20/09/2022 3d5
#TuNoEtsDeSantLlorenç, o sí, i saps quin any es va destruir el santuari fins els fonaments
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Santuari de la Mare de Déu de Lord
1835: Primera Guerra Carlina.
El Santuari ocupat pel Coronel Niubó, fou incendiat i destruït fins als fonaments. (mapa)
El Santuari de la Mare de Déu de Lord és una església declarada bé cultural d’interès nacional de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), situada a la Mola de Lord (1.150 m.).
Dates Històriques
970: La nostra Història comença l’any 989 on trobem un document de venda, per 300 sous, de la muntanya de l’Hort , amb la Capella de Sta. Maria.
L’increment en els segles següents a la devoció a la Verge Bruna de Lord es veu reflexat en les donacions i beneficis que consten en registre. Cases i terrenys del voltant passen, com a donació, a ser propietats del Santuari.
També l’afluència de devots i pelegrins deuria ser considerable, doncs al S. XIV se’ns parla que als capellans del Santuari se’ls denomina “administradors”.
El potencial econòmic del Santuari al S. XV sembla que era el suficientment fort com per a pensar en la construcció d’un nou temple, va ser el segon que tenia la Verge.
A finals del S.XVI el Rei Felip II demana a Roma la creació d’una nova Diòcesi, la de Solsona, doncs la d’Urgell és massa vasta per a poder controlar la penetració del protestantisme en el seu Regne.
Abans, però, d’aquest fet se’n produeix un altre de notable. L’any 1587 es fa càrrec del Santuari una Comunitat de PP. Dominics.
1634: Malauradament l’any 1634 el Superior dels PP. Dominics presenta els comptes generals al Prior de St. Llorenç i un inventari de tot el que hi havia al Santuari, donant per conclosa la seva estança a Lord. Hi van passar 47 anys.
1785: Es va tornar a repetir la història del S. XV. Es va pensar de fer un temple més digne, més espaiós, més acord amb l’afluència de fidels que pujaven a venerar la Verge.
Les obres comencen el 1785 i al 1792 es rematava el sumptuós cambril de la Verge; a l’any següent s’acaben els claustres i la cisterna de la casa.
El 21 d’octubre de 1810 les forces gavatxes del general Macdonald, van saquejar el santuari, emportant-se’n tot el que de valor van trobar, però van respectar els edificis.
1812: Al 1812 el Santuari és destinat a presó de guerra.
1821: Del 1821 al 1823 pateix les conseqüències de la Guerra dels Milicians; part de la casa va ser cremada.
1833: Al 1833, amb la mort del rei Ferran VII, s’engega la primera guerra carlina, de tan funestos records pel recent inaugurat temple de la Verge de Lord, doncs conclourien amb la total destrucció del Santuari. Els fets es van produir de la següent manera.
1835: El 1835 els carlins van establir un hospital militar a l’Hort. Les tropes liberals els van encerclar, però la dificultat de l’escarpat accés fins al planell de la Mola els hi va causar moltes baixes. Durant un mes es va poder aguantar el setge que es va cloure fent-se escàpols els pocs supervivents carlistes. Pocs dies després d’ocupat el Santuari pel Coronel Niubó, fou incendiat i destruït fins als fonaments. Per acabar-ho d’adobar l’Estat es va incautar de tots els terrenys.
1842: 7 ó 8 anys després de la destrucció del Santuari la Mare de Déu de Lord tenia una capella pròpia a la parròquia de St. Llorenç.
1867: El 19 d’agost de 1867 van començar les obres per construir l’edifici actual, que va ser aixecat per iniciativa de l’industrial Esteve Monegal i amb la participació de tots els pobles de la Comarca.
1870: Tres anys després, al 1870 i al mateix mes d’agost, va quedar inaugurat el que és ara l’actual Santuari amb una celebració del més solemne, amb el trasllat de la imatge de la Verge des de la parròquia de St. Llorenç fins a la seva Mola.
1896: un gran incendi, potser causat per un llamp, va destruir completament l’altar major i els quadres que representaven la llegenda. La imatge de la Mare de Déu de Lord es va poder salvar i el temple reparar.
1901: s’inaugurà un nou altar major, finançat aquest cop per José Monegal.
1929: s’hi instal·laren les dues teles de Masriera, que substituïen les dues anteriors, cremades en l’incendi de 1896.
1936: La imatge es va salvar però les imatges del retaule, St. Llorenç i St. Esteve es van cremar a la plaça, junt amb els altars laterals. La imatge es van traslladar al museu de Solsona i després va sortir rumb a França, sense arribar a passar la frontera.
1939: Una comissió del Bisbat de Solsona es va dirigir al poblet fronterer de Darnius (Girona) amb intenció de reconèixer i recuperar objectes d’art expoliats a la diòcesi, entre ells hi varen trobar la Mare de Déu de Lord, que va ser traslladada, primer a Barcelona i després retornada a la seva Mola.
Després que marxés, a finals dels anys seixanta del segle XX, la família que vivia al Santuari, la situació va arribar al punt de que el Rector de St. Llorenç proposés baixar la imatge de la Mare de Déu de Lord a la parròquia i abandonar el Santuari a la seva sort.
1971: El P. Jordana, monjo cistercenc, provinent del Monestir de Poblet, del qual havia estat Prior-President de la Congregació espanyola del Cister, va demanar al Bisbe de Solsona, Dr. Bascuñana, poder instal·lar-se per a fer vida retirada al Santuari de la Mare de Déu de Lord.
L’amenaça de ruïna de la casa demanava una actuació urgent, difícil de realitzar tenint en compte les dimensions del Santuari, sense carretera per vehicles motoritzats, sense llum, sense mitjans materials… ni econòmics.
1974: ICONA va obrir un camí forestal fins al peu de la Mola, amb la perforació d’un túnel de més de 60 metres a la roca, sota l’antic pas de la “roca foradada”. Un aeri per càrrega va permetre enllaçar el nou camí amb el planell de la Mola i així va començar una nova restauració del Santuari que s’ha anat prolongant fins avui en dia.
1989: L’arribada de la llum elèctrica al 1989.
1999: la construcció d’una canonada per a la conducció d’aigua corrent, van aconseguir fer arribar al Santuari als temps moderns.
2007: es comença l’obra més important de restauració dels edificis del Santuari: fer la teulada nova i habilitar la segona planta de la Casa-Residència amb unes habitacions i instal·lacions com per poder-hi allotjar possibles visitants, el que avui en dia s’ha convertit en l’Hostatgeria Religiosa de Lord
2011: just 40 anys després de l’arribada del P. Jordana al Santuari, es va escometre la restauració de l’Església. Es van refer els quasi 600m2 de la teulada, es van consolidar els contraforts de l’església i dintre del temple es van repicar parets, reforçar els arcs de la nau principal, es van col·locar sis noves vidrieres a les naus laterals del temple, es va fer nova la instal·lació elèctrica, es va reparar la roseta del cor i es va pintar tota l’església.
😉