camí de la porta i cap al portal de Llobera s’ha dit, jovenets eixerits. A) Apa, doncs, ara que al portal hem arribat, ja pots posar en clar el que ens has d’explicar. S) Està bé, mireu enlaire i guaiteu el meu consemblant. Sí, el cap de biga més ben plantat que hi ha a ca l’Albets. És a dir, en aquesta casa d’un costat del portal. Un cap de biga ni de bon tros tan antic com jo, puix fou creat al segle passat. Mes, en Ramon Planes Torregassa, persona amb talent natural, tingué la gran habilitat creativa de representar en aquesta fusta el rei Pere tercer i, és clar, porta corona reial, tal com li cal. R) Ai, caram! Mai havia reparat en el sentinella de fusta que, en questa casa, corona la biga del lloc més bonic de la barbacana. Re) On s’és vist dir sentinella a tot un senyor rei! Déu del cel! Jo, l’últim gran rei català, gran protector de la cultura i les arts, haver-me de sentir anomenar així… Vatua l’olla! Ja ets ben atrevit, ja, marrec. Deus ignorar que soc home dur i violent, jo. Doncs, sí, en soc! I cap dubte en tindràs en saber que tothora porto un punyal. Oi tant! i és per això que qui-sap-quanta gent em diu Pere el del punyalet. Ah! Ah! Ah! Ara fas cara d’esglaiat, vailet. A) Oh, no n’hi ha pas per menys, pobrissó. Jo, si aquí no hi hagués el nostre bon amic El Servent Fidel, ara mateix tocaria el dos, perquè el que has dit és esgarrifós. Re) Potser sí que no n’hi havia per a tant, vailets. Disculpeu si us he espantat. Va, malgrat que també soc home venjatiu, passaré per alt això de sentinella i, si voleu, podem fer-nos amics. Sí, tant com en sou amb aquest vostre company també antic. Us convidaria a anar al temps del meu regnat però, ai l’as!, malgrat que fou una època de maduresa de les lletres catalanes i d’altres coses bones per Catalunya, en aquell mig segle feren acte de presència els quatre genets de l’Apocalipsi: la mort, la fam, la pesta i la guerra. R) Què dius, ara! et puc ben assegurar que encara que ens hi convidessis no hi vindríem pas. Mare meva! quantes dificultats! Re) Sí, però tan cert com vosaltres i jo ara som aquí que, en tot temps, em vaig esforçar per ser un bon rei. Un exemple per als meus successors i digne dels meus admirats avantpassats. A) Manoi! És ben cert que en aquest món no és tot bufar i fer ampolles. Jo que em pensava que ser rei era feina agradosa i gens afanyosa… Re) Oh! De coses agradoses també en vaig gaudir. Oi tant, que sí! Em plau poder-vos dir que la poesia m’arribava a l’ànima i escrivia poemes i en llegia tants com podia. R) Ah, doncs, Abril, recitem-li els versos del poeta Joan Maragall que tant ens agraden: Els gegants, els gegants, ara ballen, ara ballen; els gegants, els gegants, ara ballen com abans. A) La geganta i el gegant, ara ballen, ara ballen, la geganta i el gegant, ara ballen, i sempre ballaran. Re) Mercès, vailets, pel vostre desig de complaure’m. Teniu un gran cor, a fe de món! Crec, doncs, que sou mereixedors que us narri un fet misteriós que sembla talment un conte de la vora del foc, explicat per un rei que no té el nas vermell. R) Visca! Ens la passarem d’allò més bé. Així, doncs, que s’aixequi el teló i que comenci la narració. Re) Mare de Déu Senyor!, vailet, tu has fet una presentació digna d’un excel·lent presentador. I jo, el rei narrador, començo així la narració: Vet aquí que qui-sap-quants anys endarrere, els solsonins quedaren bocabadats en contemplar que, en una de les bigues de fusta que sostenien la coberta d’una casa un xic arraconada i abandonada, algú hi havia fet una cara molt gran i ben treballada. Mai n’havien vist cap i tant els meravellà la novetat que, qui pogué, a les bigues de la barbacana de casa alguna n’hi feu fer. Mes, aneu a saber per què ningú s’interessà per esbrinar qui els havia portat tan vistosa novetat. Passats qui-sap-quants anys, fou el gran escultor Carles Morató qui esculpí cares motllurades als caps de biga de la barbacana de la seva teulada. A) Oi, i nosaltres sabem que és tan cert com que tots nosaltres ara som aquí, que la millor cara que hi esculpí fou la del seu ancià Servent fidel. Una cara bondadosa i agradosa que al cap d’una d’aquelles bigues encara es manté, malgrat el munt d’anys que té. Re) Cert, vailets, i, com també molt bé sabeu, aquell ancià servent, del qual amb tant d’amor la copià, ara té el poder de venir del més enllà i amb vosaltres estar i conversar. R) Oi tant! I contents en podem dir: és un molt bon amic que ens mostra i narra fets del món antic. Re) Bé, un parell de segles després, Ramon Planes Torregassa, solsoní que molt estimava la seva ciutat, amb molt d’interès i destresa al cap d’una biga de fusta de la teulada, de ca l’Albets, esculpí la cara d’un rei nascut a Balaguer a començaments del segle XIV que, he!, he!, he!, també té el poder de venir del més enllà, com podeu comprovar. A) Sí, en efecte, i ara atenció, Roger, perquè: tararí, tararà, tot fa pensar que el Rei narrador, el misteri de tot plegat explicarà! Re) L’has encertada de ple, joveneta. Ah, vailets! Heu de saber que en els confins de l’univers hi ha el món dels éssers que per cos tenen una cara amb dues mans i dos peus petits i esquifits. Són feliços, intel·ligents, belluguets, riallers, juganers… Un dia, amb el desig de viure una aventura fantàstica, acordaren esculpir el seu sobirà al cap d’una biga de fusta de la teulada d’una casa del planeta xic, bonic i llunyà que els encisava la mirada. Així, sense saber-ho, els humans el coneixerien i potser fins i fot l’admirarien. R) Quina bona pensada! Llàstima que aquell primer cap de biga esculpit es perdés i ara ningú en pugui saber res. Re) Ben cert, però l’aventura valgué molt la pena, puix aquells éssers, que per cos tenen una cara, decidiren que, d’aleshores ençà, els caps de biga que els solsonins esculpissin en honor a algú que estimessin, admiressin o veneressin, gaudirien de la seva protecció. I, oh, misteriós misteri! Per un voler de no se sap qui, des d’aleshores les persones, que en caps de biga així ens han esculpit, estem dotades de poders màgics i sempre que volem podem passar una estona a Solsona amb o sense el cos humà que teníem quan, en morir, anàrem al més enllà. Mes, sols hi podem parlar amb qui ens sap escoltar. A) Manoi, que bé, rei Pere tercer! D’ara en endavant, si quan passem pel portal de Llobera, tens ganes de parlar, fes-nos-ho saber que, com ja saps, nosaltres sabem escoltar. N) I catacric-catacrac aquest conte ja s’ha acabat, perquè el Servent Fidel i el Rei Pere tercer al més enllà han to |
😉
Cal Malhermanu
Carrer de Llobera 55 i 57 (mapa)
Denominació que prové d’un renom catalanitzat només fonèticament. Hi havia hagut el ganiveter Cases. És coneguda, també, com ca l’Albets o ca l’Aubets, un home originari de Ponts.
- Caps de biga (www.lafotodelpep.cat)
- #TuNoEtsDeSolsona si no saps on és la casa que se li’n va l’olla per la xemeneia
😉
Caps de biga
😉