27/09/2020
#TuNoEtsDeSolsona si no saps els noms dels carrers que voregen cal Reig
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
Cal Reig
Passeig de les Moreres / Carrer dels Països Catalans (mapa)
Aquesta obra l’encarrega Josep Reig i Padullés, un dels impulsors de l’arribada de la llum a Solsona i propietari del Molí dels Cups a Olius, lloc on es generava el corrent elèctric que abastia la ciutat.
Això és el que diu sobre aquest edifici en Carles Freixes en el seu treball “Itineraris arquitectònics de Solsona (1875-1936)“:
| Cal Reig Aquesta casa es troba davant de la paret posterior de la Catedral i forma part de la farinera estudiada a l’anterior capítol. Aquesta obra l’encarrega Josep Reig i Padullés, un dels impulsors de l’arribada de la llum a Solsona i propietari del Molí dels Cups a Olius, lloc on es generava el corrent elèctric que abastia la ciutat. A partir dels anys vint i un cop superat el conflicte de la llum, els Reig es van establir a la ciutat i per aquest motiu van aixecar aquest edifici prop de la farinera i de la serradora que havien creat posteriorment. Es tracta d’un edifici de planta baixa i cinc pisos, tot i que s’hi accedeix per entre la planta segona i tercera. Aquest fet és a causa que es troba entre el pla de davant la Catedral, on hi ha la entrada principal i la baixada cap al molí dels capellans. Des del pla de la Catedral, trobem un edifici de planta baixa semi-soterrada i tres plantes. Al cos central de l’edifici s’hi annexa l’escala que es converteix en un torre amb coberta a quatre aigües, coronada per una reixa florejada. Les finestres van seguint el transcurs de l’escala; el maó de la llinda és vist. Tot el conjunt es paredat arrebossat i pintat, deixant vistos diferents elements constructius. Les finestres d’arc escarser tenen el marc vist de maó, exceptuant els salmers i l’ampit que són de pedra. Tant les finestres com els balcons tenen baranes de ferro forjat. Destaca la finestra circular de la primera planta que trenca la simetria del conjunt. Corona aquest sector una terrassa, avui convertida parcialment en coberta. Cal observar la part superior on la destresa del seu constructor va dissenyar una cornisa, on combina el maó col·locat a sardinell i la pedra. La barana de pedra artificial tenia, fins la guerra civil, uns gerros ceràmics. En el xamfrà de l’edifici un medalló recorda l’any de construcció, 1928. No coneixem l’autoria d’aquesta construcció. Ara bé, sabem que la nova farinera, realitzada pocs anys més tard, la van encarregar a l’arquitecte Emili Porta. El seu caràcter es podria adir perfectament dins el corrent constructiu de Porta i realitzada per Lluís Mosella. Actualment, la casa ha perdut el conjunt de la serradora i farinera que l’acompanyava; aquestes han estat substituïdes per dos edificis obra de Clotet-Paricio. En l’actualitat, l’edifici acull la seu de la companyia elèctrica Cardener. |
😉