07/07/2018
#TuNoEtsDeSolsona si no saps de quina és aquesta bústia
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
La bústia és a la porta del garatge de cal Riart, al número 7 de la plaça de Sant Isidre, a la la porta que fa cantonada amb el carrer Estret.
😉
Cal Riart
Plaça Sant Isidre 7 (mapa)
La denominació correspon a una casa de pagès mil·lenària del terme de Lladurs, que també és el cognom de la família propietària.
- Jordi Riart i Vendrell – La casa número 7 (abans 18) de la plaça de Sant Isidre – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Abans i ara de la Plaça de Sant Isidre (pdf)
- Pisos.com – Casa en venda – Cal Riart – Plaça Sant Isidre 7 de Solsona (pdf)
- Riart, masia de Lladurs (Viquipèdia)
😉
La casa número 7 (abans 18) de la plaça de Sant Isidre
Jordi Riart i Vendrell – Reedició dels Goigs de Sant Isidre (maig 2014)
Des de l’Arxiu Montserrat Mas ens arriba aquest interessant article signat per Jordi Riart i Vendrell publicat a la reedició dels goigs de la plaça de Sant Isidre publicats l’any 2014 per la comissió de la Fira de Sant Isidre i Gogistes de Solsona.
| LA CASA NÚMERO 7 (ABANS 18) DE LA PLAÇA DE SANT ISIDRE La casa que actualment ocupa el número 7 de la plaça de Sant Isidre, coneguda com la de cal Riart, és una edificació reformada, aixecada de nova planta a la dècada dels anys cinquanta del segle passat. L’actual emplaçament ocupa el lloc on existia una edificació amb dos habitatges i un cobert annex tocant a la cantonada del carrer Estret. La casa va haver de suportar els estralls de la primera guerra carlina (1833-1840) en un dels episodis més sagnants i dramàtics de la ciutat. Els fets van ocórrer en la resistència dels lliberals refugiats al convent de les Monges de l’Ensenyança, on abans d’entrar al convent i atacats pels carlins, incendiaren totes les cases de la plaça de Sant Isidre per impedir que se’ls disparés des dels edificis més propers i no va ser fins passat més de vint anys que es reconstruïren adequadament els edificis cremats. Originàriament aquesta edificació va servir d’allotjament a una part de la oficialitat de l’exèrcit republicà durant la guerra civil de 1936-39. En aquest període i fins entrats els anys quaranta, l’immoble acollí un taller de cosidores a càrrec de na Teresa Vendrell que havia anat a Barcelona a aprendre l’anomenat «corte», on a més de fer «remendos», camises i vestits, actuava com un centre d’aprenentatge on moltes mestresses de casa, ara ja àvies, encara recorden. Aquí hi vivia amb els seus pares, Soledat i Salvador, més conegut com en Salvador dels Ponsos, picapedrer i mestre d’obra, que va intervenir en la construcció de l’hotel Sant Roc i en l’església del Cor de Maria. Ja finalitzada la guerra civil, na Teresa Vendrell formà família amb en Josep Riart i poc desprès quan el matrimoni ja tenia fills, decideixen construir la casa que avui coneixem. Durant uns anys, la placeta de Sant Isidre va ser plena de canalla jugant al carrer, sense córrer cap perill, ja que amb prou feines hi passaven vehicles, només de tant en tant el del «Serra Vell» – exalcalde de Solsona – el de cal Viladrich, que tenia un dels primers autos amb motor dièsel, i no tan sovint hi parava el tractor “Lanz” de la Vila de Llobera, que era tot un espectacle veure’l engegar. La canalla de la placeta, els Manzano, els Viladrich, la Miracle de cal Espardenyer, la Carme de cal Mingo, els de cal Riart, no s’ho perdien, fins i tot , les monges treien el cap per la finestra observant les maniobres per posar en marxa aquell enginy. Observaven, també, altres veïns tot el que a la plaça passava: les dues germanes de cal Selva, el pintor Vilamosa, que va viure molts anys davant les monges, on ara viu el Marcel·lí amb els seus fills i veïns dels de cal Pla i de cal Espardenyer on tenien botiga amb entrada pel carrer Castell. Al costat de cal Riart, la fusteria del Mingo donava molta vida a la placeta, sobre tot a la canalla, ja que el fuster tot sovint dedicava la seva atenció a fer les espases de fusta que la canalla li demanava amb l’única compensació de veure aquella quitxalla feliç amb espases noves a punt per jugar una bona temporada. Una mica més a munt, també formava part del paisatge de la placeta, el magatzem de begudes de cal Canal a la casa del Moles i que després s’utilitza de taller a la que fou la sastreria Flotats, amb botiga al carrer Castell i que ara també, formen part del record. És gràcies, doncs, a la reedició dels goigs de Sant Isidre, que es manté viva la memòria de les cases, els indrets i les persones. Jordi Riart i Vendrell Solsona, maig de 2014 |
- Jordi Riart i Vendrell – La casa número 7 (abans 18) de la plaça de Sant Isidre – Arxiu Montserrat Riu Mas (pdf)
- Pisos.com – Casa en venda – Cal Riart – Plaça Sant Isidre 7 de Solsona (pdf)
😉