La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps el nom d’abans del carrer que es veu al mirall

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Carrer de Sant Josep de Calassanç
Abans, 1396, Carrer d’En Vila; 1499, Carrer d’En Garamoix. (Mapa)

El doctor Antoni Llorens escriu que l’any 1396 hi ha la referència on s’anomena “Carrer d’En Vila“, i l’any 1499, “Carrer d’En Garamoix“.

• Antoni Llorens i Solé – Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya – V.II – 1 6 Els noms dels carrers i places (pdf)

VellaSolsona

😉

En Carles Freixes, en el seu treball “Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936)“, en el capítol de “Renovació urbana“, explica el projecte d’obertura del carrer de Sant Josep per fer-lo arribar fins al Vall Calent enderrocant la casa número 11 del carrer de Llobera.

1935. Travessia de Sant Josep Un dels projectes d’obertura de nous carrers era la rampa que havia d’unir el carrer Llobera i el Vall Calent. L’objectiu era el sanejament del carrer Sant Josep, per tal d’augmentar l’entrada de llum al carrer. L’arquitecte municipal, Emili Porta firma el projecte el 12 d’Abril de 1935. L’intent d’obrir aquesta travessia s’inicia el juliol de 1932, es plantejava demolir la casa número 11 del carrer Llobera, així com, desmuntar les paret mitgeres de les cases 9 i 13 i el pati annex, propietat d’Enric Rovira. Aquesta operació proposava una amplada de carrer de 12 m al carrer Llobera i de 7 m al vall calent. Un dels punts que van fer abandonar el projecte era el desnivell que hi havia entre els dos vials: hi havia 6 m de desnivell amb una longitud de 26m, que donava un pendent de 23,8%. La diferència d’amplades es volia resoldre mantenint la mínima longitud i venent el terreny sobrant. Si la operació es realitzava a l’inrevés, s’haurien de derruir quatre metres a la part estreta de la casa de Josefina Ribera, i en conseqüència, s’hauria d’expropiar tota la finca; es tracta de la casa restaurada per Isidre Puig Boada. Un altre punt d’aquest mateix projecte proposava que “la petita parcel·la que queda a l’entrada del carrer Llovera seria declarada sobrant de via pública i venuda”, i que es podria destinar a construcció. No va ser fins anys més tard que Josefina Ribera va donar aquest terreny a la ciutat donant lloc a la Plaça Ribera. Donat el pendent, les voreres es volien realitzar mitjançant 12 esglaons de 2m15 m de longitud de 0,10 m d’alçada. La totalitat de l’obra estava pressupostada per 29.260 pts. L’adquisició de la casa núm. 11 es valorava amb 16500 pts, la porció de terreny del jardí d’Enric Rovira de 2700 pts i la resta per enderroc, excavació, formigó i empedrat. Entre la demana veïnal i la realització del projecte passa un període de tres anys. Això és a causa de la necessitat de presentar un seguit de documentació. El maig de 1932, la junta provincial de sanitat demana la realització d’una memòria. Els plànols de sanejament els va realitzar Martí Lamich.

• Carles Freixes – Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936) (pdf)

😉