#TuNoHasEstatAFlorència si no saps on és l’estàtua de les tres edats de l’home
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
El rapte de les sabines (Giambologna)
Galleria dell’Accademia, Florència
El rapte de les sabines o El rapte de la sabina és una escultura de Giambologna, un escultor francoflamenc actiu a Florència al segle XVI.
Giambologna és el pseudònim de Jean de Boulogne o Giovanni Bologna (Douai, 1529 – Florència, 1608); fou un escultor flamenc, actiu a Itàlia, en particular a Florència.
El 1581, Giambologna va començar el que es considera la seva obra mestra, El rapte de les sabines, finalitzada prop de 1582. Pel que sembla, l’escultura no va ser producte d’un encàrrec i es va portar a terme com una demostració de virtuosisme.
Quan Francesc I de Mèdici va veure l’obra es va entusiasmar i va ordenar la seva instal·lació a la Loggia dei Lanzi, a prop del Palazzo Vecchio. Com que a la plaça s’hi trobava l’obra Perseu de Benvenuto Cellini, que representava el triomf del bé sobre el mal i el símbol de la victòria dels Mèdici a Florència després d’haver estat expulsats de la ciutat el 1494, l’autor va pensar un tema relacionat amb el qual batejar el seu treball, decidint-se per la història del rapte de les sabines. El nom es va posar un cop ja col·locada la peça a la plaça.
L’estàtua ha necessitat un cicle de restauracions, ja que a més de quedar exposada als agents naturals, va patir les accions de vàndals el 1971 i el 1978; un grup de gent sota els efectes de l’alcohol la va agredir en escalar-la per col·locar una ampolla a la mà de la jove, causant-li danys considerables.
L’any 2001 va ser sotmesa a una restauració i l’any 2008, quan es van acabar els estudis i, amb l’opinió quasi unànime dels tècnics, es va decidir el trasllat de l’obra a la Galleria dell’Accademia de Florència, i es va col·locar una còpia en el seu lloc a l’exterior.
Les tres edats de l’home
El grup escultòric mesura 410 centímetres d’alçada, està realitzat en un sol bloc de marbre blanc i està compost per tres personatges nus: un home jove que aixeca per damunt del seu cap a una dona que sembla lluitar per alliberar-se del seu segrestador, mentre atrapat entre les cames del jove es troba un home vell i vençut amb mostres de desesperació; per això l’estàtua és també coneguda com la de «les tres edats de l’home«.
No hi ha tensió als personatges, tampoc a la sabina segrestada, i no sobresurt res del grup escultòric de la mida de la base del bloc.
Les tres figures estan unides psicològicament a través de les seves mirades i, formalment, per la posició dels seus cossos i els seus membres; aquesta disposició dona la sensació de girar al voltant d’un eix central del qual no es poden escapar.
La llegenda del rapte de les sabines
El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma.
Segons la llegenda, als primers temps del Regne de Roma la població era eminentment masculina. Per tal de solucionar-ho, Ròmul, el seu fundador i primer rei de Roma, va organitzar unes proves esportives en honor del déu Neptú, a les quals va convidar els pobles veïns. N’hi van acudir diversos, però els d’una població, la Sabínia, van ser especialment voluntariosos i hi van acudir amb les seves dones i fills, precedits pel seu rei.
Va començar l’espectacle dels jocs i, tal com estava acordat, a un senyal cada un dels romans va raptar una dona, i després van fer fora els homes. Els romans van intentar aplacar les dones convencent-les que tan sols ho havien fet perquè volien que elles fossin les seves dones, i que elles haurien de sentir-se orgulloses de passar a formar part d’un poble que havia estat escollit pels déus.
Els sabins, evidentment enfadats per la traïció i el rapte de les seves dones, van atacar els romans i els van anar acorralant al Capitoli. Quan anaven a enfrontar-se en el que semblava ser la batalla final, les sabines es van interposar entre ambdós grups de combatents per tal que deixessin de matar-se, perquè, van raonar, si guanyaven els romans, elles perdrien els seus pares i germans, i, si guanyaven els sabins, elles perdrien els seus marits i fills, ja que la guerra havia durat força anys.
Les sabines van aconseguir fer-los entrar en raó, i finalment es va celebrar un banquet per tal de festejar la reconciliació.
Després d’aconseguir la pau, Titus Taci s’associà amb Ròmul, al qual concedí la mà de la seva filla Hersília. El rei de Sabínia, Titus Taci, i Ròmul van formar una diarquia a Roma que va durar fins a la mort de Titus.
😉