La foto del Pep

#TuNoEtsDeSolsona si no saps que és el banc del si no fos.

Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.

😉

El banc del si no fos
Banc on seu la gent gran per prendre el sol, o a la fresca, i explicar-se les seves coses

D’aquests bancs, n’hi ha al menys un a cada poble, vila, ciutat o barri del nostre país. És el lloc (banc o pedrís) de trobada de la gent gran, retirada o jubilada; s’hi acostuma a parlar d’aspectes de salut i dolences pròpies de l’edat, sempre es comença amb la cantarella del «si no fos» i se solen dir frases com: «Si no fos pel reuma…», «Si no fos pel mal d’esquena», «Si no fos pel sucre», «Si no fos pels ronyons»…

Paremiologia catalana comparada digital

😉

Lo banc del si no fos
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

LLETRA

Des d’un banc de fusta vella,
la gent sàvia del meu poble,
des d’un banc de fusta vella,
guaita com passa la vida,
com van i vénen los dies.

Que bonic seria viure
i aprofitar l’experiència.
Que bonic seria viure,
si no fos per quatre coses
que ens apuren l’existència.

Si no fos per qui ens separa
posant-nos tantes barreres.
Si no fos pel que ens separa.
Seria fàcil entendre’s
i mirar-nos a la cara.

Si no fos per tants papers,
instàncies, rendes i avals.
Si no fos per tants papers.
Tindríem un ratet lliure
per a pensar en los pardals.

Si no fos que en esta vida
necessitem tantes coses.
Si no fos per esta vida.
Que senzill seria riure
i divertir-se a l’aire lliure.

Si no fos per la galvana,
la galvana del dimoni.
Si no fos per la galvana.
Treballaríem a gust
i menjaríem en gana.

Per sort no tot és dolent,
per això seguim cantant.
Per sort no tot és dolent.
Li donem volta a la vida,
li donem la volta al banc.

Si no fos per la gent bona,
lo sol ja ni sortiria.
Si no fos per la gent bona,
que ens retorna l’alegria
d’aixecar-nos cada dia.

😉