#TuNoHasEstatAFlorència si no saps quantes figures hi ha al Judici Final de la Cúpula de Brunelleschi
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
El Judici Final de Giorgio Vasari i Federico Zuccaro
Cúpula de Santa Maria del Fiore, Florència
Els treballs de pintura no van començar fins a l’any 1572, en ple manierisme, un segle després de la conclusió de les obres de paleta.
El gran duc Cosme I de Mèdici va triar el tema del Judici Final per decorar l’enorme cúpula, i va encarregar la tasca a Giorgio Vasari, amb la col·laboració de Vincenzo Borghini per a l’elecció del tema iconogràfic.
A la mort de Vasari únicament s’havia completat la primera de les franges concèntriques previstes, la menor d’elles, situada a la part superior al voltant de l’òcul octagonal cobert pel llanternó.
El va succeir Federico Zuccaro, que en pocs anys i segons les seves pròpies paraules, gairebé sense ajuda, va dur a terme amb pintura al tremp d’ou l’immens cicle figuratiu, un dels més grans del món en superfície, i una de les obres mestres del manierisme.
Entre les 703 figures, es representen:
- 248 àngels
- 235 ànimes
- 21 personificacions
- 102 personatges religiosos
- 35 condemnats
- 13 retrats
- 14 monstres
- 23 nens
- 12 animals
El mateix pintor, en el seu testament, recordava amb orgull haver concebut i finalitzat l’obra, de la qual esmentava especialment al gran Llucifer, d’uns 8 metres i mig d’altura.
Òbviament, es va valer de molts ajudants, entre els quals es trobava un jove Domenico Passignano.
Els treballs van concloure en 1579, només tres anys després de l’inici de la obra.
Els continguts del cicle van ser els adoptats en el Concili de Trento, que havia revisat la doctrina catòlica medieval, ordenant-la d’una manera clara.
La cúpula es va dividir en sis anells concèntrics i en vuit franges verticals.
A la part superior, el llanternó central està envoltat pels 24 profetes de l’Apocalipsi, situats en grups de tres personatges en cada franja.
A partir de dalt, cada franja vertical comprèn quatre escenes representades en cada un dels anells, que s’organitzen de dalt a baix amb el següent esquema:
- un cor d’àngels amb instruments de la Passió (segon anell);
- una categoria de Sants i Escollits (tercer anell);
- una tríada de personatges que representen un do de l’Esperit Sant, les set virtuts i les Benaurances;
- una regió de l’Infern dominada per un pecat capital.
A la franja oriental, enfront de la nau central, els quatre anells es converteixen en tres per deixar espai al gran Crist en Majestat, en contraposició amb la imatge de Llucifer, situat a la franja de davant.
El Crist jutge, representat amb gran hieratisme, està situat entre la Mare de Déu i Joan Baptista.
Sota ells s’emplacen les tres virtuts teologals: la Fe, l’Esperança i la Caritat, seguides inferiorment per unes figures al·legòriques que representen el Temps i l’església Triunfal.
Entre els Elegits, el pintor va representar una àmplia galeria de personatges contemporanis, com els patrons de la família Mèdici, l’emperador, el rei de França, Vasari, Borghini, Giambologna i altres artistes, fins i tot ell mateix i molts dels seus parents i amics.
Zuccari també va afegir la seva signatura i la data.
El Judici Final, amb 3.600 metres quadrats de superfície, és la pintura mural més gran del món.
😉