16/01/2018
#TuNoEtsDeSolsona si no saps qui és l’autor d’aquesta imatge del sant que dona nom al carrer
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Imatge de Sant Josep de Calassanç
Imatge del escultor Josep Serra Gaja – Any 1997 (Mapa)
Gràcies a l’arxiu Montserrat Riu Mas disposem d’aquest article publicat al Celsona número 28 del mes d’octubre de 1997 on s’explica qui és l’autor d’aquesta imatge i quan s’hi va posar:
| EL CARRER DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ JA TÉ PATRÓ De fa uns dies ençà, podeu admirar una nova imatge al carrer de Sant Josep de Solsona. A aquest carrer ens consta que abans de la guerra civil, ja celebrava la festa el dia 27 d’agost, que correspon a la diada de Sant Josep de Calassanç. Durant la Guerra Civil, el Sant que hi havia a la capella del carrer, va ser destruït i durant molt anys no hi havia hagut cap imatge. S’hi va col·locar una imatge de Sant Josep (pare de Jesús) i durant uns anys , el carrer va passar a anomenar-se només «Carrer Sant Josep» fins que l’ajuntament, en la última revisió dels noms dels carrers, ara fa 7 o 8 anys, va tornar a posar-hi «Carrer de Sant Josep de Calassanç» a les plaques. El propietari de la casa, per iniciativa de Josep Casafont, ha substituït la imatge que hi havia, que no corresponia al nom del carrer, per una altra que correspon a Sant Josep de Calassanç, feta per l’escultor Josep Serra Gaja, de Santaeulàlia de Puigprimer, vora de Vic. El Sant és una figura feta de pedra calissa, treta de la pedrera de Sant Bartomeu del Grau. Celsona núm. 28 – octubre de 1997 |
😉
Travessia de Sant Josep de Calassanç
Abans, 1396, Carrer d’En Vila; 1499, Carrer d’En Garamoix. (Mapa)
El doctor Antoni Llorens escriu que l’any 1396 hi ha la referència on s’anomena «Carrer d’En Vila«, i l’any 1499, «Carrer d’En Garamoix«.
😉
Sant Josep de Calassanç
Peralta de la Sal, 1557 – Roma, 1648
Josep Calassanç i Gastó (Peralta de la Sal, 1557 – Roma, 1648) va ésser un sacerdot originari de la Llitera (Aragó), fundador de les Escoles Pies per a l’ensenyament dels nens. És venerat com a sant per l’Església catòlica. Climent XIII el canonitzà el 16 de juliol de 1767.
Josep Calassanç va néixer a Peralta de la Sal, petit poble catalanoparlant de la Llitera, en el 1557. Josep, era fill de Pere Calassanç, ferrer i alcalde del poble, i de Maria Gascó.
És ordenat sacerdot el 1583, als 25 anys. Després d’un curt periple per parròquies del bisbat d’Urgell (fou rector de Claverol i Hortoneda, també oficial de Tremp, al Pallars Jussà), aconsellat pel bisbe d’Urgell, Andreu Capella, Calassanç se’n va a Roma el 1592.
Abans de complir els sis anys de la seva estada a Roma, el riu Tíber, es desborda, provocant la més catastròfica inundació del segle. Com a resultat d’aquesta, centenars de famílies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha més de dos mil morts. Calassanç treballa infatigablement en l’operació d’ajuda als afectats.
S’integra en una confraria que es dedicava a ajudar els malalts, i comença a recórrer els barris. Observa llavors que molts nens no tenen manera de tenir formació per falta de mitjans econòmics.
Comença a pensar a crear una escola gratuïta oberta a tots els nens, especialment als més necessitats i proposa la seva idea a les autoritats eclesiàstiques i a nobles i rics que poguessin ajudar-lo, però no té èxit.
Calassanç, llavors, demana una vella sagristia en una parròquia d’un barri pobre de Roma, i així, a la parròquia de Santa Dorotea, comença el 1597 la primera escola gratuïta d’Europa.
Els alumnes, pocs en un principi, no tenen recursos per comprar material escolar; Calassanç utilitza per això els pocs diners que rep del seu treball amb el cardenal Colonna. Amb l’ajuda d’altres professors joves, als quals contagia el seu entusiasme, Calassanç dedicarà des d’aquell moment tota la seva vida a una mateixa idea: obrir les portes de les escoles a tots i, molt especialment, als més necessitats.
Fundà així les Escoles Pies en 1597 i en fou el primer Superior General, dignitat que ostentà fins a la seua mort.
Calassanç no tornà mai a la seva terra, i morí a Roma l’agost de 1648.
El seu pensament pedagògic quedà reflectit en els seus escrits on trobem regles, consells i advertiments per a la pràctica educativa, i en les Constitucions de l’Orde.
😉