14/12/2019 (actualitzat el 08/11/2025)
#TuNoEtsDeSolsona si no saps com es deia aquesta plaça l’any 1924
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Plaça de Sant Roc
Fins l’any 1774, se’n deia Plaça de la Camorra.
L’any 1924 hi consta el nom de Plaza de la Mancha (mapa)
En el plànol de Solsona del projecte de clavegueram d’Eusebi Martí de l’any 1924 els seu nom era “Plaza de la Mancha“
- Exposició ‘Aiguafina, els camins de l’aigua’ – Clavegueres i depuradores (pdf)
- Exposició ‘Aiguafina, els camins de l’aigua’ – informació (pdf)
😉
Plaça de Sant Roc
Fins l’any 1774, se’n deia Plaça de la Camorra.
L’any 1924 hi consta el nom de Plaza de la Mancha (mapa)
Cal Carreres és un edifici de finals del segle XVIII de fàbrica neoclàssica, coneguda pel plural del cognom d’un antic propietari, que acull la capella de Sant Roc.
Cada 16 d’agost, festivitat de Sant Roc, es fa missa pel matí, normalment a les 10:00. És quan es pot visitar el seu interior. La resta de l’any està tancada.
Sant Roc es representa com un pelegrí, amb bordó, gaiata i barret amb petxina, mostrant una nafra a la cama i amb un gos que li ofereix pa o li llepa la nafra. Patró de pelegrins, és invocat contra la pesta, les epidèmies i els mals de genoll i de pell.
S’explica que aquesta capella és la que va donar nom al carrer i a la plaça de Sant Roc. La fer construir qui va fer la casa a finals del segle XVIII. Es diu que era un canonge de la catedral de Solsona que es deia Roc i tenia una gran devoció per aquest sant.
El doctor Antoni Llorens escriu que el carrer de Sant Roc l’any 1542 s’anomena Carrer Nou, i conserva aquest nom fins a finals del segle XVIII, coincidint amb la construcció d’aquesta capella, que és quan canvia al nom actual.
| Carrer de Sant Roc. – 1542, Carrer Nou. Continuà anomenant-se així, tant en el parlar del poble com en la documentació, fins a finals del segle XVIII. 1774 es diu de Sant Roc i antes carrer Nou. |
Pel que fa a la Plaça de Sant Roc, fins l’any 1774, se’n deia Plaça de la Camorra.
D’aquesta manera ens ho explica el doctor Antoni Llorens, també en el seu llibre “Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya”, al parlar de la història del carrer de les Llices.
| EL CARRER DE LES LLICES El nom d’aquest carrer, que sortosament ha perdurat fins avui, mereix un estudi a part. Llices és la forma plural de “lliça”, que significa el lloc o camp clos en el que s’hi celebraven les justes i els torneigs. Aquell lloc, cal situar-lo entre les cases que donaven al carrer dels Jueus o de Sant Pau per un cantó, i per l’altre, amb la muralla, l’ample pas de la qual existent a l’alçaria dels merlets, oferia una excel·lent tribuna als espectadors dels jocs. L’extrem de la lliça pel cantó de llevant cal situar-lo a la que se’n deia la Plaça de la Camorra (1774), existent en l’actual plaça de Sant Roc i en la línia, més o menys, del carrer de Sant Miquel Xic. Al manual del notari Guillem Martí, hi trobem la notícia d’un contracte, estipulat pels cònsols, pel termini de dos anys, amb Jaume Borrech, músic, veí de Solsona, i Pere Macià, fill de Lleida, per tocar “xalamia i cornamussa en totes les festes anyals i en tots els dies festius assenyalats, i també en temps de noces, de fires, hosts i cavalcades”, rebent en paga, cada any, set canes de pany de llana de “color suficient”. Els músics es reservaven el dret de poder marxar on els lloguin per tocar, a excepció dels dies que han de fer-ho a Solsona. Aquest contracte, signat el 28 de febrer de 1376, fou cancel·lat, sense que se’ns diguin els motius. Més l’any següent, el 14 de desembre, se n’estipula un altre amb Ramon Mathey, trompeter, sabater d’ofici, per part dels cònsols de les dues jurisdiccions i per cinc anys, per tocar en les mateixes ocasions de noces, fires, hosts i cavalcades, afegint-hi “com és costum en la vila”. Han de donar-li dos florins d’Aragó i, per Sant Joan i Nadal, els vestits complerts d’acord amb el costum establert en aquesta vila per als trompeters. Aquesta vegada el contracte fou acomplert. Els “temps d’hosts i cavalcades” en els que havien de tocar els músics o el trompeter, equivalen, en aquest cas, als temps de justes i de torneigs. Els vescomtes de Cardona, que havien instaurat en la vil·la del seu castell el joc de “córrer de bou”, que encara perdura, preferien el de les justes i torneigs per a Solsona. La jurisdicció del Monestir va contribuir a la instauració d’aquests jocs prestant el camp on se celebraven, que era de la seva jurisdicció. Els dos carrers, de Sant Pau i de les Llices, donaven a la plaça de la Camorra, i acaben el primer, al carrer Nou, i el segon, al portal d’En Cavarroques o del Travesset. |
En el plànol de Solsona del projecte de clavegueram d’Eusebi Martí de l’any 1924 els seu nom era “Plaza de la Mancha“
- Exposició ‘Aiguafina, els camins de l’aigua’ – Clavegueres i depuradores (pdf)
- Exposició ‘Aiguafina, els camins de l’aigua’ – informació (pdf)
😉