La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps on és aquest finestra amb roba estesa

Clica aquí, si no saps on és i ho vols saber.

😉

L’expressió que “hi ha roba estesa” vol dir que hi ha present algú davant el qual no convé parlar d’alguna cosa; sobretot, quan hi ha canalla o gent incauta que podria repetir allò que sentís.

Però per aquesta escena costumista, segurament se li escau més aquest poema del poeta Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 1934):

ROBA ESTESA

La roba estesa de la gent pobra,
als patis foscos i als descampats,
coneix l’angoixa dels dies grisos,
sap l´enyorança del temps gastat.

Roba cosida en nits de vetlla,
roba comprada als encants vells,
roba tenyida de color negre,
roba arreglada d’algun parent.

Roba donada per la gent rica,
roba pispada d’algun terrat,
roba perduda i retrobada,
roba heretada dels avant-nats.

Roba enterrada i ressuscitada,
roba menjada pels detergents,
roba sargida i apedaçada,
roba bufada per tots els vents.

Roba bandera de causa inútil,
roba cansada de treballar,
roba que plora sobre els qui passen,
roba que crida pels seus forats.

Als patis foscos dels barris pobres
la roba estesa va degotant,
coneix l´angoixa dels dies grisos,
sap l´enyorança del temps gastat.

                                Feliu Formosa

😉

Aquesta finestra, amb o sense roba estesa, és de la casa que hi ha a la Carretera de Torà, número 48, de Solsona (Clica aquí per veure-la a Google maps).

😉