13/08/2020 (Actualitzat el 04/06/2025)

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és, i què és, aquest pou

Clica aquí, si no ho saps i vols saber on és.

😉
Sembla un pou, però no ho és, és un pou ornamental, és una caseta per guardar eines construïda en forma de pou que està tant ben feta que tothom la coneix com el «pou de la Mare de la font» . Actualment és on hi ha el quadre elèctric o tauler de distribució de la instal·lació elèctrica del parc.

😉

Un tot terreny enderroca el pou de la Mare de la Font
Ha passat a a 1/4de 8h del dimarts 27 de maig 2025

Sense saber-ne les causes o els motius, un vehicle s’ha precipitat sobre la construcció del pou de la Mare de la Font aquest dimarts de bon matí. Els testimonis que ho han vist en directe mentre passejaven pel parc han explicat a través de les xarxes que «a 1/4de 8h (del 27/05/2025)hem vist un tot terreny fosc com ha xocat, intencionadament, i ha ensorrat el pou del costat del restaurant Mare de la Font. Ha fugit. Eren dos nois. El qui conduïa anava amb ulleres i d’uns 40 anys. No hem pogut prendre la matrícula».

El pou ha quedat totalment enrunat, i poques hores després, la brigada municipal ha procedit ha endreçar les pedres i tancar l’indret, a l’espera de poder reconstruir aquest element tant característic de la Mare de la Font.

😉

La Mare de la Font
Vinyet de Solsona – Partida de Sant Pere Màrtir (mapa)

Antigament era coneguda amb el nom de font de Miravella per trobar-se sota mateix de la masia d’aquest nom, però davant les dificultats de proveïment d’aigua que patia Solsona, a principis del segle XV el Cosell de la ciutat va acordar fer arribar a Solsona l’aigua d’aquesta font.

El poeta Ramon Valls i Pujol (Solsona, 1911 – 1981) va dedicar un poema a aquesta font, publicat l’any 1958 al llibre «A la llum del roseret».

La Mare de la Font

Oidà una font d’alcúrnia solsonina!
quin bell sopluig de falda maternal
Bé dóna sempre a tot sedent la sina,
refent-lo a frescos dolls de manantial.

Al seu entorn, diria que l’arbreda
hi sent també la fresca d’aquell raig
i que les flors, amb llurs capells de seda,
hi fa adesiara aplecs de maig.

Tota ella és un regal que per més plaure,
penetra al cor i tot hi entona al caure
un raig de música de xilofon.

Potser és neu que es fon, potser és bresca.
No ho sé; però plau tant la dolça fresca
de l’aigua de la mare de la Font…!

Ramon Valls i Pujol – 1958 – A la llum del roseret

😉

A la Mare de la Font
Sardana del mestre Josep Font i Parera, autor de la música i de la lletra

Na Montserrat Riu Mas explica que la sardana fou estrenada a la plaça Major de Solsona durant la Festa major de l’any 1960, cantada pels cantaires que serien les veus de l’orfeó que aviat es constituiria a la ciutat (Orfeó Nova Solsona). L’estrena va ser tan exitosa que tot seguit l’interpretaren novament dirigits pel Mestre Font.

L’any 1995, l’Orfeó Nova Solsona va publicar el disc «Homenatge a Josep Font i Parera» on hi ha enregistrada la cançó «A la Mare de la Font«, la sardana a 4 veus mixtes amb música i lletra del mestre Josep Font Parera que es va estrenar per la Festa Major de Solsona de 1960.

Sardana: A la Mare de la Font
Autor de la música: Font i Parera, Josep
Autor de la lletra: Font i Parera, Josep

Cantem ben fort amb tot el cor
ben curull de gaubança.
D’aquest racó encisador
fem-ne digna lloança.
A la Mare de la Font
cant més bell li correspon.
Sigui per tu fontana bella
aquest nostre humil cant.
Font, tota meravella
perquè et volem tant.

L’exuberant deu
del seu brollador
fa sentir-ne arreu
tan bella cançó.
Oh Mare de la Font
paratge n’ets d’encís
tal volta així seria
un tros de Paradís.
El rossinyol hi pon
la merla hi té el seu niu
la flora s’hi extasia
i el maig sempre hi somriu.
L’infant enjogassat com l’ocellada
voleia brandant fort el gronxador
parella enamorada
pel teu idil·li no hi ha lloc millor.
Oh Font encisadora
dels solsonins honor
pren el cant com penyora
del nostre ver amor.

😉

Els bolets de la Mare de la Font

Els berenadors en forma de bolet que hi ha a la Mare de la Font van ser ideats per Manel Casserres als voltants de l’any 1960, construïts per Antoni Ramonet, que els va realitzar amb uns motlles i instal·lats per Gonçal Clotet.

Hi ha 14 conjunts de bolets repartits pel parc (un bolet gran fa de taula envoltat de bolets més petits que serveixen de tamborets) que representen els bolets següents: ou de reig, cep, llenega, pelros, candela de bruc, citoclybe geotropa, pinetell de calceta, farinera borda, rovelló, citoclybe metachoides, moixeró blau, pimpinella morada, rovelló de cabra i un conjunt de fantasia.

L’any 1991, quan va morir Antoni Ramonet, els bolets de la Mare de la Font van ser restaurats per primer cop. Per segon cop, s’han restaurat pels alumnes de la UEC l’Afrau durant el curs 2011 – 2012.

Més informació a: Un blog de la UEC dedicat a la Mare De La Font (Solsona).

Des d’aquest bloc volem fer un homenatge a Antoni Ramonet Duran, que entre els anys 1950 i 1965 va participar en la construcció dels berenadors en forma de bolets de la Mare de la font i en la construcció d’uns testos de ciment imitant a un tronc buit que es van col·locar al passeig de Solsona i que, actualment, es troben al parc de la Mare de la Font.

😉

Deixa un comentari