La foto del Pep

#TuNoEtsDOlius, o sí, i saps quant va costar, en pessetes, l’obra del cementiri modernista d’Olius

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

Cementiri modernista d’Olius
Construït l’any 1916 a Olius per Bernardí Martorell i Puig (Barcelona 1877 – 1937)

Les disposicions en matèria d’higiene dictades per Carles III al segle XVIII que obligaven a l’eliminació dels antics cementiris parroquials fora dels límits urbans, van obligar a traslladar-los fora dels centres urbans en que havien estat fins aleshores. L’aplicació d’aquestes disposicions va ser molt dilatada en el temps, per les evidents dificultats d’ordre pràctic que representaven a les àrees urbanes, però també en les zones rurals.

Aquesta situació es l’origen de la creació del Cementiri d’Olius.

Per acomplir aquestes disposicions governamentals, es va encarregar l’any 1915 a l’arquitecte diocesà de Solsona, a la que pertany el municipi d’Olius, Bernardí Martorell i Puig, home de confiança del aleshores bisbe de Solsona, més tard anomenat Cardenal Francesc d’Assis Vidal i Barraquer, que havia pres possessió del bisbat l’any 1914 .

Bernardí Martorell i Puig, deixeble de Gaudí, que influeix fortament en el seu estil. Va ser un arquitecte modernista tardà, es a dir de l’últim període d’aquest estil en que aquest ja anava essent substituït pel Noucentisme.

La força amb que el modernisme havia arrelat a tot Catalunya, una força basada en la potent convicció nacional del poble català, feia que aquest estil hagués entrat profundament en l’Imaginari col·lectiu com un sinònim d’emancipació nacional.

Bernardí Martorell i Puig era nebot d’un altre gran arquitecte modernista, en Joan Martorell i Montells (1833-1906) que va proposar Gaudí com a arquitecte de la Sagrada Família.

De les vicissituds de la construcció, se’n conserven alguns documents, com la petició feta el 2 de febrer de 1916 pel rector Mossèn Melitó Perarnau, que demana al bisbe poder beneir el nou cementiri.

Un altre document de l’1 d’octubre de 1916 detalla el cost de l’obra, que va ser de 2.431,- Pessetes de l’època. També detalla les contribucions dels veïns per sufragar el cost de l’obra en proporció a la seva capacitat econòmica.

El fet de que els habitants d’Olius hagin mantingut, des de la seva construcció fa més de cent anys, amb seny i respecte el seu cementiri evitant d’introduir-hi elements estranys, ha permès de guardar-hi el seu estil i bellesa primitiva.

Gaudi i el modernisme a Catalunya (web)

😉