16/10/2020
#TuNoEtsDeSolsona si no saps que hi pot ser llegit un text que recull com era abans i com és ara
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Hotel Sant Roc
Plaça de Sant Roc 7 – Carrer de Vall Fred 1 (Mapa)
Al final del carrer de Sant Llorenç, a prop de la carretera de Basella, hi havia el portal del Travesset, que donava a la vall del mateix nom, on s’instal·lava el firal de Sant Bartomeu descrit per Josep Falp i Plana en Lo geni català.
Uns fragments d’aquest poema i una prosa de Josep Pla en què parla de la idiosincràsia de Solsona seran de bon llegir en aquest punt o bé en la propera plaça de Sant Roc, tenint al davant l’edifici de l’Hotel Sant Roc, notable mostra d’arquitectura modernista.
El va fer construir el traginer Galtanegra. És obra dels arquitectes Ignasi Oms i Bernardí Martorell, i va ser inaugurat el 1929.
El 2004 va ser remodelat i modernitzat.
Hi pot ser llegit un text de Vidal Vidal i Culleré recull com era abans i com és ara.
Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans
😉
Feia vint anys que no dormia a Solsona…
Feia vint anys que no dormia a Solsona. Com que hi tinc un sopar de compromís i no vull conduir de nit per tornar a casa -ja tinc una edat-, agafo una habitació al Sant Roc. M’hi havia hostatjat quan era una pensió decadent, una mica sòrdida, freqüentada per solitaris viatjants de comerç que hi mataven les nits jugant a la botifarra. Ara és un luxós hotel de quatre estrelles, amb uns acabats interiors i uns serveis al client que fan honor a la bellesa de l’edifici modernista que l’acull, obra de l’arquitecte Bernardí Martorell per encàrrec del traginer Galtanegra, que hi tenia les quadres als baixos (ocupats avui per un petit spa amb sauna i jacuzzi: dels abeuradors de les mules a l’hidromassatge).
Dormo malament, com sempre que ho faig fora. No deu ser perquè el llit no sigui ample i confortable, potser massa ample. A quarts de set em desperto i de seguida em convenço que ja no enganxaré més el son. Em llevo, em dutxo, em vesteixo, baixo a recepció. No posen l’esmorzar fins a les vuit. Com que no tinc cap pressa, surto al carrer, per fer temps. Podia haver-me esperat a la saleta, repassant els diaris del dia abans, que no m’havia vagat de llegir. Però més m’estimo donar un tomb: els diaris sempre els tinc, Solsona no.
- Autor: Vidal i Culleré, Vidal
- Obra: Aquell aire tan tranquil (p. 46)
- Indret: Hotel Sant Roc
- Municipi: Solsona
Endrets. Geografia Literària dels Països Catalans
😉