25/05/2019

#TuNoEtsDeSolsona si no saps que vol dir criar malves
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
Fer malves o Criar malves
Ser algú mort i enterrat
- —Encara és viva la padrina? —En fa d’anys que cria malves!
- Aquell pobre home ja fa malves; va morir fa sis mesos.
Aquesta expressió també es pot fer servir en el sentit de ‘ser una cosa oblidada, que pertany al passat’:
- Aquell antic afer ja fa malves; al poble ningú en parla ni se’n recorda.
Per què diem ‘fer malves’ o ‘criar malves’?
«L’expressió fer malves o criar malves, aplicada a una persona morta i enterrada, al·ludeix encertadament al fet que la malva creix en sòls molt nitrogenats i fèrtils» (Jordi Badia, «Què crien les malves?»)
La malva és una planta dels gèneres Malva, Althaea i Lavatera, de la família de les malvàcies, amb flors de color purpuri, rosat o blanc.
😉
Malva
Malva sylvestris
La malva major, malva comuna o malva de cementiri (Malva sylvestris) és una planta herbàcia freqüent a terres baixes i muntanyes baixes no gaire plujoses del Mediterrani, i molt comú vora els camins, als marges i a prop de les poblacions del Solsonès, preferint els sòls nitrificats.
És una planta herbàcia perenne (viu més de tres anys), biennal (viu menys de dos anys) o vivaç (les parts aèries són anuals i les subterrànies són persistents).
Tradicionalment s’ha utilitzat per al tractament del refredat comú, diarrea, gastroenteritis, infeccions genitourinàries. També s’ha utilitzat per via tòpica en el tractament de la conjuntivitis o les lesions cutànies.
Les fulles joves quan es bullen són un vegetal molt sa, i hom el menja en diverses parts d’Europa. El bestiar, però, no sembla gaudir-ne i s’estima més altres pastures.
La malva pot ingerir-se com a aliment en amanides o sopes, a causa del seu alt contingut en vitamines i minerals.
Al Solsonès la canalla es menjava el seu fruit, una càpsula (esquizocarp) de 7-9mm d’ample i uns 2 mm de gruix que els anomenava “panets” per tenir una forma que recorda un petit pa rodó, no per necessitat sinó com un joc com ho era menjar les arrels dels joncs.
😉
Flora a les fotos del Pep
😉