24/01/2018
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquest Sant Pancraç
i perquè se li demana «Salut i feina, i menjar per l’eina»
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
Casa Cots Closa (1925)
Carretera de Manresa 27 (mapa)
Posteriorment aqueta casa va ser coneguda com cal Peret Vermell.
En Carles Freixes, en el seu Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936), explica que la casa és de l’any 1925 i que la forja de les baranes dels balcons va ser molt emprada durant aquesta època. Es tracta d’uns varals en forma d’essa i rematats amb el travesser amb un motiu floral.
| Casa Cots Closa L’any 1925, Josep Cots Closa encarrega una casa a la carretera de Manresa a Bassella. Es tracta d’una casa de planta baixa i tres plantes. Façana arrebossada amb les obertures realitzades de maó, així com el marc que conclou tota la façana. A la planta primera, entre dues obertures, hi ha una capella dedicada a Sant Pancraci; molt probablement construïda amb posterioritat. En al costat esquerre es va realitzar un edifici simètric que segueix les mateixes característiques, tot i que no es va finalitzar. La tipologia de forja en les baranes va ser molt emprada durant aquesta època. Es tracta d’uns varals en forma d’essa i rematats amb el travesser amb un motiu floral. |
😉
Sant Pancraç
«Salut i feina, i menjar per l’eina»
Sant Pancraç va néixer a la darreria del segle III a la província romana de Frígia, regió de l’Àsia Menor actualment dins Turquia. Fill de pares pagans d’origen noble, quedà orfe quan encara era un infant. Amb el seu oncle Dionís marxà a Roma, on es convertí al cristianisme en la clandestinitat. Als 14 anys fou capturat i, després de rebutjar amb insolència la clemència de l’emperador Dioclecià, fou degollat. Corria l’any 287 o 304, segons la versió.
Per què a Sant Pancraç se li demana salut i feina?
La figura d’aquest sant, d’origen noble i família pagana, dóna sort en els negocis i en la salut.
Molt popular, la figureta d’aquest sant —que s’ha de regalar, mai no s’ha de comprar— se sol representar amb el dit índex de la mà dreta assenyalant el cel, circumstància que molta gent aprofitava per col·locar-hi una moneda foradada.
A la mà esquerra, a més de lluir la palma del martiri, modernament se li ha afegit un llibre obert amb la inscripció en llatí «veniu a mi i us donaré tota classe de béns«, text bíblic extret de la història de Josep a Egipte.
Entre altres supersticions, molta gent col·loca julivert en un vaset d’aigua a tocar de la figura, apunta el dit cap a l’interior de la casa o del negoci, o deixa un tros de pa als seus peus si esperen clients. Per fer diners, el que convingui.
La protecció de la salut li és reconeguda a tot arreu des de sempre i, encara que sembli paradoxal, sembla que està relacionada amb la manera com va morir. Al seu sepulcre hi ha inscrit en una làpida: «En aquest lloc es torna la salut als que hi arriben amb malalties, i molts beneficis de curacions s’atorguen a tots aquells que amb fe sincera hi acudeixen i s’hi atansen».
Pel que fa a la feina, segons Aureli Capmany, la devoció popular entorn de sant Pancraç a Catalunya per demanar protecció en aquest àmbit data de molt antic. Aquest folklorista aventura que potser s’establí una relació amb les almoines que els primitius cristians donaven als esclaus obligats a fer treballs forçats, o, més versemblantment, a la generositat del sant màrtir, el qual abandonà tota la seva fortuna en convertir-se.
El mateix autor recollí a mitjan segle XX diverses formes d’invocació al sant a casa nostra. Una de molt popular deia «salut i feina, i menjar per l’eina«. Els seus informants, que no li van saber explicar per què sant Pancraç intercedia per la salut i per la feina, tampoc no van desvetllar mai a quina eina es referien.
😉