30/01/2021

#TuNoEtsDeSolsona si no saps quantes campanes hi ha i quins són els tocs de campana del Campanar de la Catedral
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Campanar de la Catedral de Solsona
Plaça de la Catedral 6 (mapa)
L’edifici actual de la Catedral, amb una nau gòtica coberta amb volta de creueria i capelles laterals entre els contraforts, es va construir als segles XIII-XIV, al lloc d’una església romànica del segle XII.
Es va construir en dues fases, a la primera es va fer l’església de tres naus, la nau central més alta que les laterals, amb finestrals que hi donaven llum. La nau lateral esquerra corresponia a la portada d’accés. Té tres absis rodons, decorats interiorment amb arcuacions.
A la segona fase es construí el campanar, sobre la nau lateral dreta i l’atri d’accés als claustres, a les que s’havia de pujar per una escala de nou o deu graons per a salvar el desnivell de més d’1,75 m.
El campanar té tres plantes, acusades a l’exterior per una cornisa en les que alternen, per planta i per cara, un finestral d’un sol arc amb un de geminat, tots amb capitells esculpits. L’escala del campanar, de 25,92 m, és de pedres i està practicada a un pas de carreus amb volta de canó ascendent. Va pujant des de sobre de la nau lateral dreta pel costat de la caixa, que només s’interromp per una cúpula, rebaixada i sostinguda sobre trompes, al nivell de la segona planta. Al segle XVI el campanar s’allargà fins a l’alçada total de 35,12 m i se cegaren els finestrals.
A partir de 1993, comencen els treballs de restauració del conjunt catedralici. Ja en els anys vuitanta, s’havien iniciat les obres del nou Museu Diocesà, situat entre el Palau Episcopal i el sobreclaustre de la catedral.
- Viquipèdia – La catedral de Santa Maria de Solsona
- Finestral romànic del campanar de la catedral de Santa Maria de Solsona (pdf)
😉
😉
Les campanes
El campanar de la Catedral acull nou campanes, sis d’ús litúrgic ubicades als finestrals i tres més de servei horari situades al terrat de la torre.
La campana Major és la vuitena més grossa de Catalunya
| Nom popular | Nom real | Fonedor | Any | Boca (cm) | Massa (kg) |
|---|---|---|---|---|---|
| La Catrinoia Xica | Sant Pau | Pere Maria Pintor (Solsona) | 1733 | 53 | 43 |
| La Catrinoia Grossa | Sant Pere i Sant Pau | ? | 1660 | 57 | 107 |
| La Tèrcia Petita | – | Juan Bautista Roses Soler (Atzeneta d’Albaida, València) | 1941 | 93 | 466 |
| La Tèrcia Gran | – | Juan Bautista Roses Soler (Atzeneta d’Albaida, València) | 1941 | 114 | 858 |
| La Mangranera | – | Vidal Erice (Pamplona) | 1940 | 151 | 1305 |
| La Major | Vidal Erice (Pamplona) | 179 | 2174 | ||
| Campana dels Quarts Petita | – | ? | XV | 46 | 56 |
| Campana dels Quarts Gran | – | Bonaventura Claris | 1807 | 70 | 199 |
| Campana de les Hores | – | Josep Mestres (Calaf, Barcelona) | 1820 | 81 | 308 |
😉
Tocs tradicionals de campanes
Els tocs de la Catedral de Solsona foren documentats en 1989.
- Cor diari
- Batallades de la Major durant un quart d’hora
- Brandar la Catrinoia Xica
- Brandar la Tèrcia gran
- Cor festa
- Batallades de la Major durant un quart d’hora
- Brandar la Catrinoia Xica
- Brandar les Tèrcies
- Toc de festa
- Es branden les Catrinoies i les Tèrcies i es toquen a batallades les dues majors.
- Toc de mort
- Home – 3 batallades de la Mangranera
- Dona – 2 batallades de la Mangranera
- Toc de 10 a 15 minuts
- Toc de mort de canalla
- Nen – 3 batallades de la Catrinoia grossa
- Nena – 2 batallades de la Catrinoia grossa
- Batallades de la Catrinoia grossa durant un quart d’hora
- Enterrament
- Es branda la Tèrcia xica i mentre tocs a l’unísson de les dues majors
- Si és canonge, es branda la Tèrcia gran
- Per enterrament de bisbe, es branden les dues Tèrcies
- Per a mort de papa es branda la Tèrcia gran i quan para batallades en la Mangranera
- Mes de Maria i del Rosari
- Repics de les Catrinoies
- Es branda la Catrinoia xica
- Àngelus
- A les 7 del matí: 9 batallades de la Major
- A les 12 del migdia: La Catrinoia xica brandada i 9 batallades de la Major
- A les 21 hores: 9 batallades de la Major
- Tocs de festa
- Dies de Nadal, Pasqua i Corpus
- La vespra a les 12 i el dia a les 12
- 11:45 hores – repicó de les Catrinoies i després toc general
Les 6 campanes dels tocs
2 campanes petites (Les Catrinoies).
- La Catrinoia xica (de l’any 1733)
- La Catrinoia gran (de l’any 1660)
- Típiques esquelles de factura catalana de l´època barroca. Provenen de Terrassola, portades a Solsona després de la guerra de Franco, i sembla que són fetes a Solsona mateix.
2 campanes grans.
- La Mangranera
- La Major
- Foses per Vidal Erice, de Pamplona, el 1940. Són de forma completament estranya al nostre territori i sí molt usuals al nord d´Espanya i al País Basc, de la tipologia que el professor Llop anomena “Romanes”.
2 campanes normals
- Les Tèrcies (2 campanes)
- Són de l´any 1941, foses per Juan Baptista Roses , d´Atzaneta d´Albaida (País Valèncià) i foses amb costella prima, típic del lloc i l´època. Toquen per les solemnitats i, com les Catrinoies i a diferència de les grans, es poden ventar.
- Inventari de Campanes – Catedral de la Mare de Déu de l’Assumpció i Sant Agustí – SOLSONA
- Inventari de Campanes – Catedral de la Mare de Déu de l’Assumpció i Sant Agustí – SOLSONA (pdf)
😉