20/01/2022
#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és la Punta del Primo
Clica aquí, si no ho saps i ho vols saber.
😉
La Punta del Primo
A la Partida de Sant Honorat, entre la Cabana del Silo i cal Poldo (mapa)
La “Punta del Primo” és el nom popular amb que es coneixia un indret situat a prop de la Cabana del Silo on els ocellaires anaven a caçar ocells cantaires amb vesc.
Al l’urbanitzar el sector de la Cabana del Silo s’ha fet un petit parc, amb unes excel·lents vistes, i s’ha recuperat aquest nom escrivint-lo en la pedra que era el punt de referencia pels solsonins que caçaven caderneres, lluers o pinsans.
La caça amb vesc és una modalitat popular de caça menor amb parany envescat per a caçar ocells cantaires. Des del 2014 està prohibida a tot Europa.
El vesc (Viscum Album) es una planta que creix sobre els roures, actualment es fa servir per adorn de Nadal, però antigament servia per fer una pasta molt enganxosa, que sorgia de les petites boles blanques que fa aquesta planta i que es posaven a bullir al foc.
Es tenen referències de que els grecs i els romans ja feien servir el vesc per capturar ocells per menjar-se’ls.
L’ocellaire unta amb vesc vímets, joncs, palles o bastonets, disposats en forma de creu. Aquestes creuetes o creueres es col·loquen entre les branques d’un arbret, o d’una rama, perquè s’hi enganxin els ocells que hi acuden en sentir el cant d’un reclam convenientment amagat prop de l’arbre.
El reclam o enze es el cant d’un ocell engabiat que es posa amagat a prop de parany envescat. També es pot fer xiulant o amb un xiulet, però és molt més difícil i reservat a les persones que dominin aquesta habilitat.
Ignorem quin és l’origen del nom “Punta del Primo”.
En Joan Cuadrench Bertran, el Bufi, ens explica:
| L’avi dels “avis “ actuals de cal Silo, va ser qui va comprar el que ara es coneix com la Cabana del Silo, en la escriptura de compra ja hi constava el nom de «LA PUNTA DEL PRIMO». Això era finals del segle XIX, per tant, el nom ve d’antic, però no sabem quin és l’origen del topònim. |
En Joan Cuadrench Bertran ha penjat al Facebook aquesta fotografia on es veu el Figueres de la Impremta caçant a la Punta del Primo, amb una creueta en una mà i amb una cadernera a l’altra.
Al llibre “Solsonins: Que en arbitrari passeig per la ciutat de Solsona i sota la llum darrera del segle XX” (1994), hi trobem un apartar dedicat a la Punta del Primu:
| La punta del Primu No és mal pla marxar pels caminets del Vinyet. Cada camí és una sorprenent postal. I amb Figueras, a més, cada postal pot ser minuciosament documentada. Ja darrera la gasolinera, passem per les vinyes del Poldo i de cal Bodegó, i llavors comentem la quantitat gran de sobrenoms familiars que es perden irremeiablement. «Cal Bodegó?», pregunto. «Sí, home», fa el Josep Maria, «la casa del mestre Tarrés. Ell era el mestre Bodegó». Àngelamaria! Mort fa uns anys, el senyor Tarrés Fusté va ser mestre nacional (als Escolapis) i, a més, va ser un ardent periodista aficionat. Va col·laborar al periòdic «Solsona», que va sortir durant uns quants anys de la dictadura franquista. Encara no hem acabat de comentar la necessitat de recuperar -ni que sigui per escrit- els sobrenoms amb què es batejaven les cases que ja passem per la punta del Primu. Í això mereix un comentari a part. «Si aquesta rama seca parlés!», exclama el Figueras. «La quantitat de jovent que ha dormit aquí per guardar la punta, per cagar-hi l’endemà». A terra, efectivament, hi ha una rama seca. I a la punta d’un camp -en un marge d’alçada curta- apareixen uns quants rocs que serveixen per ancorar la rama. Quan arriba l’octubre, els caçadors d’ocells van a la punta del Primu, planten la rama seca entre els rocs, i entre les fulles hi fan aguantar la creuera amb vesc on han de caure captius els pinsans, i les caderneres, i els verdums. A la vora dels rocs, els ocellaires posen el reclam engabiat, i a esperar. «La majoria dels ganiveters de Solsona eren caçadors d’ocells», deixa anar amb precisió el meu company de passeig. «No m’ho facis explicar, però tots hi eren molt aficionats. Eren uns grans ocellaires, i quasi tots els ganiveters tenien les seves gàbies penjades al seu establiment». Ara van desapareixent les bones «puntes» per caçar ocells, víctimes de la urbanització de les rodalies, però hi ha joves que encara van a caçar, i mantenen l’afició de la qual el sabater Geli ha estat un digne estendard. Qui sap si la zona on ara hi ha la urbanització de la Creu de Sant Joan havia tingut alguna punta bona per a caçar. Ara, sobre la gespa, a la vora de la piscina, allò més clar que es caça és la nota precisa d’un piano engabiat en una casa de l’altre costat del xiprer baix. |
- Narcís Clotet – Solsonins que en arbitrari passeig – La punta del Primu (pdf)
- Foto del Figueres de la impremta caçant a la Punta del Primo (imatge)
😉