28/01/2023 2d2
#TuNoEtsDeCardona, o sí, i saps perquè no es va acabar de fer el Pont del Diable
Si no ho saps, i ho vols saber, clica aquí.
😉
Pont del Diable, o pont Trencat, de Cardona
Vora la vila de Cardona, sobre el riu Cardener (mapa)
És una construcció de la primera meitat del segle XV. La primera dada del pont és del 28 d’octubre del 1424 quan, reunits en un concili l’arquebisbe de Tarragona, els bisbes de Lleida, Girona, Urgell, Tortosa i el patriarca de Jerusalem, van manar que quatre nuncis anessin a aplegar almoines per l’obra d’aquest pont en les parròquies de les diferents diòcesis.
No hi ha consens si els dos arcs del pont són fruit del fet que l’obra és inacabada o que una crescuda sobtada del Cardener s’endugué la part que manca. Pau Piferrer i Francesc Pi i Margall recullen una explicació popular segons la qual els ducs de Cardona construïren el pont amb l’objectiu de fer pagar pontatge, fet que hauria indignat els cardonins, que haurien enrunat la part que manca com a mostra de rebuig.
Però si el seu nom és Pont del Diable, vol dir que hi ha una llegenda que explica que alguna relació té amb Satanàs.
La llegenda del pont del Diable de Cardona
Qui no s’ha preguntat, al passar per Cardona vorejant el riu Cardener i a la vista d’aquell impressionant pont inacabat amb dos grans arcs de mig punt, per què li diuen el Pont del Diable? Això mateix va preguntat l’Higini Peix i Cirera quan el va veure, i aquesta és la llegenda que li van explicar.
Cansats els cardonins que les crescudes del riu Cardener els deixés sense pont on s’unien els camins de Solsona, Sant Llorenç de Morunys, Berga i Manresa amb els de Cardona, Calaf i Torà, es van encomanar a Sant Joan perquè els ajudés a construir un pont que donés la solució definitiva a aquest problema. El primer que van fer va ser bastir una capella dedicada al Sant al constat d’on s’havia de fer el nou pont.
Quan el diable se’n va assabentar, pensant amb el munt d’ànimes de traginer que podria aconseguir si els allunyava de la capella de Sant Joan, va fer una juguesca dient que construiria en una sola nit un pont més avall que faria el camí més curt i fàcil per a tots els que havien de creuar el riu. I que un cop fer, enderrocaria la capella i amb les seves pedres enllosaria el camí per anar al seu pont.
Sant Joan va acceptar el repte, amb la condició que guanyaria qui construís primer un pont de pedra estable, segur i capaç de suportar les riuades, amb la condició que havia d’estar acabar abans de que cantés el gall a Cardona per la sortida de sol.
Es veu que fou una lluita sense parió, Sant Joan comptava amb l’ajuda dels àngels, però també l’altra part tenia reforços, tota una colla de dimonis iniciaren la construcció del pont. Ben aviat les forces del mal van aconseguir un lleuger avantatge; uns quants diables carregaven pedres del Montseny, de Montserrat i de Vilamala, i d’altres feien el pont, que anava creixent amb major rapidesa que el Pont de sant Joan malgrat la seva evident migradesa.
Els dimonis carregaven grans pedres d’arreu de Catalunya, i foren vistos en més d’un lloc mentre feien aquesta feina; però va ser prop de la riera de Caldes, on hi havia la masia de Can Cortès, que la mestressa, sense conèixer exactament la raó d’aquest activitat dels dimonis, va pensar que si avançava el començament del dia aturaria tot aquell traginar diabòlic.
Va anar al corral i va llençar una galleda d’aigua sobre el gall que dormia. L’animaló, espantat, va llençar un quiquiriquic fort, i fora d’hora, que va ser respost pels galls del veïnat, tot i que encara no era de dia, propagant-se per gairebé tot Catalunya.
Quan el dimoni, que passava per aquells voltants carregant un pedra enorme al coll, va escotar el gall va pensar que cantava perquè ja era de dia i que havia perdut la juguesca. Enrabiat, va llençar un fort renec i va deixar caure la pedra amb tal ira que quedà clavada set canes en la terra. Aquesta pedra llarga, clavada al terra en vertical, encara es pot veure a can Cortès.
Aquesta mateixa reacció la tingueren la resta dels seus infernals col·laboradors quan van sentir cantar un gall, per aquest motiu podem trobar pedres llargues, clavades a terra en vertical, a arreu de tot Catalunya, com la que hi ha al costat dels Caputxins Vells, a la costa del Castellvell de Solsona.
Mentrestant, Sant Joan, amb l’ajuda d’àngels i dels veïns de Cardona, va aconseguir acabar el pont abans que cantessin els galls de Cardona, que per un fet miraculós no van cantar fins que va sortir el sol.
Així el diable se’n va anar a l’infern, des d’on es diu que els dies de tempesta encara se sent com protesta. Hi ha el costum de que la canalla de Cardona vagin a fer rondinar el dimoni sota les arcades del Pont del Diable. El fan rondinar fent crits, com més crits fan, més se sent com rondina.
Del pont sense acabar del dimoni, en van treure les pedres del costat per enllosar el camí que portava des de la capella de Sant Joan fins al seu pont, i van deixar senceres les dues arcades centrals, les més grans, perquè tothom quan passes per Cardona recordés que en aquest lloc el diable va perdre la juguesca amb Sant Joan, i perquè donessin les gràcies a Déu per totes les ànimes de traginers que s’han pogut salvar.
Queda escrit, per poder-ho recordar, amb les paraules que m’ho van explicar.
PEIX I CIRERA, HIGINI: El vell costumari de Solsona. Llegendes i rondalles. Pàgina 124. Barcelona. 1930. Editorial Farcell Lacetà. ISBN 3141592653.
😉