15/10/2019 1d2 (Actualitzat el 15/10/2024)

#TuNoEtsDeSolsona si no saps quina farmàcia hi havia on hi ha la reixa de ferro forjat

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Farmàcia Ballescà
Carrer Llobera 9 (mapa)

L’any 1931 en Narciso Ballescà Gallisà va traspassar la seva farmàcia a Celestino Besora Orriols.

Al padró de la “Contribución Industrial” de l’any 1931, “Registro de Bajas”, consta que Narciso Ballescà Gallisà traspassa la seva farmàcia del carrer de Llobera núm. 9, a Celestino Besora Orriols.

Informació aportada per l’arxiu Montserrat Riu Mas on també es pot veure un anunci de l’any 1914 de la Farmàcia Ballescà a la revista Lacetània.

Gràcies a l’arxiu de la família Serra Casserres, del carrer Llobera 7, podem compartir unes imatges on es veu una recepta del 1 de juliol de 1924 firmada pel metge Lluís Baixas per a la “Farmacia y laboratorio N. BALLESCÁ LLOVERA, 9 SOLSONA”.

Al Treball de recerca del Gerard Roca, “La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX“, hi trobem aquest text quan tracta el tema de les farmàcies:

2.6.5. LES FARMÀCIES

Hi havia tres farmàcies, la més popular era a Cal Rossendo Sarri, que era a la plaça Major. I l’altre era el Ballescà, que estava al carrer Llobera (a la casa de Cal Rovira). També hi havia la farmàcia Aldomà, situada al carrer Castell, a la plaça del Ruc (davant d’on hi ha actualment la “Maria dels Trossos”).

2.6.5.1. ELS PREPARATS

Si el metge receptava un medicament, els apotecaris l’havien de preparar. Feien uns paperets amb una pols que es barrejava amb mig vas d’aigua i s’havia de beure, o bé demanaven que se’ls portés una ampolla (de gasosa, per exemple) per posar-hi el xarop preparat. Una capseta de pols o bé el xarop podien costar 50 o 60 cèntims, no arribava a una pesseta això. Abans del 36 un jornal era 5 o sis pessetes, si era un oficial bo, 7 pessetes. Després ja es va posar a 10 pessetes, però va aguantar temps. Els farmacèutics tenien unes llargues llistes de deutors, però no es quedava ningú sense atendre.

2.6.5.2. INJECCIONS I VACUNES

Cap allà l’any 20, algun metge començava a donar injeccions. La gent feia córrer que
et punxaven i que eren tan doloroses i el líquid tan coent.

Quan encara no es feien servir els antibiòtics hi havia alguna sulfamida. Les vacunes es van anar imposant entrada la dècada dels 20, una de les primeres, i l’única vacuna que existia era la de la verola (“la pigota”). Vacunaven a l’escola, feien una rascada amb una llanceta sobre el braç, on prèviament havien col·locat la vacuna en forma de líquid verdós. Llavors quedava una marca, un senyal per sempre; per això, hi havia dones que volien presumir i se la feien posar en una cama.

2.6.5.3. REMEIS FARMACÈUTICS

Farem memòria de quatre remeis farmacèutics coneguts i populars.

L’oli de fetge de bacallà, era un derivat del fetge de bacallà que es venia a la farmàcia i es donava a alguns infants de forma habitual en èpoques de creixement com a suplement nutricional. Era una font eficaç d’àcids grassos Omega-3 i una excel·lent font de vitamines A i D. Es feia la cocció del fetge al vapor i la posterior extracció de l’oli.

Venien unes pastilles de xocolata per purgar. Anaven dins d’una caixeta metàl·lica i s’anomenaven Lax’n’busto.

La gent també es recorda de la Flagistatina (”flagistina”)

La Penicil·lina va revolucionar el món de la medecina. Va ser introduïda a Espanya l’any 1944.

D’aspirines tampoc mai n’hi faltava quan hi havia algun refredat.

Les Farmàcies – TR_Gerard_Roca_- annex – (p. 94)

😉

Cal Rovira
Carrer Llobera 9 (mapa)

Rovira és el cognom del propietari actual, una família procedent del Pujol del Racó, una masia de la Coma i la Pedra, a la Vall de Lord. Per tant, no hi ha cap de relació amb els Rovira, senyors de Sant Climent i Miraver, que habitaren a la casa Aguilar. Cal Grau, per les obres que es van fer en aquesta casa l’any 1911 se sap que la casa era propietat de Josep Grau. Als baixos hi havia hagut la Farmàcia Ballescà.

VellaSolsona.cat

😉

Deixa un comentari